Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Xile: 50 anys després del cop d'estat és clau per al futur del país exercir la memòria històrica

REUTERS / Ivan Alvarado

Per sanar les ferides provocades pel règim militar liderat per Augusto Pinochet, Xile ha d'aprendre de la seva història i reconstruir les bases d'una societat més respectuosa de la dignitat humana, ha afirmat  Amnistia Internacional en el marc de la commemoració dels 50 anys del cop d'estat que va donar peu a innombrables crims de dret internacional i a cruels violacions de drets humans al país.

Durant el règim de Pinochet es van suspendre les garanties constitucionals, es va dissoldre el Congrés i es va declarar estat de setge a tot el país. Infringir tortura i fer desaparèixer a persones, entre altres pràctiques, es van convertir en política d'Estat. Segons xifres oficials, el règim va deixar 40.175 víctimes, entre elles persones torturades, executades, detingudes i desaparegudes, i segons registres de l'Observatori Justícia Transicional en més del 70% dels casos de persones executades o desaparegudes no hi ha hagut justícia, veritat ni reparació.

Entre 1973 i 1990, 3.216 persones van ser assassinades o van patir desaparició forçada. A dia d'avui es calcula que hi ha 1.469 cossos de persones detingudes i executades que no s'han trobat. És imprescindible que el Pla Nacional de Cerca anunciat pel president Gabriel Boric permeti esclarir les circumstàncies de la desaparició i el destí d'aquestes persones. Aquest programa ha de dur-se a terme en plena coordinació amb les famílies, comptar amb recursos adequats perquè la seva implementació sigui efectiva i confluir en investigacions penals sobre totes les persones sospitoses de responsabilitat individual.

“La cerca de les persones detingudes desaparegudes no és només una qüestió de justícia, sinó també d'humanitat. Donar amb el seu parador, identificar-les i lliurar els seus cossos no només alleujarà les seves famílies, sinó que també ajudarà a sanar la profunda ferida que evidencia la societat xilena. Per a aconseguir això és imprescindible que els qui persistentment no han lliurat tota la informació sobre els fets ho facin d'una vegada. Això i altres mesures anunciades recentment pel Govern xilè són fonamentals perquè el Pla Nacional de Cerca compleixi la seva missió", ha afirmat Rodrigo Bustos, director executiu d'Amnistia Internacional Xile.

És necessari que el Congrés es posi a la disposició d'avançar cap a la justícia i doni suport als projectes proposats pel govern. La tramitació de l'eliminació del caràcter secret de lleis dictades durant el règim de Pinochet i de l'aixecament del secret dels testimonis de víctimes de tortura en la Comissió Valech, són aspectes que, segons Amnistia Internacional, encaminen Xile cap a un país que compleix els seus deutes en matèria de drets humans.

La memòria històrica és un pilar fonamental per a evitar que fets tan devastadors es repeteixin. 50 anys després del cop, Xile encara no compta amb una llei que protegeixi els llocs de memòria ni un arxiu nacional de la memòria. És fonamental que les autoritats materialitzin la iniciativa de comptar amb un arxiu i que presentin lineamientos clars sobre el seu funcionament i considerin la participació de la societat civil. També és urgent que atenguin les necessitats de la xarxa de llocs de memòria i estableixin una protecció i preservació dels llocs en els quals es van cometre violacions de drets humans. En aquest marc, és valorable l'anunci governamental recent d'una Política Nacional de Memòria i Patrimoni, i és imprescindible que el Congrés doni suport a aquesta iniciativa.

“Els llocs de memòria han de ser respectats i dignificats perquè puguin complir la seva funció educativa. La presència d'aquests llocs serà un recordatori per a les noves generacions perquè mai no oblidin les atrocitats que allà es van cometre i creixin amb la convicció que aquestes pràctiques no han de repetir-se mai”, ha afirmat Rodrigo Bustos.

Avui mentre les víctimes, les seves famílies i les agrupacions de drets humans perseveren després de dècades buscant justícia, algunes figures públiques i autoritats de l'Estat de manera irresponsable divulguen discursos d'odi. Aquestes accions són realment perilloses perquè minimitzen el sofriment de les víctimes, neguen el dret a la veritat, desinformen, afebleixen les institucions, i afavoreixen la impunitat i que la història es repeteixi.

“No podem permetre que l'oblit i els discursos d'odi s'interposin en la societat. Mantenir viva la memòria és clau per a evitar que les noves generacions hagin de viure les atrocitats que vivim en el passat. Un rebuig ferm a les violacions de drets humans i un compromís ferm a avançar en veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició seria un senyal potent que com a país ens mereixem viure”, ha conclòs Rodrigo Bustos.