Funcionaris encarregats de fer complir la llei enviats a la regió devastada pels terratrèmols que van afectar Turquia el 6 de febrer han colpejat, torturat i sotmès a altres maltractaments persones sospitoses de robatori i saqueig, han afirmat avui Amnistia Internacional i Human Rights Watch. Una persona va morir sota custòdia després de ser torturada. En alguns casos, aquests agents tampoc van intervenir per a impedir que unes persones agredissin de manera violenta altres a qui consideraven sospitoses d'haver comès delictes.

Encara que s'ha informat d'incidents de robatori i saqueig d'habitatges i comerços després dels terratrèmols, que suposen un enorme desafiament de seguretat per als funcionaris encarregats de fer complir la llei, el dret internacional i també les lleis de Turquia prohibeixen infligir tortura o altres maltractaments a persones sospitoses en cap circumstància. El govern turc afirma des de fa temps que aplica una política de “tolerància zero cap a la tortura”.

“Els informes fidedignes que indiquen que la policia, els gendarmes i el personal militar sotmeten a pallisses violentes i prolongades i detenció arbitrària i no oficial a persones presumptament responsables de delictes constitueixen una alarmant acusació formal de les pràctiques presents d'aplicació de la llei a la regió de Turquia afectada pels terratrèmols”, ha afirmat Hugh Williamson, director per a Europa i Àsia Central d'Human Rights Watch.

“Els funcionaris encarregats de fer complir la llei consideren l'estat d'excepció decretat amb motiu del desastre natural com una llicència per a la tortura i altres maltractaments i fins i tot per a matar amb impunitat.”

Amnistia Internacional i Human Rights Watch han entrevistat 34 persones i examinat el material videogràfic disponible, que registrava 13 casos de violència perpetrada per la policia, la gendarmeria —policia en les zones rurals— o militars desplegats en la zona, contra 34 víctimes masculines.

El personal d'investigació va escoltar relats addicionals i va veure vídeos d'altres persones que sofrien brutals pallisses a les mans de les forces de seguretat, però no ha pogut corroborar plenament aquests incidents. Entre les persones entrevistades hi havia 12 víctimes de tortura o altres maltractaments, 2 persones a les quals els gendarmes havien amenaçat a punta de pistola, testimonis i professionals de l'advocacia.

Encara que en quatre casos documentats per les organitzacions hi havia ciutadans particulars que van prestar assistència humanitària després dels terratrèmols entre els qui van participar en les pallisses a les víctimes, la investigació es va centrar principalment en els abusos comesos per funcionaris públics. Tots els casos de tortura i altres maltractaments excepte tres van tenir lloc a la ciutat d'Antioquia, província de Hatay. En quatre casos, les víctimes eren refugiats sirians i els atacs presentaven signes de motivació xenòfoba addicional.

Tots els incidents van tenir lloc en les 10 províncies incloses en l'estat d'excepció anunciat pel president Recep Tayyip Erdogan el 7 de febrer i aprovat pel Parlament l'endemà passat. L'estat d'excepció durant un desastre natural concedeix al govern poders com promulgar decrets que ordenin l'ús de recursos privats i públics —terres, edificis, vehicles, combustible, subministraments mèdics i aliments— en els treballs de salvament i assistència humanitària, l'ús de les forces armades com a ajuda, el control dels horaris d'obertura dels negocis a la regió afectada i la restricció d'entrada a la regió.

Un home turc va dir que un gendarme l'havia amenaçat amb aquestes paraules: “Estem en estat d'excepció, et matarem. [...] Et matarem i t'enterrarem sota els enderrocs”. Un home sirià va afirmar que un superintendent de la policia, al qual es va queixar després que un agent li propinés un cop de puny en la cara, li havia dit: “Estem en estat d'excepció. Encara que aquest agent et mati, no haurà de rendir comptes. Ningú podrà dir-li res”.

“Les autoritats han d'obrir sense demora investigacions penals, sobre tots els casos de tortura i altres maltractaments comesos per la policia, la gendarmeria i altres funcionaris encarregats de fer complir la llei”

Nils Muižnieks, director d'Amnistia Internacional per a Europa

El 17 de març, Amnistia Internacional i Human Rights Watch van escriure als ministres d'Interior i Justícia de Turquia per a fer-los arribar la conclusió de les seves comprovacions i sol·licitar informació sobre les investigacions relatives a les denúncies d'abusos presentades i les proves videogràfiques que circulen en les xarxes socials. 

El 29 de març, la direcció de Drets Humans del Ministeri de Justícia va respondre en nom del mateix Ministeri de Justícia i del Ministeri de l'Interior. En la seva resposta, els ministeris afirmaven que el govern de Turquia té una política de tolerància zero amb la tortura, i sostenien que les conclusions d'Amnistia Internacional i Human Rights Watch eren “afirmacions imprecises desproveïdes de base objectiva”. No abordaven l'exposat per aquestes organitzacions de drets humans ni les preguntes formulades sobre casos concrets o pràctiques policials a la regió afectada pel terratrèmol durant l'estat d'excepció. En el seu lloc, la resposta conjunta dels ministeris se centrava en la magnitud dels terratrèmols, la devastació i els treballs d'assistència humanitària.

La majoria de les víctimes van explicar que havien estat detingudes per grups de policies, gendarmes o soldats mentre participaven en els treballs de cerca i salvament en edificis que havia destruït el terratrèmol o mentre travessaven barris d'Antioquia. En la majoria dels casos, les víctimes no van quedar sota custòdia oficial, sinó que immediatament les van colpejar o les van obligar a tendir-se en el terra o agenollar-se mentre els propinaven puntades i bufetades i les insultaven durant períodes prolongats, a vegades amb les mans emmanillades. A algunes les van obligar a confessar delictes. No obstant això, només en dos casos s'ha dut a terme una investigació posterior sobre les víctimes per la comissió de presumptes delictes, la qual cosa planteja seriosos dubtes sobre si va existir en algun moment sospita real que haguessin actuat il·legalment.

“La meva casa està en ruïnes, viu en una tenda de campanya i, per si això fos poc, la policia em va colpejar i em va apuntar al cap amb una arma”, va indicar un home. “Van actuar com si fos el salvatge Oest”.

Una víctima de 19 anys va relatar: “Vaig perdre tota noció del temps i em va semblar que tot allò es prolongava durant una hora i mitja o dues. Primer van ser els tres, després un gran grup de policies va arribar i es va unir, donant-me cops de puny, puntades”.

Les víctimes o les seves famílies van denunciar formalment la violència a la qual les havien sotmès els agents només en 6 casos dels 13 examinats; en una d'aquestes denúncies, un home va exposar que el seu germà i ell havien estat sotmesos a episodis prolongats de tortura sota custòdia de la gendarmeria i que després el seu germà s'havia desmaiat i havia mort estant detingut.

En altres set casos, les víctimes van dir que no presentarien denúncies oficials per temor a represàlies i perquè pensaven que les possibilitats d'obtenir justícia eren remotes. Diverses també van afirmar que la mort de familiars i amistats en els terratrèmols i les transcendentals commocions experimentades en la seva pròpia vida van eclipsar els abusos que havien patit a les mans de la policia i la gendarmeria.

Els ciutadans sirians en particular eren els més poc inclinats a presentar una denúncia oficial. Una dona que treballava com a traductora per a equips de cerca i salvament estrangers va declarar: “La majoria dels gendarmes tractaven als sirians com a lladres i eren molt agressius amb ells. No acceptaven a persones sirianes en els equips de salvament i es mostraven furiosos”.

Una altra persona voluntària en les labors de cerca i salvament, de nacionalitat siriana, que va ajudar a rescatar a diverses persones turques i sirianes d'entre els enderrocs, però que també va ser víctima de la violència de la gendarmeria i de la multitud, va manifestar: “No presentaré una denúncia perquè crec que no servirà de res. Em fa por sortir al carrer, perquè van aparèixer imatges del meu automòbil en les xarxes socials i van difondre vídeos de nosaltres. [...] Tenim por que ens ataquin de nou. No vaig ser a l'hospital ni vaig obtenir un informe mèdic perquè temia que em consideressin un saquejador, i som sirians”.

Un testimoni va explicar que “uns soldats van colpejar a tres joves d'uns 20-25 anys que semblaven treballadors i pobres, als quals van considerar ‘saquejadors’, i que animaven als particulars presents a sumar-se a la pallissa”. Una altra persona entrevistada va dir que havia vist a un militar, pel que sembla d'alta graduació, apel·lar des del seu automòbil a una multitud en Samandağ, prop d'Antioquia, en aquests termes: “Quan atrapin saquejadors, colpegin-los com desitgin, donin-los el que es mereixen, però no els matin, cridin-nos”.

Les autoritats turques han de dur a terme investigacions penals i administratives completes, imparcials i sense demora sobre tots els informes segons els quals el personal policial, militar i de la gendarmeria de la regió afectada pel terratrèmol ha comès tortures o infligit altres maltractaments, amb independència de si consideren a les víctimes sospitoses d'activitats delictives, han afirmat avui Human Rights Watch i Amnistia Internacional.

“Les terribles descripcions i imatges de la violència gratuïta comesa per funcionaris encarregats de fer complir la llei que abusen del seu poder en el marc de la pitjor catàstrofe natural que el país hagi sofert no poden descartar-se sense més”, ha declarat Nils Muižnieks, director d'Amnistia Internacional per a Europa.

“Totes les víctimes, incloses les persones refugiades, tenen dret a la justícia i a reparacions pels danys soferts. Les autoritats han d'obrir sense demora investigacions penals, sobre tots els casos de tortura i altres maltractaments comesos per la policia, la gendarmeria i altres funcionaris encarregats de fer complir la llei, i posar als responsables a la disposició de la justícia.”