La història de la pena de mort a Rússia passa a través dels temps fent ziga-zagues. En el codi legislatiu del tsar Alexei Mihailovitx eren cinquanta els delictes penats amb el patíbul, i les lleis militars de Pere el Gran castigaven ja dos-cents delictes amb la pena capital. L'emperadriu Isabel no va abolir la pena de mort, però també és veritat que no va ordenar la seva aplicació ni una sola vegada. Sembla ser que, al pujar al tron, va fer la solemne promesa de no executar ningú... i la va mantenir durant els vint anys del seu regnat (...)
No executar absolutament ningú li semblava (a Caterina II) sorprenent i, a més, no convenient per a la raó d'Estat. I, així, va considerar imprescindible el patíbul tant per a la seva protecció com per al tron i el règim; un patíbul que ja existia per als presos polítics (...) tanmateix, la pena de mort es podia considerar abolida en el cas dels delinqüents comuns.
L'abolició de la pena de mort es va confirmar en temps del regnat de Pau I (...) I durant el llarg regnat d'Alexandre I, la pena de mort va ser aplicada algunes vegades, durant la campanya de 1812, als culpables de delictes d'índole militar (...) Durant mig segle (...) fins i tot els reus d'Estat no van ser condemnats a mort al nostre país per cap tribunal de justícia (..)
Des d'aquells dies i fins la revolució de febrer, es va aplicar liberalment la pena de mort per als reus de delictes d'Estat. Arrelada en els codis penals de 1845 i 1904, la seva aplicació va ser ampliada encara més mitjançant disposicions militars i navals.
Quanta gent va ser executada a Rússia durant aquests període de temps? (...) Fins el 1905, la pena de mort va ser aplicada a Rússia com una mesura extraordinària. Durant els trenta anys que van des de 1876 a 1904 (...) van ser executades 486 persones (...) Les execucions van augmentar ràpidament durant els anys de la primera revolució i la seva sufocació... i els russos estaven consternats. A Tolstoi se li omplien els ulls de llàgrimes, i Korolenko protestava amb vehemència, una protesta recozada per molta altra gent. Des de 1905 a 1908 van ser executades 2.200 persones (...)
A l'arribar al poder el Govern Provisional va abolir del tot la pena de mort, i la va restablir el juliol de 1917 per als delictes comesos per membres de l'exèrcit en peu de guerra i en les zones del front (...)
Abolida el 28 d'octubre de 1917 (...)
El 1918, la pena de mort no va ser "restablerta", sinó constituïda com una nova era d'execucions (...) arribem a la conclusió que, en setze mesos (des de juny de 1918 fins octubre de 1919) van ser afusellades més de 16.000 persones (...)
Més espantós ens sembla encara un costum que van posar de moda les parts enfrontades y, més tard, els vencedors: l'enfonsament de barcasses senceres carregades amb centenars d'homes que no figuraven a cap lloc, que ni tan sols havien estat mobilitzats (...)
L'abolició de la pena de mort el gener de 1920 (...) el decret s'havia redactat amb extrema prudència, la seva aplicació no afectava els tribunals militars, només afectava les accions extrajudicials de la Txeca i les dels tribunals de la reraguarda (...) un decret del 28 de maig de 1920 va facultar novament la Txeca per prosseguir els seus afusellaments. La Revolució va canviar el nom de tot, per tal que tot semblés nou. I, així, la pena de mort va ser rebatejada amb la denominació de "mesura màxima", no correctiva, sinó de "protecció social"(...)
Els homes de Ietxov van afirmar que durant els dos anys (1939-1940) havien estat afusellats en tota la Unió mig milió de polítics i 480.000 delinqüents comuns (...)
L'abolició de la pena de mort en temps de pau (1947) (...)
Un nou decret promulgat el 12 de gener de 1950 (...) es tornava a restablir la pena de mort (...)
L'any 1954 es va afegir (als delictes penats amb la mort) l'assassinat amb premeditació (...) el 1961, la infidelitat en la custòdia dels bens de l'Estat (...) 1962, la temptativa (n'hi havia prou amb tancar el puny) contra la vida d'un milicià (...)
Resulta, doncs, que el període més llarg sense pena de mort  va ser el corresponent al regnat de l'emperadriu Elisabet Petrovna (...)
A las cel.les de condemnats a mort hi havia munts d'homes completament normals que havien comès transgressions que són el pa nostre de cada dia (...)
Així, són molts els afusellats: milers al principi, centenars de milers després. Dividim, multipliquem, ens lamentem, maleïm. I, no obstant, es tracta de números, de xifres que esborronen, que espanten, que s'obliden més tard. Però si alguna vegada els familiars dels afusellats portessin a una editorial les fotografies de tots els executats i es fes un àlbum fotogràfic, uns quants àlbums, llavors podríem, al passar un full rera l'altre, obtenir de l'última mirada dels ulls tancats per a sempre alguna cosa molt útil per als que hem seguit amb vida. Aquesta lectura, gairebé sense lletres, gravaria petjades eternes en els nostres cors (...)
I, així, les morts no haurien estat inútils (...)

Dades de referència:
Alexei Mihailovitx (S XVII)
Pere el Gran (S XVIII)
Isabel, Elisabet Petrovna (S XVIII)
Caterina II (S XVIII)
Pau I (S XVIII-XIX)
Alexandre I (S XIX)
Revolució de febrer (1905)
Govern Provisional (1917)