La fuente de las mujeres
(La source des femmes)
Fitxa en format PDF: 05-fuente-mujeres-CAT.pdf

Any: 2011
Durada: 136'
Direcció: Radu Mihaileanu.
País: França.
Edat: A partir de 7 anys.
Argument: En un petit poble àrab, la tradició exigeix que les dones vagin a buscar aigua a una llunyana font que neix a la part alta d'una muntanya. Leila, una jove casada, proposa a les altres dones una vaga de sexe: no mantindran relacions sexuals mentre els homes no col.laborin amb elles en el transport de l'aigua. La pel·lícula està inspirada en la comèdia d'Aristòfanes 'Lisístrata' (en la qual les dones gregues es neguen a tenir relacions sexuals mentre els homes no abandonin la guerra) i en un fet ocorregut el 2001 a Kirca, Turquia, també amb la reivindicació de l'aigua com a desencadenant.

Suggeriments didàctics

Altres articles de la Declaració que es poden treballar: 1, 2, 3, 16, 18, 19, 22, 24, 25, 26.
Temes: Maltractaments a les dones, dret de les dones a l'educació, dret a una vida digna, a l'aigua, a no sofrir avortaments a causa de les penalitats, llibertat de pensament i d'expressió, igualtat de drets entre homes i dones, matrimonis forçats, matrimonis infantils.
Observacions: La pel.lícula s'ha de passar amb els subtítols de les cançons, ja que les lletres són fonamentals per seguir l'argument. Lletres de les cançons (PDF)
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

Obligar la pròpia esposa a mantenir relacions sexuals és una violació?

Cal respectar com una particularitat cultural la norma d'un col.lectiu que obliga les dones a sotmetre's als homes?

Per què quan Leila en els banys proposa per primera vegada la seva vaga ningú la secunda, excepte Mare Fusil?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

Segons diferents enquestes, en l'actualitat un elevat percentatge d'adolescents i joves justifiquen el maltractament de la parella en determinades circumstàncies. Com s'explica que aquestes actituds masclistes i violentes pervisquin entre els joves?

L'article 5 de la Declaració Universal diu que "ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants". Són penes o tractes cruels, inhumans o degradants els que pateixen algunes de les dones en alguns moments de la pel.lícula?

L'argument de la pel.lícula és creïble? Una eventual revolta de dones en una societat rural, aïllada i basada en la submissió de la dona acabaria com en la pel.lícula o d'una altra forma més complicada?

Per què l'imam no vol que les nenes vagin a escola?

Sami, el marit de Leila, lidera una actitud favorable a les reivindicacions de les dones. En societats rurals i tancades com la de la pel.lícula, és fàcil trobar homes com Sami? I entre els col·lectius d'immigrants procedents d'aquestes societats rurals ara assentats en entorns urbans en teoria més oberts?

En algunes escenes apareixen dones carregant unes descomunals càrregues d'herbes o branques; és habitual aquest tipus d'imatges en algunes societats africanes?

Per què els homes, mentre elles treballen, s'estan xerrant i prenent el té?

El funcionari amb el qual parla Sami li diu que si es canalitza l'aigua després les dones reclamaran l'electricitat, i després rentadores, i sempre més coses, i que per tant és millor no canviar gens. Té raó? Hi ha alguna forma d'establir quin nivell de necessitats o comoditats són les "bàsiques"? Són variables segons l'evolució històrica? Els polítics o funcionaris que sens dubte a casa seva disposen d'aquestes comoditats estan legitimats per negar-les a els qui les reclamen?

Per què Fàtima, la sogra de Leila, vol que el seu fill la repudiï?

Per què les dones, malgrat lamentar haver estat casades amb qui volien els seus pares, aproven el mateix comportament amb les seves filles?

Per què hi ha tantes cultures en les quals hi ha diferents formes de poligàmia i tan poques, o cap, amb models poliàndrics?

La poligàmia i la poliàndria haurien de permetre's en les societats occidentals?

Alguns països occidentals han promulgat lleis que restringeixen la utilització del burca en espais públics. Són legítimes aquestes restriccions, o suposen una intromissió en la llibertat de les dones?

Hi ha dones que porten vels o mocadors perquè volen i unes altres perquè les obliguen. És perillós fer generalitzacions sobre aquest tema?

L'imam i Leila interpreten de forma diferent l'Alcorà. Amb tots els textos sagrats passa el mateix, permeten diferents interpretacions, en ocasions completament contradictòries. Tenint-ho en compte, ¿són textos útils, com a referent per a l'ordenació de la convivència en una societat, o seria millor optar per textos de contingut més clar i inequívoc, com la Declaració Universal?

Hussein, el pare de Sami, viu escindit entre el respecte a les tradicions i l'amor al seu fill i a la seva nora. És fàcil enfrontar-se a aquest tipus de dilemes?

La pel.lícula va ser la primera que es va catalogar a Espanya com "recomanada per a la igualtat de gènere", una classificació creada per l'Institut del Cine, del Ministeri de Cultura. Segons aquesta qualificació, l'obra inclosa ha de promoure, entre altres temes, "una visió igualitària de les relacions afectives i de la convivència domèstica". Compleix aquesta funció la pel·lícula?

Frases de la pel·lícula per comentar:

"La dona és una estora."

"Moltes formigues són més fortes que un lleó."

"Ell em pren totes les nits i em fa mal."

"No tinc valor per pegar-li, sóc molt feble." / "Has de pegar-li."

"Si és necessari que la mati a cops, la mataré."

"Com més temps triguin a tenir electricitat i aigua, molt millor."

"Només m'interessen els insectes, no la política."

"A les dones la pau no ens espanta."

"Odio ser dona."

"Estava enamorada d'un i em va obligar a casar-me amb un altre."

"Oposar-se a la voluntat del marit és pecat."

"Tapeu els vostres ulls en comptes de les nostres cares."

"Per a vosaltres els homes, què és una dona?"

Suggeriments generals sobre aquest article de la Declaració:
(apartat "La Declaració Universal dels Drets Humans, suggeriments didàctics")
Article 5, Contra la tortura i els maltractaments

Pel.lícules sobre la violència contra les dones
Pel.lícules sobre la tortura