Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

UE: Calen “mesures més ambicioses” després de la proposta del Parlament Europeu de regular els programes d'espionatge

  • El Govern espanyol no ha col·laborat amb aquest Comitè del Parlament Europeu que investigava l'ús de l'eina Pegasus a Espanya i altres països i no avança ni la reforma anunciada pel govern del CNI ni la investigació judicial dels casos d'espionatge.

En resposta a les recomanacions finals i a l'informe publicat avui per la comissió PEGA del Parlament Europeu, en què s'insta la Unió Europea (UE) a regular més estrictament l'ús, la fabricació i el comerç de programes espies, Donncha Ó Cearbhaill, director de l'Evidence Lab d'Amnistia Internacional, ha declarat:

“Les recomanacions de la comissió PEGA del Parlament Europeu posen en relleu el problema de l'ús indegut de programes espies per a la vigilància il·legal, però es necessiten límits més estrictes per a abordar eficaçment aquesta qüestió. És decebedor que els suggeriments es quedin curts a l'hora de demanar una moratòria immediata sobre la venda, adquisició, transferència i ús de programes espies. També són necessàries investigacions creïbles sobre l'ús indegut d'aquests programes, així com justícia per a les víctimes”.

“Aplaudim la crida a reforçar les garanties de drets humans en l'ús de programes espies, però queda per veure si aquestes es portaran a la pràctica i si podran impedir que es produeixin abusos. Com demostren les recents revelacions, ni tan sols les proteccions més sòlides dels drets humans ens protegiran contra programes espies com Pegasus, per la qual cosa necessitem urgentment la prohibició d'aquestes eines invasives”.

“Existeix una cultura d'impunitat entorn de la vigilància digital selectiva que ha de combatre's urgentment. Els Estats membres de la UE han de garantir que les recomanacions de la Comissió PEGA es tradueixin en mesures concretes”.

“Encara que no és vinculant, la votació és una de les respostes més significatives dels legisladors a les revelacions del Projecte Pegasus. La comissió d'investigació recomana l'establiment de normes comunes de la UE que, d'adoptar-se, suposarien un pas positiu, encara que en el futur es requereixin més mesures”.

Espanya: espionatge confirmat

Davant del fet que aquesta Comissió d'Investigació ha confirmat l'espionatge de 65 persones de l'entorn independentista de Catalunya per part d'autoritats espanyoles i que el Govern espanyol no ha volgut col·laborar amb aquest comitè, al·legant motius de seguretat nacional, la investigadora d'Amnistia Internacional, Virginia Álvarez, ha afirmat:

“Les autoritats espanyoles s'han negat a donar confirmació oficial de l'adquisició del programa Pegasus, malgrat que diverses fonts –inclòs un extreballador de NSO group- assenyalen que el Govern espanyol ha estat client d'aquesta empresa”.

“Encara que l'informe confirma moltes de les denúncies que havíem realitzat, nombroses preguntes seguiran sense resposta fins que no hi hagi una reforma profunda de la Llei de Secrets Oficials i de la llei que regula l'actuació del CNI. Fins llavors, la legislació continuarà permetent que el Govern espanyol actuï amb nul·la transparència i no oferirà garanties per a evitar abusos i usos arbitraris com els que s'han confirmat”.

“La Comissió ressalta la seva preocupació per l'escàs o nul avanç en les investigacions judicials sobre els 65 casos denunciats, tampoc entre els 18 que ha reconegut el propi Govern espanyol, degut en gran part a la falta de cooperació de les autoritats. A més es destaca que els telèfons siguin investigats per la mateixa policia a qui s'acusa d'espionatge i no per un organisme independent. Això suposa negar a les víctimes l'accés a una reparació efectiva”.

“L'anàlisi de la Comissió assenyala un patró clar d'espionatge, dut a terme entre 2017 i 2020 coincidint amb episodis polítics rellevants a Espanya. És pertorbador confirmar de nou l'espionatge massiu a personalitats polítiques i de la societat civil catalana lligades a l'independentisme, incloses comunicacions d'aquests amb les seves defenses jurídiques”.

Informació complementària

Dels 65 casos denunciats, Amnistia Internacional va dur a terme l'anàlisi pericial dels terminals de quatre casos, i va confirmar l'espionatge en els casos d'Elisenda Paluzie i Sònia Urpí Garcia, de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la periodista Txell Bonet i el polític i activista Jordi Sànchez.