Amb l'amenaça imminent que Rússia arribi a emprar la força militar, Amnistia Internacional adverteix que una altra escalada en el conflicte armat a Ucraïna tindrà conseqüències devastadores per a la situació dels drets humans a la regió, posant en perill vides, mitjans de subsistència i infraestructures civils, donant lloc a una greu escassetat d'aliments i, possiblement, a desplaçaments massius.
Els drets econòmics i socials ja s'han vist afectats negativament. L'augment del preu dels aliments i de productes bàsics, inclosos els subministraments mèdics, està afectant el dret de la població a l'atenció sanitària i a un nivell de vida adequat a Ucraïna. Això ho noten més les persones d'edat molt avançada, els nens i nenes i els qui tenen baixos ingressos. El dret a l'educació també s'ha vist afectat en tancar de manera intermitent les escoles per raons de seguretat durant les últimes dues setmanes. A Rússia, la cotització del ruble ha caigut i els preus estan augmentant.
"L'amenaça d'emprar la força militar per part de Rússia ja està afectant els drets humans de milions de persones a Ucraïna i en altres llocs", ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“Les conseqüències per als drets humans que s'utilitzi força militar real poden ser devastadores”
"Les conseqüències que s'utilitzi força militar real poden ser devastadores. La història recent d'Ucraïna està marcada per conflictes amb tropes russes en el Donbass i en l'annexió il·legal de Crimea. Aquests successos han estripat comunitats i vides, ja que les forces militars han calcigat amb impunitat els drets de la població civil; ha arribat el moment de trencar aquest cercle viciós".
En els conflictes militars s'ha de protegir la població i han de rendir comptes tots aquells que cometin abusos. Amnistia Internacional observarà de prop la situació per denunciar les violacions del dret internacional humanitari (conegudes com a lleis de la guerra) i del dret internacional dels drets humans, comeses per totes les parts.
El 2014 i 2015, al moment àlgid del conflicte armat en el Donbass, a l'est d'Ucraïna, totes les parts van violar el dret internacional humanitari, la qual cosa va provocar el desplaçament de més d'un milió de persones. Més de 13.000 persones van perdre la vida i la xifra segueix augmentant.
Exèrcit rus: un rosari d'abusos
Com en els últims anys les tropes russes no han respectat el dret internacional en altres llocs, cosa que han fet amb impunitat, a Amnistia Internacional li preocupa enormement la possibilitat que la història es repeteixi.
Per exemple, a Síria, una sèrie d'atacs aeris russos sobre zones residencials a Homs, Idlib i Alep efectuats entre setembre i novembre de 2015 es van saldar amb la mort d'almenys 200 civils. Així mateix, ln 2020, Amnistia Internacional va denunciar l'atac d'aeronaus russes contra escoles i hospitals a Síria, i l'ONU havia especificat que alguns d'aquests edificis havien d'estar protegits enfront de qualsevol atac.
En l'actual conflicte de l'est d'Ucraïna, les forces separatistes amb suport de Rússia van violar el dret internacional humanitari en utilitzar armes explosives poc precises en zones civils densament poblades, i el mateix van fer les forces ucraïneses. També van apostar i van disparar aquestes armes des d'habitatges i infraestructures civils.
"La història de les intervencions militars de Rússia -ja sigui a Ucraïna o a Síria, o en la seva campanya militar a Txetxènia- està entelada pel menyspreu flagrant del dret internacional humanitari. L'exèrcit rus ha burlat reiteradament les lleis de la guerra en no protegir la població civil, i fins i tot atacar-la directament. Les forces russes han llançat atacs indiscriminats, emprat armes prohibides i pel que sembla, en ocasions, atacat deliberadament civils i béns de caràcter civil, la qual cosa constitueix un crim de guerra", ha afirmat Agnès Callamard.
A Amnistia Internacional també li preocupa especialment la possibilitat que es creïn noves milícies en territori ucraïnès. Aquests grups armats amb suport de Rússia en el Donbass són tristament famosos pel seu menyspreu de les normes del dret internacional humanitari i per la seva falta de rendició de comptes, com també ho van ser els paramilitars favorables al govern ucraïnès.
Possible crisi de refugiats
El conflicte a Ucraïna oriental va provocar una veritable situació de crisi per als drets humans el 2014 i 2015, i les seves conseqüències se segueixen acusant enormement avui. Milions de persones es van veure obligades a abandonar casa seva, i les que van tornar o segueixen en una zona de conflicte han estat vivint al dia, ja que l'economia de la regió ha quedat devastada. Centenars de persones van ser víctimes d'execucions extrajudicials i altres homicidis il·legítims, tortura, segrestos, desaparicions forçades i detencions arbitràries comeses tant per forces separatistes com per forces governamentals.
Segons el Ministeri de Política Social d'Ucraïna, aproximadament 1,45 milions de persones segueixen desplaçades internament després de fugir del conflicte en el Donbass i a la Crimea ocupada.
"Fa por imaginar la magnitud que podria aconseguir la crisi de refugiats si augmenten les hostilitats a Ucraïna. Serà un desastre humanitari d'escala continental, amb milions de persones refugiades buscant protecció als països europeus veïns", ha sostingut Agnès Callamard. "Actualment, Ucraïna és la destinació dels qui busquen protecció quan fugen de Rússia, Bielorússia i els països d'Àsia central. Deixarà de ser-ho si Rússia empra la força militar contra Ucraïna, la qual cosa obligarà a aquestes persones a buscar refugi en altres països".
Impacte a la regió i en altres llocs
El conflicte soscavarà la situació dels drets humans a la regió amb la probable guerra de guerrilles perllongada a Ucraïna, acompanyada de sortides il·lícites d'armes, de l'entrada de contractistes militars privats que no rendeixen comptes, i d'un augment generalitzat de la violència i la impunitat. La devastació econòmica i les seves repercussions a la regió -el que inclou als països europeus que depenen del gas rus que travessa el territori d'Ucraïna- poden ser enormes. "Si Occident i Rússia inicien una dura confrontació, això podria donar lloc a una intervenció més activa de les parts en conflictes regionals a tot el món, a la instrumentalització de la política energètica, i al fet que hi hagi més països preparats per emprar la força en el context de la seva política exterior".