Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Ucraïna: Centenars de morts en l'incessant bombardeig rus a Khàrkiv

Copy: AI

Centenars de civils han mort a la ciutat ucraïnesa de Khàrkiv a causa dels bombardejos indiscriminats de Rússia, que utilitza bombes de fragmentació -l'ús de les quals està àmpliament prohibit- i coets intrínsecament poc precisos, ha afirmat avui Amnistia Internacional.

En el nou informe 'Anyone can die at any time’: Indiscriminate attacks by Russian forces in Kharkiv, Ukraine, l'organització documenta com les forces russes han causat la mort i la destrucció generalitzades amb el bombardeig incessant de barris residencials de Khàrkiv des que va començar la seva invasió a finals de febrer.

Durant una exhaustiva investigació, Amnistia Internacional va trobar proves que les forces russes han utilitzat de forma reiterada municions de fragmentació 9N210 i 9N235, així com mines dispersables, ambdues prohibides per tractats internacionals a causa dels seus efectes indiscriminats.

"La població de Khàrkiv s'ha enfrontat a incessants bombardejos indiscriminats en els últims mesos, que han matat i ferit centenars de civils", ha declarat Donatella Rovera, assessora general sobre resposta a les crisis d'Amnistia Internacional.

"Han mort persones a casa seva i als carrers, en parcs i cementiris, mentre feien cua per rebre ajuda humanitària o compraven aliments o medicines".

L'ús reiterat de municions de fragmentació prohibides és escandalós, i una mostra més del menyspreu absolut per les vides civils. Les forces russes responsables d'aquests terribles atacs han de retre comptes per les seves accions, i les víctimes i les seves famílies han de rebre una reparació completa".

El director del departament mèdic de l'administració militar regional de Khàrkiv va explicar a Amnistia Internacional que, des que va començar el conflicte, a la regió de Khàrkiv havien mort 606 civils i 1.248 més havien resultat ferits. La majoria dels atacs investigats per Amnistia Internacional van causar múltiples víctimes en àrees extenses.

Tot i que Rússia no és Estat Part en la Convenció sobre Municions de Fragmentació o la Convenció sobre la Prohibició de les Mines Antipersona, el dret internacional humanitari prohibeix els atacs indiscriminats i l'ús d'armes que per la seva naturalesa provoquin efectes indiscriminats. Dirigir atacs indiscriminats que causin la mort o ferides a població civil constitueix crims de guerra.

Atac al parc infantil

El bombardeig de Khàrkiv, llar d'un milió i mig de persones, va començar el 24 de febrer, al mateix temps que la invasió russa d'Ucraïna. Els barris residencials del nord i de l'est de la ciutat han estat els que s'han emportat la pitjor part dels bombardejos.

La tarda del 15 d'abril, les forces russes van disparar municions de fragmentació al carrer Myru i els seus voltants, al barri d'Industrialni. Almenys nou civils van perdre la vida i més de 35 van resultar ferits, entre els quals diversos menors. Professionals mèdics de l'Hospital Clínic 25 de la ciutat de Khàrkiv van mostrar a Amnistia Internacional fragments metàl·lics que havien extret dels cossos de pacients, com els característics trossos de varetes d'acer que contenen les municions de fragmentació 9N210 i 9N235.

Tetiana Ahayeva, infermera de 53 anys, es trobava al costat de l'entrada de l'edifici quan van explotar diverses bombes de dispersió. Va explicar a Amnistia Internacional: "De sobte es va sentir el soroll de molts petards pertot arreu. Vaig veure fum negre on es van produir les explosions. Ens vam llançar a terra i vam intentar buscar refugi. El fill del nostre veí, un noi de 16 anys anomenat Artem Xevxenko, va morir a l'acte [...]. El seu pare tenia el maluc destrossat i una ferida de metralla en la cama. És difícil dir quant van durar les explosions; un minut pot semblar etern".

En un parc infantil proper, Oksana Litvynyenko, de 41 anys, va patir ferides molt greus en explotar diverses municions de fragmentació mentre passejava amb el seu marit Ivan i la seva filla de quatre anys. La metralla va penetrar-li a l'esquena, pit i abdomen, perforant-li els pulmons i la columna vertebral. Va morir tràgicament l'11 de juny. L'atac va tenir lloc a mitja tarda, mentre moltes altres famílies es trobaven al parc infantil amb els seus fills i filles.

Ivan va explicar a Amnistia Internacional el 26 d'abril: "De sobte, vaig veure un centelleig [...]. Vaig agafar la meva filla, la vaig empènyer contra l'arbre i vaig abraçar-la, perquè quedés protegida entre l'arbre i el meu cos. Hi havia molt fum i no podia veure res [...]. Després, quan el fum que m'envoltava es va dissipar, vaig veure persones al terra [...]. La meva dona Oksana jeia al terra. Quan la meva filla va veure a la seva mare a terra en un toll de sang, em va dir: "Marxem a casa; la mama és morta, la gent és morta". Estava en estat de xoc, i jo també. Encara no sé si la meva dona es recuperarà. Els metges no poden dir si podrà tornar a parlar o caminar. El nostre món s'ha enfonsat".

Després de més d'un mes en vigilància intensiva, l'estat d'Oksana va millorar lleugerament, però va morir a causa de les seves ferides l'11 de juny. El personal investigador d'Amnistia Internacional va trobar al parc infantil les característiques aletes i les boles de metall i altres fragments de les municions de fragmentació 9N210 i 9N235. També eren visibles diversos cràters de petites dimensions en el terra de formigó, que coincidien amb els danys esperats per l'explosió de tals municions.

Atac a la cua d'ajuda humanitària

Almenys sis persones van morir i 15 més van resultar ferides el matí del 24 de març, quan municions de fragmentació van impactar en un aparcament proper a l'estació de metro Akademika Pavlova, on centenars de persones feien cua per rebre ajuda humanitària.

Valeriia Kolyshkina, dependenta d'una botiga d'animals propera al lloc de l'atac, va explicar que un home va morir a causa de les explosions que van destruir l'aparador de vidre d'un comerç proper.

Aquesta dona va explicar a Amnistia Internacional: "Un home va morir davant de la botiga. Estava fora fumant mentre la seva dona comprava menjar per a mascotes [...]. La metralla va travessar la finestra davantera, que va sortir disparada sobre el meu cap quan era rere el mostrador. Després va haver-hi diverses explosions més. El pànic era total. La botiga era plena de gent. Vam córrer a acollir-nos al magatzem, a la rebotiga. Tenia molta por [...], vaig pensar que em moriria".

Ruslan*, policia local que va presenciar l'atac, va explicar: "Va ser una situació veritablement horrible; plovia metralla"

El personal investigador d'Amnistia Internacional va trobar parts d'un coet Uragan de 220 mm, que porta 30 submunicions, encara incrustades en un cràter de l'asfalt. Al voltant de la zona es van trobar també aletes i fragments de municions de dispersió 9N210 i 9N235, així com molts altres cràters.

Dues municions més de fragmentació també van impactar a la teulada de l'església de la Santíssima Trinitat, a uns 500 metres del lloc on va impactar el coet. L'església serveix de centre humanitari on els voluntaris preparen paquets d'aliments i ajuda humanitària per repartir-los entre les persones amb dificultats per accedir als punts de distribució d'assistència humanitària, com les persones grans i les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. Els capellans Petro Loboiko i Serhii Andreiivitx van mostrar a Amnistia Internacional la metralla de dues municions de fragmentació que havia penetrat a les parets i les portes de l'església després de l'explosió de la teulada.

Amputació de membres

El dia 12 de març a la tarda, Veronica Txerevytxko, mare i directora de logística de 30 anys, va perdre la cama dreta quan un coet Grad va impactar en un parc infantil davant de casa seva, al barri de Saltivka.

Veronica va explicar a Amnistia Internacional: "Estava asseguda en un banc quan va tenir lloc l'explosió. Recordo sentir un xiulet just abans de l'explosió. Després, vaig despertar a l'hospital sense una cama. Ja no tenia cama dreta. Ara, en la meva vida hi ha un abans i un després del 12 de març. M'acostumaré, però encara és ràpid: sovint intento tocar-me la cama, gratar-me el peu [...]. No sé què dir sobre les persones que han fet això. No arribaré a entendre-les mai".

Tres persones van morir i sis més van resultar ferides quan un seguit de municions de fragmentació van explotar al mateix barri el matí del 26 d'abril. Olena Sorokina, de 57 anys i supervivent de càncer, va perdre les dues cames en l'explosió. Estava asseguda en l'exterior del seu edifici esperant un lliurament d'ajuda humanitària quan va sentir el so d'un projectil volant i va córrer cap a l'entrada de l'edifici.

Olena es va desmaiar. Quan es va despertar en l'ambulància es va adonar que havia perdut una cama. La van portar a l'hospital, on van haver d'amputar-li l'altra cama. Ara és a l'oest d'Ucraïna, a l'espera de ser traslladada a un centre de rehabilitació en un altre lloc d'Europa. Olena va explicar a Amnistia Internacional: "Després de lluitar contra el càncer, ara haig de lliurar una altra batalla i aprendre a valer-me sense cames".

Els coets no guiats -com els Grad i els Uragan, utilitzats habitualment per les forces russes- són intrínsecament imprecisos, per la qual cosa els seus efectes són indiscriminats quan s'utilitzen en zones poblades. Els projectils no guiats tenen un marge d'error de més de 100 metres. A les zones residencials, on els edificis es troben a pocs metres els uns dels altres, és més que probable que aquestes imprecisions costin vides civils i causin destrucció i danys generalitzats en les infraestructures civils.

Les forces ucraïneses, per la seva banda, llancen sovint atacs des de barris residencials, posant en perill la població civil d'aquestes zones. Aquesta pràctica viola el dret internacional humanitari, però no justifica en absolut els repetits atacs indiscriminats de les forces russes.

Metodologia

El personal investigador d'Amnistia Internacional va examinar 41 atacs (en els quals van morir almenys 62 persones i van resultar ferides almenys 196) i va entrevistar 160 persones a Khàrkiv durant 14 dies a l'abril i maig, entre elles supervivents dels atacs, familiars de les víctimes, testimonis i personal mèdic que va atendre les persones ferides. El personal investigador de l'organització va recopilar i va analitzar proves materials dels llocs d'atac, especialment fragments de munició, així com una varietat de materials digitals.