Más de dues-centes persones dempeus aplaudint. Guadalupe Záyago, puny tancat, també s'aixeca. Es mostra seriosa, però ferma: traspua dignitat i fortalesa.

Va succeir durant la recentment celebrada Assemblea General Federal d'Amnistia Internacional Espanya a Barcelona després d'escoltar l'emocionant testimoni d'aquesta mestra nahua. Guadalupe és de Morelos, Mèxic, i viu des de fa dos mesos a la capital catalana acollida en un programa de protecció temporal de defensors i defensores de drets humans de l'Ajuntament de Barcelona i Taula per Mèxic.

¿Per què va haver de sortir del seu país i deixar enrere un projecte de ràdio comunitària a Alpuyeca, on vivia? Guadalupe és mestra de primària, de lectura, i impulsora de Tekuan Radio, que dona veu a nens i nenes per a abordar els problemes de la comunitat, com per exemple la lluita contra un abocador a cel obert. "Vam començar a veure afectacions en la salut, com ara malformacions o càncers fins al moment inèdits en la nostra comunitat. Vam aconseguir tancar l'abocador".

Així, la ràdio ha fet d'altaveu per denunciar allò que afecta la vida d'aquesta comunitat indígena mexicana, i això no ha agradat al poder ni tampoc al narco: l'humil projecte comunicatiu ha rebut amenaces de mort. “Vaig aparèixer en una llista dels narcos juntament amb altres 15 persones. En aquest moment vaig tenir por: sabia que anaven per mi, que em volien matar”, confessa Guadalupe.

“Apaguen la radio, apaguen la radio, porque si no se los van a cargar la chingada”. És un dels missatges rebuts per Guadalupe i altres persones vinculades al mitjà de comunicació.

Preservar nens somrients i feliços

Desde l'escola d'Alpuyeca, però, han continuat desenvolupament el treball comunitari: recuperació del saber tradicional i incorporació de pedagogies com la de Paulo Freire o Ferrer i Guàrdia. "La nostra escola està formada per nens i nens que no volien a les altres escoles. Els hem anat a buscar, a conèixer-los en el seu ambient natural, i ens hem trobat nens i nenes somrients i feliços. És aquest estat natural el que hem de preservar i mantenir".

Guadalupe té molt clar què cal fer: “Naixem dones, indígenes, defensores del territori. Ens imposen una vida, una cultura alimentària, una relació amb la terra diferent", diu. "I contra això lluitem, perquè com a poble indígena tenim una relació de respecte i defensa del nostre territori”, afegeix. El full de ruta? “La interdependència i una influència recíproca i dinàmica entre l'escola i l'entorn i la comunitat”.

Tristament, el cas de Guadalupe no és aïllat. En el recent informe La verdad se protege. Nadie garantiza mi seguridad, Amnistia Internacional i el Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ) han denunciat l'assetjament i els atacs a periodistes i comunicadors comunitaris a Mèxic. És una realitat terrible que ja s'ha traduït en 141 periodistes assassinats des de 2000: la impunitat és la norma en aquests crims.

Segons l'Índex Global d'Impunitat que el CPJ publica anualment, Mèxic figura sistemàticament entre els 10 països amb el nombre més elevat d'assassinats de periodistes que continuen sense resoldre's.

La investigació posa en relleu com molts d'assassinats de periodistes mexicans podrien haver-se evitat si les autoritats haguessin pres mesures amb més rapidesa i determinació per a protegir-los, tenint en compte que des de 2012 ja existeix un Mecanisme federal de protecció de persones defensores de drets humans en risc i amenaçades. Les autoritats mexicanes poden molt més fer més per protegir els mitjans de comunicació i garantir el dret de periodistes a la vida i a la llibertat d'expressió: el Mecanisme demana a crits una reforma profunda i estructural per complir la seva funció i protegir de debò persones com la Guadalupe.