AI Catalunya
Grup d'educació
principal
objectius
materials
recursos
temes
documents
contacte
mapa
> principal > tots som necessaris > el desert
 Els arbres del desert 
(autor desconegut)
Aquell país era un desert sense principi ni fi. Cap dels seus habitants no podia imaginar-se que pogués ser diferent de com era, àrid, eixut, inhòspit. Però un dia, Pam, Su i Li, tres mestres d'escola d'un petit poblet perdut en mig del desert van decidir plantar unes quantes llavors d'arbres i arbustos als afores del poblet on vivien precàriament.

Ho van fer amb molta cura. Cada llavor la van enterrar al mig d'una gran clota, per tal que en germinar pogués beneficiar-se de la lleu rosada que de vegades hi havia, o de les poques gotes de pluja que rarament queien.

Després, més endavant, quan van començar a germinar les llavors i a créixer els fràgils plançons, van fer uns petits ombralls, amb herbes seques trenades, per protegir les plantes del sol abrusador del desert.

I els arbres i els arbustos, lentament, adaptant-se de mica en mica al clima advers, van anar arrelant, buscant treballosament les capes més profundes de la terra. Molt endins, les arrels van acabar trobant una mica d'humitat. I després, encara a més fondària, amagada, silenciosa, les arrels van arribar finalment, de cop i volta, a una vena d'aigua fresca i transparent.
I Pam, Su i Li, intuint que a dins de la terra hi havia algun misteri que desconeixien, es van meravellar de la ufana que agafaven aquells arbres i arbustos. Era meravellós, contemplar com creixien enmig del desert!

Contentes i il.lusionades, Pam, Su i Li, aquest cop ajudades per tots els veïns i les veïnes, van començar a sembrar al voltant de tot el poble, i cada vegada més luny, llavors i més llavors d'arbres i arbustos. Vigilant, això sí, de protegir els petits plançons quan neixien, preservant-los de les fortes calors i fent grans clotes que els permetessin aprofitar la rosada i les poques gotes de pluja.

Al cap d'uns anys, el poblet on vivien Pam, Su i Li, en lloc d'estar envoltat de desert, estava envoltat de boscos.

I, al cap encara de més anys, els altres poblets d'aquell gran desert, després de veure meravellats com el poblet de Pam, Su i Li havia començat a verdejar, van començar també a verdejar.


torna a l'inici