Actuem pels drets humans a tot el món

Xina: El Consell de Drets Humans de l'ONU ha de garantir rendició de comptes per les atrocitats a Xinjiang

© Particular
  • El Consell ha d'establir un mecanisme internacional independent que investigui els crims comesos.
  • Persones que han fugit recentment de Xinjiang han explicat a Amnistia Internacional els abusos que soferts.
  • La campanya per la llibertat de les persones detingudes a Xinjiang presenta els casos de 126 dones i homes que es creu que han estat detinguts arbitràriament.

El Consell de Drets Humans de l'ONU ha de posar fi als seus anys d'inacció i establir un mecanisme internacional independent encarregat d'investigar els crims de dret internacional comeses a la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang.

El període de sessions del Consell, que va començar el 12 de setembre, és el primer que se celebra després de la presentació del recent informe de l'alta comissionada sobre les atrocitats comeses pel govern xinès a Xinjiang. L'avaluació, llargament demorada, corrobora els abundants indicis de greus violacions de drets humans contra la població uigur i altres comunitats de minories ètniques predominantment musulmanes documentades per Amnistia Internacional i altres organitzacions dignes de crèdit.

Amnistia Internacional continua escoltant de boca de persones que van fugir recentment de Xinjiang i de familiars de persones detingudes que la població de la regió continua sofrint persecució i detenció arbitrària simplement a causa de la seva religió i la seva ètnia.

“El Consell de Drets Humans ha deixat sistemàticament sense protecció els drets humans de milions de persones musulmanes de Xinjiang que durant els últims cinc anys han sofert innombrables atrocitats. Molts Estats membres del Consell van utilitzar el llarg silenci de l'alta comissionada per a justificar el seu”, ha manifestat la secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard.

“Però el temps de les mitges tintes ja ha passat, ara que l'oficina de l'alta comissionada ha confirmat que les atrocitats documentades poden constituir crims de lesa humanitat i requereixen atenció immediata. El Consell ha de donar una resposta d'acord amb la magnitud i la gravetat de les violacions de drets humans comeses.”

Amnistia Internacional demana als membres del Consell que prenguin mesures concretes per a posar fi als abusos comesos per les autoritats xineses i garantir la rendició de comptes. Durant aquest període de sessions, el Consell ha de presentar una resolució i establir un mecanisme internacional independent que investigui els crims de dret internacional i altres greus violacions de drets humans comesos a Xinjiang, per garantir la rendició de comptes, entre altres coses identificant als presumptes autors.

A més, els Estats membres, de manera immediata i inequívoca, han de demanar al govern xinès que posi en llibertat a totes les persones detingudes arbitràriament en camps d'internament, presons o altres centres, i han de comprometre's a no retornar a la Xina cap persona que corri perill de sofrir persecució o altres violacions greus de drets humans.

L'encobriment de la Xina a Xinjiang

Les autoritats xineses han intentat bloquejar les investigacions dutes a terme per l'alta comissionada de les Nacions Unides per als drets humans i per altres entitats, i han pressionat als Estats membres de l'ONU perquè minimitzin o ignorin els indicis existents. A conseqüència d'això, als investigadors de l'ONU no se'ls ha permès entrar a Xinjiang, per la qual cosa l'abast de la investigació de l'alta comissionada ha estat limitat.

En parlar amb l'ONU o amb altres investigadors o periodistes, la gent que viu a Xinjiang o té llaços familiars amb la regió ha patit el perill de ser detinguda, reclosa, empresonada, torturada o sotmesa a desaparició forçada, i també ho han patit les seves famílies.

“Internament, la Xina continua utilitzant violència severa, restriccions il·legals i intimidació, al mateix temps que empra la força diplomàtica en l'escena mundial per a encobrir les seves atrocitats a Xinjiang. Els membres del Consell han de veure els intents de la Xina per deslegitimar les conclusions de l'informe com el que són: ni més ni menys que un intent d'ocultar els crims de lesa humanitat i dissuadir de les crítiques”, ha manifestat Agnès Callamard.

“Si els membres del Consell no actuen ja, es convertiran en còmplices de l'encobriment del govern xinès. Aquesta inacció transmetria a les autoritats xineses el perillós missatge que es pot assetjar els Estats membres perquè ignorin els indicis fidedignes que s'estan cometent violacions greus de drets humans, i que els Estats poderosos estan més enllà d'un escrutini efectiu”.

“Això seria una traïció imperdonable als milions de víctimes, supervivents i familiars. Entre aquest grup es troben els molts centenars de milers de persones que, segons es creu, continuen detingudes arbitràriament.”

Gent que fuig de Xinjiang

Entre gener i juny de 2022, Amnistia Internacional va visitar Àsia Central i Turquia per a entrevistar persones que havien fugit recentment de Xinjiang i a familiars de persones detingudes arbitràriament.

Resulta aclaparador el fet que els qui van fugir recentment tenien massa por per a parlar obertament de les seves experiències, perquè temien represàlies contra els seus familiars que continuaven a Xinjiang.

No obstant això, sis persones que van fugir de Xinjiang entre finals de 2020 i finals de 2021 van accedir a parlar amb Amnistia Internacional a condició de mantenir l'anonimat. Aquestes persones van descriure una vida d'implacable repressió en Xinjiang, derivada de les polítiques xineses de severa restricció de les llibertats dels grups ètnics predominantment musulmans. Aquesta restricció inclou greus violacions dels drets a la llibertat i a la seguretat de la persona, a la privacitat, a la llibertat de circulació, a la llibertat d'opinió i expressió, a la llibertat de pensament, consciència, religió i creença, a prendre part en la vida cultural, a la igualtat i la no discriminació, i a no patir treballs forçats.

Un home d'ètnia kazakh que va deixar Xinjiang a principis de 2021 va explicar a Amnistia Internacional que la gent de la seva localitat seguia sense poder practicar la seva religió. “Les restriccions religioses continuen [el 2021] […] Hi havia cinc mesquites [a la meva població]: van destruir-ne quatre […] La que queda està vigilada i supervisada […] No hi va ningú! […] Potser [la gent resa] en la foscor de la nit amb la finestra tancada, en silenci”, va dir.

Amnistia Internacional va entrevistar la mare d'Erbolat Mukametkali, home d'ètnia kazakh. Erbolat va ser detingut al març de 2017, va passar un any en camps d'internament, i després va rebre una condemna de 17 anys de presó. La mare de Erbolat creu que el seu fill va ser detingut exclusivament a causa de les seves pràctiques religioses. “Enyoro el meu fill […] Soc gran, el meu somni és morir amb el meu fill al costat”, va dir.

Amnistia Internacional també va entrevistar un familiar de Berzat Bolatkhanm, un home d'ètnia kazakh detingut a l'abril de 2017 després de ser acusat de ser un “traïdor a l'Estat”. El familiar creu que Berzat va ser detingut a causa de la seva ètnia i perquè planejava traslladar-se al Kazakhstan. Després de passar un any en un camp d'entrenament, Berzat va rebre una pena de 17 anys de presó. “Ell només feia la seva feina. Era agricultor. De sobte, perquè volia traslladar-se al Kazakhstan […] la policia va detenir-lo [...] No és un extremista, ni un terrorista”, va explicar el familiar de Berzat a Amnistia Internacional.

Entre les persones entrevistades més recentment per Amnistia Internacional es trobava una dona que ara viu a Turquia. La seva germana, Muherrem Muhammed Tursun, mestra d'educació primària, va desaparèixer a l'agost de 2021 després de publicar en el seu perfil de WeChat un vídeo sobre la seva família celebrant l'Aíd (la fi del Ramadà). La seva família creu que va ser detinguda a causa de la seva ètnia uigur i perquè el seu fill havia anat a Turquia a estudiar religió abans de tornar a Urumqi per estudiar odontologia. A ell se'l van emportar a principis de 2017, mentre que a la mare de Muherrem, Tajinisa Emin, la van portar a un camp d'internament el 2020. Quan els seus familiars a Turquia van tractar d'esbrinar més detalls, un familiar que encara és a la regió simplement va respondre: “No feu preguntes, s'han anat”.

Aquestes són només una fracció de les probablement centenars de milers de persones detingudes arbitràriament a Xinjiang, 126 de les quals han estat incloses per Amnistia Internacional en la seva campanya per la llibertat per a les persones detingudes a Xinjiang. Si el Consell no actua ara, equivaldrà a abandonar a les persones supervivents i a les famílies de víctimes que han posat en perill seguretat per alçar la veu.

“El 2022, els grups ètnics musulmans continuen enfrontant-se a una persecució generalitzada i sistemàtica a Xinjiang. Els crims de lesa humanitat i altres greus violacions de drets humans comesos a la Xina conculquen els seus drets fonamentals i amenacen amb eliminar les seves identitats religioses i culturals”, ha manifestat Agnès Callamard.

“El fet que la comunitat internacional no hagi emprès accions significatives només ha servit perquè la Xina segueixi amb les seves pràctiques de violació dels drets humans i encobriment. El Consell ha d'establir ja un mecanisme internacional de recerca que posi fi a la llarga impunitat de les autoritats xineses.”