Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Xina: famílies de persones detingudes en campanya de «reeducació» massiva exigeixen respostes

Uigurs Xinjiang
© Amnistia Internacional
  • Es calcula que fins a un milió de persones, majoritàriament musulmanes, es troben recloses en camps d'internament a Xinjiang, al nord-oest de la Xina.
  • Les famílies han parlat amb Amnistia Internacional de la seva desesperació per rebre notícies dels seus éssers estimats desapareguts.
La Xina ha de posar fi a la campanya de repressió sistemàtica i revelar la sort de fins a un milió de persones, majoritàriament musulmanes, detingudes a la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang, ha demanat Amnistia Internacional en un nou informe publicat avui.

Durant l'últim any s'ha intensificat la campanya governamental d'internament massiu, vigilància intrusiva, adoctrinament polític i assimilació cultural forçada contra les persones d'ètnies uigur i kazakh i els membres d'altres grups ètnics de la regió, majoritàriament musulmans. La majoria de les famílies de les persones detingudes desconeixen la sort dels seus éssers estimats i sovint tenen por d'alçar la veu.

"No s'ha de permetre que el govern de la Xina continuï aquesta brutal campanya contra les minories ètniques al nord-oest del país. Els governs de tot el món han de fer que les autoritats xineses rendeixin comptes pel malson que s'està vivint a la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang", ha afirmat Nicholas Bequelin, director regional d'Amnistia Internacional per a l'Àsia Oriental.

"Les famílies ja han patit prou. Aquesta repressió massiva n'ha destrossat centenars de milers. Estan desesperades per saber què ha passat amb els seus éssers estimats i ja és hora que les autoritats xineses els donin respostes".

En el seu nou informe, China: Where are they? Time for answers about mass detentions in Xinjiang Uighur Autonomous Region, Amnistia Internacional posa en relleu l'angoixa dels qui han perdut el contacte amb els seus familiars i amics a la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang i temen que hagin estat detinguts.

L'organització ha entrevistat més de 100 persones fora de la Xina els familiars dels quals a la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang encara es troben en parador desconegut, així com persones que van ser torturades quan es trobaven recloses en camps de detenció a la mateixa regió.

Detenció massiva

L'internament de grups ètnics, majoritàriament musulmans, a la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang s'ha intensificat des del març de 2017, quan es va aprovar la "normativa anti-radicalització" en aquesta regió. Les mostres públiques -o fins i tot privades- d'afiliació religiosa i cultural, com ara portar una barba "estranya", cobrir-se el cap amb un vel o un mocador, pregar freqüentment, dejunar o evitar l'alcohol, o tenir llibres o articles sobre l'islam o la cultura uigur poden ser considerades conductes radicals en virtut d'aquesta normativa.

Altres motius importants de sospita són viatjar a l'estranger per feina o estudis, especialment a països de majoria musulmana, o estar en contacte amb persones de fora de la Xina. Homes i dones, joves i persones d'edat avançada, residents en zones rurals i urbanes... Tots corren perill de ser detinguts.

Els omnipresents controls de seguretat, que ara formen part de la rutina diària a la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang, ofereixen àmplies oportunitats per buscar continguts sospitosos en els telèfons mòbils de la gent o comprovar-ne la identitat utilitzant programes informàtics de reconeixement facial.

Les persones poden ser identificades com a sospitoses mitjançant el control rutinari de missatges enviats per aplicacions de xarxes socials com WeChat, que no fan servir l'encriptació d'extrem a extrem. L'ús d'aplicacions de missatges que sí que utilitzen la encriptació, com WhatsApp, també pot ser un motiu de detenció.

Les autoritats es refereixen als camps com a centres de "transformació a través de l'educació", però molta gent simplement els anomena "camps de reeducació". Les persones recloses en els camps de detenció no són sotmeses a judici ni tenen accés a assistència lletrada o dret a impugnar la decisió. Poden romandre detingudes durant mesos, ja que són les autoritats que decideixen quan la persona s'ha «transformat».

A Kairat Samarkan el van enviar a un camp de detenció a l'octubre de 2017 en tornar a la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang després d'una visita breu al veí Kazakhstan. La policia li va dir que estava detingut perquè se l'acusava de tenir doble nacionalitat i d'haver traït el seu país. Va quedar en llibertat al febrer de 2018.

Kairat va explicar a Amnistia Internacional que, quan el van detenir el van encaputxar, li van posar grillons als braços i les cames i el van obligar a romandre de peu en una posició fixa durant 12 hores. Hi havia prop de 6.000 persones recloses en el mateix camp, on se les obligava a cantar cançons polítiques i a estudiar els discursos del Partit Comunista Xinès. No podien parlar entre elles i, abans dels àpats, havien de corejar «llarga vida a Xi Jinping». Kairat va explicar a Amnistia Internacional que el tracte rebut el va portar a intentar suïcidar-se just abans de ser posat en llibertat.

Els que es resisteixen o no demostren que han canviat prou s'enfronten, segons informes, a càstigs que van des dels insults a la privació d'aliments, la reclusió en règim d'aïllament, les pallisses, i l'ús d'instruments de coerció i postures de tensió. S'han rebut informes de morts en els centres, inclosos casos de suïcidis de persones que no han pogut aguantar els maltractaments.

Les autoritats justifiquen aquestes mesures extremes basant-se en la necessitat de lluitar contra el terrorisme i garantir la seguretat nacional. No obstant això, les mesures dirigides a protegir els ciutadans d'atacs han de ser necessàries i proporcionals, i el més concretes i restringides possible per fer front a una amenaça específica.

«Els centres de detenció massiva són llocs de rentat de cervell, tortura i càstig. El fet que per enviar un missatge als teus familiars a l'estranger puguis acabar detingut posa de manifest l'absurditat, futilitat i arbitrarietat de les accions de les autoritats xineses», ha afirmat Nicholas Bequelin.

Famílies destrossades

Durant mesos, els familiars de les persones que es troben en parador desconegut van ocultar la seva angoixa. Tenien l'esperança que la pèrdua de contacte amb els seus éssers estimats fos una cosa temporal. Temien empitjorar les coses si buscaven ajuda externa. Ara, sense que s'albiri un final clar al seu turment, cada vegada més persones estan disposades a alçar la seva veu.

Bota Kussaiyn, una estudiant kazakh de la Universitat Estatal de Moscou, va parlar per última vegada amb el seu pare, Kussaiyn Sagymbai, per WeChat, al novembre de 2017. La seva família, originària de la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang, es va reassentar a Kazakhstan el 2013.

El pare de Bota va tornar a la Xina a finals de 2017 per rebre atenció mèdica, però les autoritats li van confiscar el passaport quan va arribar a la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang. Bota va saber més tard a través dels seus familiars que l'havien enviat a un «camp de reeducació».

Tal era la por de la seva família a la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang a convertir-se en sospitosa si mantenia el contacte que després d'allò van tallar tota comunicació amb ella.

Bota va explicar a Amnistia Internacional: «El meu pare és un ciutadà corrent. Abans que el detinguessin, érem una família feliç. Ens rèiem junts. Ara ja no ho fem i no podem dormir a la nit. Vivim amb por cada dia. Això ha fet molt de mal a la meva mare. No sabem on és. Ni tan sols sabem si és viu. Vull tornar a veure el meu pare.»

Molts familiars i amics a l'estranger indiquen que se senten culpables perquè són precisament aquestes connexions internacionals les que, en molts casos, semblen ser la causa de que els seus éssers estimats a la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang estiguin sota sospita. Les autoritats els acusen de tenir vincles amb grups externs que, segons el govern xinès, promouen opinions religioses «radicals» o planegen «activitats terroristes».

Per evitar despertar sospites, les persones d'ètnies uigur i kazakh, i altres a la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang, han tallat tot vincle amb els seus amics i familiars que viuen fora de la Xina. Han advertit als seus coneguts que no els truquin i han eliminat els contactes de fora del país de les aplicacions de xarxes socials. En no poder obtenir informació fiable de casa, moltes persones que viuen a l'estranger inevitablement es temen el pitjor.

Quan s'emporten als pares, són els fills i filles que pateixen, i moltes famílies travessen dificultats econòmiques. Els nens i nenes més grans poden ser enviats a centres estatals de formació professional, i els més petits poden acabar en un dels «centres d'assistència» massius que s'han construït des del 2017.

Espionatge

La pressió sobre els qui resideixen a l'estranger es veu accentuada pels esforços agressius dels funcionaris de seguretat per reclutar espies a les comunitats fora del país. Als que són blanc dels funcionaris de seguretat, segons informes, se'ls amenaça amb detenir els seus familiars a la Regió Autònoma Uigur del Xinjiang si no cooperen. Per contra, si ho fan, se'ls promet que es tractarà als seus éssers estimats amb indulgència.

El fet de no saber quins membres de la comunitat a l'estranger informen els funcionaris de seguretat de la Xina sembra la sospita i la desconfiança, i fomenta encara més la sensació d'aïllament i temor.

"La campanya sistemàtica de repressió de les autoritats xineses té un efecte devastador en les vides de milions de persones. És hora que les autoritats diguin la veritat sobre els camps i permetin que les famílies es reuneixin" ha afirmat Nicholas Bequelin.