A les portes del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l'Assemblea francesa (Parlament(, reunit en sessió extraordinària, ha aconseguit consagrar en la seva Constitució la “llibertat garantida” a la interrupció voluntària de l’embaràs.

780 vots a favor, un hemicicle dempeus aplaudint durant dos minuts i declaracions com “Una promesa per les dones de tot el món que lluiten pel dret a disposar del seu propi cos, a l'Argentina, Estats Units, Andorra o Polònia”.

La sensació, en una immensa majoria d’escons, és la d’una victòria important i de trascendència història. Una victòria en reconèixer com a fonamental un dret qüestionat, discutit, limitat, o directament suprimit en moltes parts del món. El que s’oblida és que una d’aquestes parts del món es troba a tan sols 850 km del Palau de Versalles i que el president de la República Francesa, Emmanuel Macron n’és també copríncep, l'equivalent a cap d’Estat.

Andorra és l’únic país d’Europa que prohibeix totalment l’avortament. Com a conseqüència, les persones que necessiten avortar es veuen obligades a viatjar a l'estranger per rebre l’atenció mèdica que necessiten, fet que viola els seus drets i les sotmet a un estrès addicional. L’avortament és una part essencial de l’atenció mèdica que acompanya les dones al llarg de la seva vida i l’accés a un avortament legal i segur és un dret humà.

A més, a Andorra les persones que lluiten per aquest dret han hagut d'enfrontar-se a acusacions, actes d’intimidació i represàlies. És el cas de Vanessa Mendoza Cortés, activista que treballa pel dret a l’avortament i presidenta de l’organització de la societat civil Stop Violències, que va ser acusada de difamació criminal després de manifestar la preocupació de la prohibició total de l’avortament a Andorra durant una reunió celebrada pel Comitè de les Nacions Unides per l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) per examinar l’historial de drets de les dones del país.

El 4 de desembre va ser jutjada per un delicte «contra el prestigi de les institucions» del qual finalment va ser absolta, però la seva absolució no repara els danys d’un procés judicial injust i prolongat durant més de quatre anys, que ha afectat la seva feina clau i el treball prodrets de l’organització que representa.

Andorra ha de complir amb les seves obligacions de despenalitzar l’avortament i facilitar l’accés a un avortament segur i legal a tot el país. Consagrat el dret a l’avortament a la Constitució francesa, és una fita pels drets de les dones, sí, però també un missatge d’incongruència cap a les andorranes i andorrans: el seu cap d’Estat, copríncep i president del país veí consagra aquest dret en el seu propi ordenament jurídic, però no fa cap avenç per a protegir els drets sexuals i reproductius de les persones andorranes.

França pot enorgullir-se de la modificació constitucional i fer gala dels seus valors universals, però també pot dir que porta anys desatenent les seves obligacions en matèria de drets humans per tal d’assegurar un avortament legal i segur a totes les persones que viuen al Principat d’Andorra.