Les protestes són una forma molt clara i evident de cantar les veritats al poder. Al llarg de la història han esdevingut la força motriu de moviments socials per treure a la llum injustícies i abusos als drets humans, exigir rendició de comptes i aconseguir canvis tangibles per millorar la vida de les persones.

Malauradament, i cada cop més, aquest dret tan preuat està sent atacat arreu del món i cal protegir-lo. És per això que Amnistia Internacional ha llançat aquest estiu una nova campanya global: Protegim la protesta.

En quin context neix aquesta campanya? És un fet que molts governants temen el canvi i per això troben constantment noves maneres de reprimir les protestes i silenciar les veus crítiques. La tendència global a la militarització de la funció policial, l’augment de l’ús indegut de la força per la policia en les protestes i la reducció de l’espai de la societat civil en són alguns exemples i suposen que cada vegada sigui més difícil estar segurs quan fem sentir la nostra veu als carrers.

La nova campanya d’Amnistia treballarà per denunciar les violacions del dret a protestar i per fer costat als moviments socials de tot el món que s’esforcen per aconseguir canvis positius que enforteixin o defensin drets. La campanya demana als governs que transmetin el missatge inequívoc que cal protegir les persones i grups que protesten i els insta a eliminar els obstacles legals i les restriccions injustificades per poder exercir aquest dret tan fonamental a la protesta pacífica.

Per què és important la protesta?

Una acció pot desencadenar un moviment, un canvi. I a Amnistia, per la nostra experiència de més de 60 anys d’activisme pels drets humans, sabem que si treballem conjuntament, podem avançar cap a un món millor on totes les persones siguin lliures i iguals en dignitat i drets.

La protesta ha exercit un paper decisiu en el reconeixement de drets humans. Des de les vagues dels segles XIX i XX per aconseguir millores laborals, fins als decennis de marxes de l’Orgull que van seguir als disturbis de Stonewall el 1969, passant per les protestes per aconseguir drets polítics o les mobilitzacions del Black Lives Matter o en defensa del dret a l’avortament, el poder popular està configurant constantment el nostre món. Hi ha innombrables exemples que, quan la gent s’ha unit, ha fet història i ens ha llegat drets i llibertats que avui gaudim. Impulsada per la creativitat i per la idea d’una humanitat compartida, la protesta adopta múltiples formes dins i fora de les xarxes, des de vagues, marxes i vigílies fins a actes de desobediència civil.

Aquestes estratègies i tàctiques poden utilitzar-se per assolir progressos en àmbits que afecten la nostra vida diària, com la millora de la governança o l’aprofundiment de drets polítics, unes condicions de treball més dignes i segures, l’accés a l’habitatge o a la salut, o el combat al racisme i la xenofòbia, la discriminació o la destrucció del medi ambient.

Si queda clar que les persones tenen dret a protestar pacíficament com a part dels drets humans, els Estats tenen el deure de respectar, facilitar i protegir aquest dret. Això suposa que no han d’interferir en les protestes, tret que existeixi una amenaça legítima per a la seguretat i els drets d’altres persones.

Si la policia intenta impedir o limitar una protesta, aquesta intervenció ha de ser proporcionada i necessària, o en altres paraules, ha de produir més beneficis que perjudicis i ha de ser l’opció que restringeixi menys drets. Les autoritats han de trobar vies perquè aquests espais de protesta siguin més segurs, mitjançant la comunicació amb qui organitza la protesta i la prestació de serveis com la gestió del trànsit i l’accés a serveis de primers auxilis. No obstant això, en molts casos, és justament la intervenció inadequada de les autoritats de l’Estat el que fa que protestes que comencen pacífiques esdevinguin perilloses i violentes.

És la protesta un dret humà?

Sí, cap dubte. Quan participen en una protesta, les persones exercim diversos drets humans universalment reconeguts. A més del dret a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica, s’inclouen altres drets que són essencials per permetre la protesta pacífica, com el dret a la vida, a la llibertat d’associació, a la privacitat i a no patir detenció i reclusió arbitràries ni tortura i altres penes o maltractaments.

Per tant, en comptes d’estar codificat en una sola llei o tractat, el dret a la protesta està protegit en virtut del dret internacional dels drets humans per disposicions consagrades en diversos tractats internacionals i regionals que garanteixen cadascun d’aquests drets diferents però que es reforcen mútuament. Preses en conjunt, aquestes disposicions proporcionen una protecció integral a qui protesta. No ho diu només Amnistia Internacional: ho estableix el dret internacional, que s’ha de complir.

Nosaltres ho tenim clar. Ara cal aconseguir que les autoritats d’arreu del món també.