Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Ucraïna: Les dones s'enfronten a greus riscos quan l'agressió de Rússia contra Ucraïna entra en el segon any

Família a Antonivka, Ucraïna. 23 febrer de 2023. REUTERS / Lisi Niesner

Quan la invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia entra en el seu segon any, les dones del país s'enfronten a greus riscos i suporten una càrrega addicional de responsabilitats de cura així com immenses penalitats i estrès en les zones de guerra; així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional, quan el món celebra el Dia Internacional de les Dones.

“Una vegada i una altra, les dones pateixen les pitjors conseqüències de la brutalitat de la guerra. Estan permanentment en primera línia del conflicte, com a militars i combatents, metgesses i infermeres, voluntàries, activistes per la pau, cuidadores de les seves comunitats i famílies, desplaçades internes, refugiades i, amb massa freqüència, víctimes i supervivents”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“La invasió a gran escala d'Ucraïna per Rússia no és una excepció. Les dones corren més perill de patir violència sexual i de gènere i problemes greus de salut, i tot i així estan obligades a prendre decisions de vida o mort per a les seves famílies. Alhora, les dones solen ser excloses dels processos de presa de decisions, i segueixen sense satisfer-se les seves necessitats i protegir-se els seus drets.”

Les dones corren més perill de patir violència sexual i de gènere i problemes greus de salut, i tot i així encara estan obligades a prendre decisions de vida o mort per a les seves famílies

Agnès Callamard, Amnistia Internacional

Amnistia Internacional insta la comunitat internacional a secundar i mostrar solidaritat amb les dones que estan patint violacions de drets humans enmig de la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna. Garantir la seguretat i protecció de la població civil, especialment l'atrapada en les zones de guerra, així com el seu accés a ajuda econòmica i a serveis com l'assistència mèdica és de vital importància en temps de guerra. Alhora, els perpetradors de crims de dret internacional han de ser obligats a retre comptes.

Amnistia Internacional ha documentat crims de guerra i probables crims contra la humanitat comesos a Ucraïna i recopilat testimoniatges terribles de dones a Ucraïna que detallen l'impacte de la invasió en la seva seguretat, salut i benestar.

Només em tenen a mi per cuidar-los

Encara que moltes ucraïneses s'han unit a la resistència davant de l'agressió russa, molt sovint la responsabilitat de la cura dels fills i altres membres de la família recau de manera desproporcionada sobre les dones. Gestionar aquestes responsabilitats de cura és especialment difícil en les perilloses condicions del conflicte.

Tamara*, una dona que viu a la zona de conflicte de l'óblast (província) de Donetsk, va explicar a Amnistia Internacional com l'afectava la invasió com a mare i cuidadora del seu pare i la seva mare: “Tot va canviar a pitjor. Els homes [de la família] han anat a la guerra, les dones s'han quedat soles, moltes amb fills de poca edat al seu càrrec, sense cap ingrés. No hi ha ajuda, ni material ni econòmica.”

Obligada a triar entre abandonar als seus progenitors i posar fora de perill als seus fills, Tamara s'enfrontava a una decisió impossible.

“Vaig tornar a la zona de perill amb els fills. Potser vaig equivocar-me. Però havia de cuidar dels meus fills i dels meus pares grans [que s'havien quedat] a casa... és la meva obligació. No tenen qui els cuidi excepte jo. No tinc elecció”, va explicar.

Per a moltes dones, viatjar a un lloc segur pot suposar un desgast físic i emocional demolidor. Maryna*, desplaçada internament en fugir de l'ocupació russa de Donetsk amb els seus fills, va explicar el següent a Amnistia Internacional:

“És molt dur. Estic sola i tinc tres fills. Ningú pensava que arribaria la guerra. Va ser un xoc, i era terrorífic. Hi havia intensos combats al voltant, i ho sentíem tot. Els avions militars russos volaven tan baix que podíem veure els ulls dels pilots; això va impressionar molt als nens.

Des d'aquest dia vam estar gairebé un mes vivint en el soterrani, perquè els nens estaven terroritzats. La meva filla ja no podia dormir a la casa. Els meus fills pateixen molta angoixa mental i emocional. En general, no hi ha un lloc on puguis sentir-te fora de perill, a causa dels bombardejos i les sirenes antiaèries”, va explicar.

La invasió en gran escala està tenint efectes perjudicials en la salut mental, física, sexual i reproductiva de les dones.

Els atacs constants de Rússia contra infraestructures civils crítiques, que constitueixen crims de guerra, han minvat greument les possibilitats d'accés a assistència mèdica per als qui viuen a Ucraïna.

Kateryna*, dona internament desplaçada que estava embarassada de nou setmanes i vivia a Donetsk quan va començar la invasió, va explicar a Amnistia Internacional: “No sabia el que ens anava a passar. Hi havia rumors d'evacuació i personal mèdic que marxava. No vaig poder fer-me l'ecografia i les altres proves. Simplement, no hi tenia accés. Això s'afegia a l'angoixa i la tensió emocional.”

Després de fugir a Dnipró, Kateryna es va enfrontar a dificultats constants per a cuidar d'un nounat mentre treballava en una zona de conflicte: “[El] front s'està desplaçant cap a la nostra ciutat. La incertesa és la part més terrorífica. On estaràs demà? Podràs tornar a casa? No tinc ajuda psicològica i, com que tinc un bebè, no em queda temps per a parlar amb un psicòleg, ni tan sols per telèfon. Però noto que ho necessito.”

Els subministraments limitats i alts preus dels articles per a la menstruació necessaris per a dones i nenes les obliguen a triar entre aliments i productes sanitaris.

“Es venen compreses i tampons però, a causa de la meva precarietat econòmica, haig de triar entre comprar menjar o compreses. Des que va començar la invasió, utilitzo mitjans improvisats”, va dir Tamara.

Iulia*, l'habitatge de la qual va ser destruïda pels atacs aeris russos, va explicar a Amnistia Internacional que havia aconseguit articles d'higiene menstrual per a ella i la seva filla en un centre de suport a persones internament desplaçades.

Augment de la violència sexual i de gènere

La violència de gènere s'amplifica i agreuja per als qui viuen en les zones afectades pel conflicte per moltes raons, com la manca de seguretat, l'absència o reducció de l'Estat de dret, el caràcter generalitzat de la impunitat per als perpetradors i la manca de confiança en les autoritats d'ocupació, així com l'estigma que suposa revelar experiències de violència sexual i de gènere.

Maryna*, treballadora humanitària, va explicar el següent a Amnistia Internacional: “L'abús sexual és un greu problema per a les dones. Jo vaig rebre formació, i ens van dir que hi havia casos en què [també] els nens i nenes, després de l'evacuació, mostraven senyals d'haver sofert abús sexual.”

Mentre treballava en un punt de reunió per a persones internament desplaçades, Maryna va presenciar successives escalades de la violència domèstica: “Hi havia 60 persones vivint en un gimnàs. Jo ja havia treballat sobre aquest afer però, fins i tot sense la meva experiència, [els senyals de violència] poden veure's a simple vista. En vaig veure molts allà.”

Kateryna va explicar a Amnistia Internacional: “Ara em sento més indefensa. Hi ha més conflictes a casa. El meu marit descarregava la seva agressivitat en mi i en el meu fill gran. No puc deixar als meus fills amb ell en tot el dia per la incertesa. Va perdre el seu treball i ara està sobrepassat, nerviosa i anímicament.”

Per a Tamara, com a mare, aquests informes sobre violència sexual i de gènere són molt preocupants: “Contínuament sento parlar de violència i em fa por. Tinc filles, és realment aterridor. Vaig enviar a les grans a estudiar en una zona segura, però em continuen preocupant".

Inclusió de les dones en els processos de presa de decisions

Les dones han de poder participar proactivament en els processos de presa de decisions a tots els nivells per a garantir que les lleis, polítiques i pràctiques reflecteixen i satisfan les seves perspectives i necessitats específiques.

Quan l'agressió total entra en el seu segon any, nens i nenes estan passant el seu període educatiu enmig d'una invasió brutal, mentre que les dones han d'enfrontar-se a un viatge difícil i perillós cap a un lloc segur i alhora assumir una càrrega addicional de cures.

Amnistia Internacional demana un esforç concertat de la comunitat internacional per a garantir una participació significativa de les dones en els processos de presa de decisions, des de deliberacions internacionals sobre suport econòmic, reparacions i iniciatives de reconstrucció fins a la provisió d'ajuda humanitària i accés a la justícia per a víctimes i supervivents de la guerra d'agressió total de Rússia. Només a través de la inclusió de les dones en tots els nivells podem garantir que les necessitats de les dones reben prioritat i són cobertes de manera sostinguda, i que es respecten, protegeixen i realitzen els drets de les dones.

*S'han canviat els noms de les dones per a protegir-ne la identitat.