Adivina quién viene esta noche
(Guess Who's Coming to Dinner)
Fitxa en format PDF: 16-adivina-quien-CAT.pdf

Any: 1967
Durada: 108'
Direcció: Stanley Kramer.
País: EUA.
Edat: Totes les edats.
Argument: Una jove de família acomodada porta a casa, per presentar-lo als seus pares, un metge negre amb el que té intenció de casar-se. Tot i ser els seus pares persones liberals, se senten molt confosos, especialment el pare, ja que té por que un matrimoni així només porti problemes a la seva filla.

Suggeriments didàctics

Altres articles de la Declaració que es poden treballar: 2, 6, 7, 26.
Temes: Racisme, influència de l'educació rebuda, llibertat per casar-se.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

Tothom pot casar-se amb qui cregui convenient? Per algun motiu hi pot haver alguna restricció?

Tenint present que la pel.lícula està ambientada als Estats Units als anys 60 del passat segle, són lògiques les inquietuds que manifesten els pares?

El noi negre és un metge que treballa per a l'OMS; la reacció dels pares d'ella seria la mateixa si fos un ciutadà negre sense estudis? (als anys 60 la majoria de ciutadans negres no en tenien).

Quin paper juga l’educació rebuda en relació a la tolerància cap als matrimonis mixtes?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

Hem de prendre decisions en funció del que creiem que és correcte o del que creuen els altres? Hem de tolerar la intransigència de la majoria, si aquesta intransigència afecta les nostres decisions personals, com per exemple el fet de decidir amb qui ens podem casar i amb qui no?

El que passa a la pel.lícula, en alguna mesura passa actualment en la nostra societat? Hi ha gent que avui encara mira malament els matrimonis mixtos, entre persones de diferent origen ètnic?

Són adequats els raonaments i les objeccions dels pares de la Joana i del doctor Prentice?

Fins a quin punt és precipitada la decisió de casar-se dels dos joves, independentment del fet de ser ella blanca i ell negre?

Com reaccionaries tu en el cas dels pares? Et sorprendria que un fill teu pensés en casar-se amb algú d’un origen ètnic diferent?

Posem-nos ara en el lloc dels noi: et sorprendria una reacció tan negativa per part dels teus pares si tu haguessis escollit per parella una persona de diferent origen ètnic?

Trobes encertat l'ultimàtum del noi de no casar-se sense el consentiment dels pares de la noia? Per què?

Què podem fer per eliminar el racisme de la nostra societat?

Fem servir la paraula racisme amb normalitat, però hi ha persones que qüestionen l'existència de races i, en conseqüència, advoquen per la no utilització de la paraula "raça" (i per tant tampoc "matrimoni Interracial", etc.). Què en penses?

Sovint el problema és el contrari, no la prohibició d'un matrimoni sinó l'obligació. Què penses del fet d’obligar algú a casar-se? (això sobretot passa en el cas de noies, en algunes cultures/religions).

Creus que obligar algú a casar-se és una violació dels seus drets individuals? Per què?

El rebuig als matrimonis mixtes no es produeix només per motius racials, sinó també religiosos. Per què?

I en el cas dels matrimonis mixtos des de la perspectiva del nivell cultural? I de la condició social? Estan ben vistos? Al marge de les eventuals oposicions familiars, quins possibles  inconvenients, si és que n'hi ha, poden presentar?

Es pot establir algun paral.lelisme entre l'oposicó als matrimonis mixtes a causa de l'origen ètnic reflectit a la pel.lícula i l'oposició avui, per una part de la societat, al matrimoni entre persones del mateix sexe?

La pel.lícula és una comèdia que presenta un tema molt seriós (va ser la primera pel.lícula en exposar amb aquesta claredat aquests prejudicis); és una bona solució l'ús de la comèdia per a abordar aquests temes conflictius?

La pel.lícula no té "efectes especials" d'aquests tan habituals en les pel.lícules modernes, i alhora està feta amb pocs recursos (a banda del virtuosisme dels actors). Trobes que malgrat aquestes característiques atrapa l'atenció?

Textos per a comentar:

"Quan es va fer la pel·lícula, el matrimoni interracial era encara il·legal en 17 estats dels EUA (fins el 1948 ho havia sigut en 30), i el 'mestissatge' ('miscegenation' en anglès) era encara àmpliament considerat com una cosa immoral i aberrant, contrària al pla diví i destructora dels principis bàsics en què es fonamenta la civilització." (1)

“Quant als problemes a què haureu de fer front, (…) estic segur que sabeu bé el que us espera. Hi haurà 100 milions de persones en aquest país que s'escandalitzaran, s'horroritzaran i se sentiran ofeses davant de vosaltres dos, i vosaltres dos haureu d'enfrontar-vos a això, potser tots els dies durant la resta de les vostres vides. Podreu intentar ignorar-los, o podreu sentir pena per ells, pels seus prejudicis i el seu fanatisme, pel seu odi cec i les seves pors estúpides; però quan calgui, simplement haureu d'agafar-vos ben fort l'un a l'altre i dir: ‘Que es fotin, tota aquesta gent!'” Discurs final de Spencer Tracy (el pare de la noia).

"L'única raó per la qual el matrimoni interracial hauria de ser considerat acuradament, és per les dificultats que podria experimentar una parella de races diferents, a causa del grau d'acceptació de part dels que l'envolten. Moltes parelles interracials experimenten discriminació i burla, de vegades fins i tot de les seves pròpies famílies . Algunes parelles interracials experimenten dificultats quan els seus fills tenen tons de pell diferents al dels pares i / o germans . Una parella interracial necessita prendre en consideració aquestes coses i estar preparada, abans de prendre la decisió de casar-se." (2)

"L'esgarrifosa vivència de la jove marroquina de 16 anys casada a la força amb un adult de la seva mateixa nacionalitat (i a més, cosí) resident a L'Hospitalet no és, desgraciadament, un cas aïllat en el nostre entorn. Encara que sembli propi de segles enrere o de societats molt endarrerides, els Mossos calculen que a Catalunya es consumen anualment uns 300 casaments d'aquest tipus, dels quals només una part molt petita, el 5%, afloren a l'atrevir-se la víctima a fer el pas de denunciar el marit propietari. Una decisió especialment valenta, ja que el Codi Penal no inclou com a delicte forçar algú al matrimoni si no és que a més hi ha maltractaments o agressió sexual. (...) les víctimes d'un matrimoni forçós afegeixen al seu calvari el de no poder recórrer als familiars directes perquè són precisament els que les han llançat a la ignomínia. El fet que la legislació espanyola permeti el matrimoni als 14 anys no ajuda, malgrat les cauteles amb què han d'actuar els jutges, a descobrir i si s'escau vetar els casaments forçats, tot i que en la majoria de casos es realitzen al país d'origen dels contraents." (2) Altres textos sobre casaments forçats.

(1) blogdenemo.blogspot.com.es/2008/01/odi-cec-i-pors-estpides.html (2014) La prohibició dels matrimonis interracials als EUA es va abolir definitivament de tots els estats el mateix any 1967.
(2) El text del qual està tret el fragment de fet ressalta cites del Nou Testament contràries a la discriminació per cap motiu, llevat del religiós; el fet de no ser cristiana la parella sí que el considera un impediment pel matrimoni. Bible Questions Answered. www.gotquestions.org/Espanol/Matrimonio-interracial.html (2014)
(2) El Periódico de Catalunya, editorial. 24-3-2011.

Sobre el tema dels matrimonis forçats, pots mirar també els suggeriments de la pel.lícula Oriente es Oriente. A la pel.lícula Agua també es tracten els prejudicis en relació als matrimonis entre castes.

Suggeriments generals sobre aquest article de la Declaració:
(apartat "La Declaració Universal dels Drets Humans, suggeriments didàctics")
Article 16, dret al matrimoni