«...mentre els responsables polítics se centren en la necessitat d’avançar en qüestions econòmiques i mediambientals, es presta menys atenció al tercer pilar necessari per a la recuperació: el progrés social».

Gilbert F. Houngbo, director general de l'Organització Internacional del Treball (OIT)

Inflació desorbitada, pèrdua de llocs de treball, increment del preu del productes bàsics, fam creixent, inundacions, nous (i vells) conflictes armats... Sembla un escenari de pel·lícula de terror, però no ho és.

El món es troba en un moment de convulsió: quan començava l’inici de la recuperació de la pandèmia, la invasió russa d'Ucraïna va incrementar, encara més, la inestabilitat, empenyent-nos cap a una catastròfica crisi humanitària i provocant cada vegada més agitació social i protestes.

La pandèmia va estroncar els avenços en la reducció de la pobresa mundial, en un moment en què ja es manifestava la crisi climàtica i les persones en situació de vulnerabilitat ja en patien les conseqüències.

A més, la població d'Etiòpia, Síria, Myanmar o el Iemen continuava sobrevivint en un entorn de conflicte armat persistent. La invasió russa d'Ucraïna va provocar una altra contracció de l'economia mundial i va assestar un nou cop a la seguretat alimentària mundial, en elevar el preu d'aliments i energia.

Les conseqüències de la desprotecció

S’ha posat en evidència com de mal preparats estan molts Estats per a facilitar a la població una ajuda imprescindible. La falta de seguretat social ha exposat a la població a patir les pitjors conseqüències dels revessos econòmics, dels conflictes i del canvi climàtic.

Al món hi ha 349 milions de persones que corren perill imminent de patir escassetat alimentària, i 828 milions se'n van a dormir amb fam cada nit. La manca d'una seguretat social adequada és catastròfica per al creixent nombre de persones que amb prou feines poden permetre's menjar.

L'encariment dels aliments i d'altres articles bàsics ha afectat amb especial duresa les poblacions dels països de baixos ingressos, però l'augment en l'ús de bancs d'aliments als països més rics demostra que la crisi del cost de la vida i de l'assequibilitat dels aliments és generalitzada.

Una mesura per pal·liar-ho? Protecció social universal

Protegir la població, des de catàstrofes naturals fins a les crisis econòmiques, pot tenir efectes transformadors tant per a la societat com per a l'Estat que ofereix aquest suport, ja que redueix les tensions socials i els conflictes i fomenta la recuperació.

La protecció social universal pot abordar les violacions de drets econòmics i socials més habituals, per exemple, amb subsidis per malaltia o discapacitat, atenció mèdica, pensions per a la població d'edat avançada, manutenció infantil, prestacions familiars o ajudes a la renda.

Amnistia Internacional dona suport a l'establiment d'un Fons Mundial de Protecció Social sotmès a gestió internacional, que permeti oferir als Estats ajuda tècnica i econòmica perquè puguin oferir protecció social.

Però, com es paga tot això?

Resposta ràpida: perseguint el frau fiscal.

Una mica més detall: l'Organització Internacional del Treball (OIT) calcula que el cost d'oferir una cobertura bàsica de seguretat social en els Estats d'ingressos baixos o mitjans-baixos és de 440.800 milions de dòlars nord-americans a l'any, quantitat inferior als 500.000 milions que, segons Tax Justice Network, deixen de percebre anualment els Estats a causa dels paradisos fiscals.

L'evasió d'impostos i l'elusió fiscal agressiva, ja sigui per part de particulars o d'empreses, priven als Estats, i sobretot als països de baixos ingressos, d'uns recursos que necessiten.

També cal tenir en compte el pes del deute: l’informe anual del Fons Monetari Internacional (FMI) afirma que prop del 60% dels països d'ingressos baixos estan sobreendeutats o corren un elevat risc d'estar-ho. Per exemple, segons dades d’Oxfam, els països de baixos ingressos gasten quatre vegades més en l'amortització del deute que en serveis d'atenció a la salut i dotze vegades més que en protecció social. La cancel·lació o renegociació del deute alliberaria una quantitat considerable de fons en molts països per a sufragar aquesta necessària protecció social.