Fa unes setmanes, Amnistia Internacional va publicar el seu informe més emblemàtic: l’Informe Anual, que fa un repàs de l’estat dels drets humans a 155 països. Aquest informe, a banda d’analitzar l’estat dels drets humans país per país, també ens permet identificar tendències globals i regionals. I, malauradament, l’escenari de drets humans és fosc.
Aquest informe ha pogut documentar com els Estats incompleixen el dret internacional i la població civil paga el preu més alt. I aquesta situació és conseqüència del menyspreu al dret internacional davant l’escalada de conflictes. Un clar exemple n’és el flagrant menyspreu d'Israel pel dret internacional, o les violacions de drets humans massives que segueixen produint-se al Sudan, Etiòpia, Myanmar o Ucraïna.
Sens dubte, l'ordre global basat en normes de drets humans està sent atacat, i calen mesures urgents per reactivar i renovar les institucions internacionals destinades a salvaguardar els nostres drets.
Alhora, aquest menyspreu a les normes basades en els drets humans, es veu encara més impulsat per l’ús descontrolat de tecnologies. La intel·ligència artificial, el reconeixement facial o el programari espia estant perpetuant i reforçant la discriminació, el racisme i la difusió de desinformació. I el model de negoci de les grans empreses tecnològiques, conegudes com a Big Tech, amplifica narratives d’odi i discriminació. Les Big Tech van minimitzar (o fins i tot ignorar) aquests perills, fins i tot en contextos de conflicte armat com els d'Etiòpia, Israel i Gaza, Myanmar i el Sudan.
També els Estats van recórrer cada vegada més a les tecnologies de reconeixement facial com a suport a la tasca policial en protestes públiques, en esdeveniments esportius i contra migrants i refugiades, entre d’altres. Tota aquesta tecnologia té capacitat de potenciar violacions dels drets humans a nivells excepcionals. Si tenim en compte els abusos dels que hem estat testimonis el 2023, les perspectives de futur son esgarrifoses. Per això és imprescindible que els governs adoptin mesures legislatives i reglamentàries sòlides per abordar els riscos i els danys causats.
Però en aquest terrible escenari, mentre els governs fallen, la gent es manté dempeus i aquests últims anys han estat marcats per una mobilització global sense precedents. La resistència dels moviments socials a tot el món ha estat la única forma de contrarestar intent de soscavar els nostres drets.
Espanya: absència de rendició de comptes per violacions de drets humans
Tristament l’Estat espanyol no queda fora d’algunes d’aquestes tendències i la falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l'Estat és un problema endèmic que s'enquista per falta de voluntat política. Ho hem vist per la falta d’investigació de les milers de morts en residències durant la COVID-19, o les conseqüències del salt de la tanca de Melilla el 2022 o dels abusos policials a l'hora de reprimir algunes manifestacions.
La impunitat davant aquests fets no sols vulnera els drets de les víctimes a obtenir justícia i reparació, sinó que també envia un missatge desencoratjador a la societat. I a Espanya també falta compromís per fer realitat els drets humans. Les recents lleis o reformes legislatives sobre accés a l'avortament, atenció a víctimes de violència sexual, drets de les persones trans o accés a un habitatge digne, necessiten de mesures concretes per impulsar la seva implementació. L’administració estatal i les autonòmiques han de treballar plegades per a assegurar que protegeixen i fan realitat els drets humans.
En definitiva, 2023 ha estat un any ben complex en clau de drets humans, tenim molt feina per endavant. Seguirem investigant, documentat i denunciant les injustícies que vivim en aquest món tan complicat que, de mica en mica, aconseguirem canviar.