La política de repressió a Veneçuela s'ha sustentat en la coordinació entre els atacs i missatges estigmatizants emesos en mitjans de comunicació amb connexions al govern de Nicolás Maduro i les detencions arbitràries per motius polítics realitzades per les forces de seguretat sota el seu comandament, amb un marcat caràcter de discriminació política, conclou una nova investigació d'Amnistia Internacional publicada avui en conjunt amb el Fòrum Penal i el Centre per als Defensors i la Justícia (CDJ).
"El món coneix, des de fa anys, de la política de repressió instaurades pel govern de Nicolás Maduro. La nostra investigació mostra que hi ha moments d'altíssima correlació entre les estigmatitzacions públiques i les detencions arbitràries per motius polítics. Aquesta coordinació és un nou indicador de la política sistemàtica de repressió i apunta cap al crim de lesa humanitat de persecució, que ha de ser investigat per la justícia internacional". ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.
“Hi ha un model d'altíssima correlació entre les estigmatitzacions públiques i les detencions arbitràries per motius polítics”
La investigació Represión calculada: Correlación entre las estigmatizaciones y las detenciones arbitrarias por motivos políticos en Venezuela es va dur a terme al llarg de més d'un any, en conjunt amb el Fòrum Penal i el CDJ, ambdues organitzacions defensores dels drets humans basades a Caracas. Als registres d'ambdues organitzacions, des de gener de 2019 fins a juny de 2021, es van aplicar diferents models estadístics com la correlació de Pearson, i uns altres d'analítica descriptiva com a anàlisis evolutives i distribució de freqüències percentuals. Els models estadístics van ser validats per un procés de revisió de parells (peer review).
Marianna Romero, directora general del CDJ, va afirmar que "van documentar com les campanyes d'estigmatització han estat la base de la política repressiva i de criminalització a Veneçuela. Des dels més alts nivells de l'Estat s'ha estructurat un sistema per desprestigiar, acusar, amenaçar i assenyalar els qui defensen, promouen i exigeixen el respecte als drets humans, mitjançant declaracions públiques, mitjans de comunicació i xarxes socials, personals i institucionals. Amb aquesta investigació s'evidencia com l'estigmatització, és aplicada sota la lògica de l'enemic intern i deriva en la materialització d'accions violentes i persecució per part de l'Estat?.
L'estudi va revelar la correlació entre detencions arbitràries per motius polítics, dutes a terme per agents de seguretat estatal, i les estigmatitzacions, realitzades per diversos mitjans de comunicació. Aquesta anàlisi va mostrar que mentre el 2019 la correlació general entre ambdues variables era de 29%, el 2020 va augmentar al 42% i en el primer semestre de 2021 va arribar fins al 77%.
Les correlacions anuals entre les detencions arbitràries i les estigmatitzacions també varien depenent dels diferents cossos de seguretat involucrats en les detencions. Hi ha una correlació més estreta (de 74%) el 2019 amb les detencions que es produeixen pels òrgans d'intel·ligència (Direcció general de Contraintel·ligència Militar, DGCIM, i el Servei Bolivarià d'Intel·ligència Nacional, SEBIN); en 2020 pels òrgans depenents de la Policia Nacional Bolivariana (PNB), incloent les Forces d'Acció Especial (FAES), que puja fins al 92%; i en 2021 per òrgans de naturalesa civil i descentralitzats, com les FAES, els cossos de policia municipal i el Cos d'Investigacions Científiques, Penals i Criminalístiques (CICPC), que també puja al 92% de correlació amb les estigmatitzacions.
Un altre de les troballes significatives va ser l'alta correlació, de 94%, que es va observar de gener 2019 a juny 2021, entre les estigmatitzacions realitzades pel programa televisiu "Con el mazo dando", i les detencions arbitràries per motius polítics dutes a terme per un cos de seguretat militar i processades per la jurisdicció militar.
La dimensió qualitativa de la investigació inclou anàlisi dels fenòmens de l'estigmatització, les detencions arbitràries per motius polítics, la naturalesa i funcionament de mitjans de comunicació afins al govern "molts d'ells amb finançament públic" i el context sociopolític del país durant el període estudiat. Tot això es va contrastar amb estàndards de dret internacional dels drets humans i amb dret penal internacional, llançant la conclusió que els patrons d'estigmatització podrien mostrar l'existència d'una persecució política.
"D'acord als resultats obtinguts, no queda cap dubte de l'estreta relació entre agents de l'Estat veneçolà, és a dir funcionaris públics, mitjans de comunicació públics i privats, i atacs en contra de persones defensores de drets humans, la qual cosa no ha de quedar impune", ha assegurat Gonzalo Himiob, director del Fòrum Penal.
Les organitzacions fan una crida a la Fiscalia de la Cort Penal Internacional perquè consideri incloure en la seva investigació sobre crims de lesa humanitat a Veneçuela els fets posats en evidència en aquesta investigació, amb la intenció de determinar actors claus, casos concrets i possibles partícips de crims de lesa humanitat de privació arbitrària de la llibertat i de persecució. També fan una crida a la comunitat internacional perquè continuï el suport cap a la Missió Internacional Independent de Determinació dels Fets en el seu mandat d'aportar a la rendició de comptes per violacions als drets humans a Veneçuela des del 2014.