L’aplicació intensiva de la pena de mort a l’Iran (segon país executor del món, rere la Xina) té cares, noms i cognoms. Vegem qui són algunes d’aquestes persones condemnades.
Abbas Deri té 50 anys i està empresonat i condemnat a mort després de ser acusat de moharebeh (enemistat contra Déu) per la seva suposada participació a les protestes de 2019 i per la seva possible implicació en la mort d’un agent de policia. Deri va ésser víctima d’un judici injust i mediàtic marcat per les confessions forçades, la negació del dret a la presumpció d’innocència i la retransmissió del litigi a la televisió estatal iraniana, fet que va exacerbar una percepció negativa de Deri a ulls de la societat civil.
En una situació semblant es troba Manoucheher Mehman Navaz, de 47 anys, empresonat i condemnat a mort per llençar, suposadament, còctels molotov a edificis governamentals durant les protestes del moviment Dona, Vida, Llibertat entre setembre i desembre de 2022. Navaz també ha estat condemnat pels càrrecs de moharebeh (enemistat contra Déu); però a més se l’acusa d’Efsad-e fel arz (corrupció a la Terra) i Baghi (rebel·lió armada contra l’estat) juntament amb altres persones, com Mojahed Kourkouri o Reza Rasaei.
Kourkouri es troba en risc imminent execució després d’haver estat condemnat a mort pels crims de Baghi (rebel·lió armada contra l’estat) i Efsad-e fel arz (corrupció a la Terra) durant protestes del desembre de 2022. Va ser empresonat en règim d’aïllament i subjecte a múltiples tortures i altres maltractaments. Pel que fa a Resai, és kurd, té 34 anys i és practicant de la branca religiosa minoritària yaresan (oprimida per les autoritats iranianes). Va ser condemnat a mort per la seva “relació” amb les mateixes manifestacions del desembre del 2022 i per l’assassinat d’un agent. Es dona el cas que Rasaei va ser condemnat, en un primer moment, pel delicte de “desordre públic” –que li va reportar un any de presó i 74 fuetades– i, finalment, el 7 d’octubre de 2023, després d’un judici injust i marcat per les confessions forçades, segurament obtingudes sota tortura, sentenciat a la pena capital.
El cas més recent és el del raper iranià Toomaj Salehi, condemnat a mort fa ben poc, el 24 d’abril de 2024 per les lletres de les cançons on denunciava la corrupció i la repressió del règim i, d’altra banda, per la seva participació en les protestes del 2022. Salehi va ser arrestat per primera vegada el setembre del 2022. En aquest moment, va passar 21 dies a la presó on va ser víctima de múltiples tortures: va estar 252 dies en règim d’aïllament. Posteriorment, després d’un breu període de llibertat, el desembre del 2023, va tornar a ser empresonat acusat del càrrec de “corrupció a la Terra” i, aquesta vegada, condemnat a mort.
Augment exponencial de la repressió
Els seus només són alguns noms propis de l’esgarrifós nombre de persones que cada any són condemnades a mort a l’Iran. Després de les manifestacions del 2022 relacionades amb el moviment Dones, vida, llibertat va augmentar exponencialment el nombre de detencions arbitràries i la quantitat de persones que van ser subjectes d’interrogatoris, persecucions injustes i empresonaments per l’exercici d’uns drets humans que, en un país com l’Iran, són pràcticament inexistents. Des de llavors, les desaparicions forçades, les tortures, la discriminació i els maltractaments han estat sistemàtics i la pena de mort s’ha imposat com l’eina política més efectiva pel “manteniment” de l’ordre polític, religiós i ideològic de la República Islàmica. L’ús d’aquesta pena limita la llibertat dels ciutadans d’exercir els seus drets fonamentals, entre els quals destaquen el de la llibertat d’expressió i assemblea pacífiques.
Com recull l’informe d’Amnistia Internacional “Don’t Let Them Kill Us: Iran’s relentless execution crisis since the 2022 uprisings”, l’ús de la pena de mort s’ha intensificat i ha suposat un augment aclaparador del nombre de persones que es troben en risc imminent d’execució per l’exercici i la defensa dels drets humans i per altres delictes. La majoria d’aquests articles mai no haurien hagut de comportar la mort en el marc del dret internacional, per exemple, la tinença o el tràfic de drogues, la corrupció econòmica, la dissidència política o el vandalisme.
El 2023 es va documentar el nombre més alt en vuit anys de persones condemnades a mort a l’Iran: un total de 853. El de maig va ser especialment mortífer: es van executar una mitjana de tres persones al dia. Aquestes dades evidencien un augment significatiu en l’aplicació d’aquesta pena si es compara amb cursos anteriors. El 2023 van augmentar un 48% respecte les dades del 2022 i un 172% en relació amb 2021. Amnistia Internacional i altres organitzacions de defensa dels drets humans han denunciat que aquestes sentències s’han emès en judicis injustos i confessions sota tortura i amenaça, fet que exacerba la desproporció de les penes i la vulneració del dret dels acusats a un judici just.
És rellevant el cas de les persones que formen part de grups ètnics minoritaris, perquè aquesta condició actua com un evident agreujant en el moment de l’aplicació de la pena. El 2023, aproximadament el 20% de les execucions registrades eren de persones de la minoria ètnica balutxi, un 5% de la població iraniana.
La pena de mort és un càstig cruel, irreversible, degradant i inhumà que atempta contra els drets fonamentals, especialment el dret a la vida i a no patir tortures. En el cas iranià, el seu ús s’ha intensificat per castigar els opositors i esclafar la dissidència política per reforçar el poder de les autoritats, intensificar el terror i imposar el silenci i la submissió dels ciutadans del país.