La comunitat internacional ha d'adoptar un pla sòlid que garanteixi la justícia de les víctimes de la guerra d'agressió russa contra Ucraïna, va manifestar avui Amnistia Internacional amb motiu del primer aniversari de la invasió.

El 24 de febrer de 2022, les forces armades russes van engegar una invasió a gran escala d'Ucraïna que Amnistia International va qualificar de “acte d'agressió i una catàstrofe per als drets humans”. Des de llavors, les forces russes han perpetrat crims de guerra i altres violacions del dret internacional humanitari, entre les quals execucions extrajudicials, atacs mortals contra infraestructura civil i llocs de refugi, deportacions i trasllats forçosos de civils, i homicidis il·legítims a gran escala comesos mitjançant el bombardeig de ciutats.

Mentre que la invasió continua i segueix sense conèixer-se tot l'abast dels crims comesos a Ucraïna, s'ha de donar prioritat a les peticions de justícia i els drets de les víctimes i supervivents. La comunitat internacional té el clar deure d'assegurar-se que els responsables de crims de dret internacional sàpiguen que la rendició de comptes i la justícia triomfaran sobre la impunitat.

“Mentre les forces armades russes semblen estar intensificant la seva ofensiva a Ucraïna, el compromís de fer retre comptes a tots els responsables de violacions de drets humans i crims de guerra és més urgent que mai”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

Des de l'inici del conflicte, Amnistia Internacional ha documentat crims de guerra, inclosos els atacs selectius contra infraestructura civil essencial i el bloqueig de l'ajuda humanitària a civils. En les zones afectades pel conflicte, la població civil ha estat exposada a atacs constants i amb freqüència ha estat privada d'aigua, electricitat i calefacció. A moltes persones residents en zones ocupades per Rússia que continuen necessitant ajuda humanitària o atenció mèdica urgent se'ls nega el dret a viatjar a territoris controlats pel govern d'Ucraïna.

“El poble d'Ucraïna ha sofert horrors inimaginables en aquesta guerra d'agressió durant els últims 12 mesos. Ho direm amb claredat: les mans de Vladimir Putin i les seves forces armades estan tacades de sang. Les persones supervivents mereixen justícia i reparació per tot el que han suportat. La comunitat internacional ha de mantenir-se ferma per a arribar fins al final i que es faci justícia. Ja ha transcorregut un any i és clar més enllà de tot dubte que cal fer més.”

Ja s'han denunciat desenes de milers de casos de crims de guerra, inclosos delictes sexuals i de gènere, però el nombre de víctimes del conflicte en curs serà molt més alt.

Drets i necessitats de les víctimes

“Després d'esclatar el conflicte, incomptables éssers humans han quedat reduïts a danys col·laterals. L'impacte d'un morter no només estripa el cos, sinó que acaba amb els mitjans de vida, destrueix infraestructura essencial i deixa moltes persones sense capacitat per a existir entre els enderrocs de les seves vides anteriors”, ha manifestat Agnès Callamard.

La resposta immediata al conflicte ha estat encoratjadora, incloses diverses investigacions estatals i internacionals dels crims de dret internacional comesos a Ucraïna, però la justícia integral per a Ucraïna només s'aconseguirà quan es proporcioni justícia i reparacions significatives a les víctimes, i per a això és necessari que la comunitat internacional ofereixi un suport sòlid i sostingut als mecanismes de justícia existents.

També s'han de considerar nous mecanismes nacionals i internacionals per a una justícia més integral. En aquest sentit, la decisió de març de 2022 del Consell de Drets Humans de crear una comissió d'investigació independent sobre Ucraïna ha estat acollida amb satisfacció. En última instància, aquests mecanismes podrien reforçar la resposta de la justícia internacional al gran nombre de casos de crims de guerra, així com al crim d'agressió, que la CPI, a causa de les seves limitacions jurisdiccionals, no pot investigar com a tal.

“A més de garantir l'existència dels mecanismes adequats, hem de garantir que els responsables de crims de dret internacional compareixen davant la justícia i afronten les conseqüències dels seus actes inadmissibles, la qual cosa inclou investigar alts comandaments militars i dirigents civils en relació amb els crims de guerra i el delicte d'agressió en aplicació del dret internacional”, ha manifestat Agnès Callamard.

Posar dempeus aquest tipus de causes és complex, però és imprescindible que les investigacions tinguin en compte no només els autors directes de baix nivell, sinó també els qui estan més amunt en la cadena de comandament. Amb independència d'on se celebrin els judicis, aquests han de respectar les normes internacionals de drets humans i de justícia processal, i atorgar plena participació i consideració a les persones supervivents i les seves necessitats.

“Assistim a tots els racons del món a guerres que infligeixen un sofriment incalculable a la població civil, i aquest principi ha de convertir-se en un model per a tots els conflictes. La resposta inicial sense precedents de la comunitat internacional, inclòs el treball de la Cort Penal Internacional, ha de ser la norma mínima en la recerca de justícia internacional”, ha declarat Agnès Callamard.

La coordinació i el compromís continuats són l'únic camí

“Amnistia Internacional i altres grups de la societat civil han demanat reiteradament que la gent s'uneixi per a actuar col·lectivament pel bé comú. I en aquest cas més que mai. Totes les institucions i autoritats que persegueixen la justícia internacional han de col·laborar per a compartir idees i coordinar estratègies, però també per a abordar les llacunes en matèria de coneixements i capacitat. Ara no és el moment de treballar de manera aïllada”, ha dit Callamard.

La comunitat internacional ha de donar suport a investigacions justes, efectives i imparcials, i els Estats han d'instar Ucraïna a ratificar l'Estatut de Roma —adequant la seva legislació nacional a les normes jurídiques internacionals relacionades amb la justícia internacional— i a reforçar la cooperació amb la Cort Penal Internacional. Finalment, la justícia per a Ucraïna exigeix que els països amb estatuts de jurisdicció universal explorin com poden posar-los al servei de la justícia per a la població ucraïnesa.

Necessitat de suport humanitari

A l'hora d'oferir suport, la comunitat internacional ha de determinar les necessitats específiques dels grups de risc —com les dones, les persones ancianes, les persones amb discapacitat i els nens i nenes—, i tenir present que moltes persones ucraïneses, entre elles nens i nenes, han estat deportades d'Ucraïna a Rússia o traslladades per la força a zones ocupades per Rússia i no poden tornar a casa seva en condicions segures. Aquests grups concrets han de figurar entre els prioritaris, i tota l'assistència humanitària que se'ls presti ha d'adaptar-se a les seves necessitats específiques.

Així mateix, serà essencial cooperar amb les organitzacions de la societat civil ucraïneses per donar prioritat a les necessitats de les persones supervivents i garantir la distribució de l'ajuda econòmica i humanitària. La comunitat internacional ha de vetllar perquè aquesta col·laboració es faci garantint la transparència, l'eficàcia i la sensibilitat cap a les víctimes en tots els processos centrats en l'ajuda humanitària, la recuperació, la justícia i la reparació.

En paraules d'Agnès Callamard, “reconèixer l'immens mal físic, psicològic i econòmic infligit a la població civil d'Ucraïna durant l'últim any és essencial per a garantir justícia i reparació a les persones supervivents i víctimes de l'agressió russa a Ucraïna”.

Crides a la rendició de comptes

Des de 2014 i posteriorment al començament de la invasió russa en gran escala, Amnistia Internacional treballa per la rendició de comptes a Ucraïna i ha documentat crims de guerra i altres violacions del dret internacional humanitari. Des d'aquí es pot accedir a tots els materials publicats per l'organització fins avui.