Més de dos anys després d'haver estat detinguts per primera vegada, el president honorari i l'exdirectora d'Amnistia Internacional Turquia, així com altres nou defensors i defensores dels drets humans, han de ser absolts dels absurds càrrecs als quals encara s'enfronten. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional la vigília del seu judici, que es reprèn demà a Istanbul.

Taner Kiliç, president honorari d'Amnistia Internacional Turquia, i Idil Eser, exdirectora d'Amnistia Internacional Turquia, estan sent jutjats juntament amb altres nou persones per acusacions infundades de "pertànyer a una organització terrorista". "Després de més de dos anys, i sense que s'hagi presentat la més mínima prova creïble per fonamentar els absurds càrrecs formulats contra aquestes persones, ja és hora de posar fi a aquesta farsa judicial i absoldre Taner i els 10 d'Istanbul", ha manifestat Kumi Naidoo, secretari general d'Amnistia Internacional

"En el transcurs de vuit vistes, la fiscalia no ha aconseguit presentar proves dignes de crèdit sobre cap tipus d'actuació delictiva; malgrat això, l'amenaça de la condemna ha penjat sobre aquests 11 defensors i defensores dels drets humans, i a més ha estat una advertència per a qualsevol altra persona que s'alcés en defensa dels drets humans a Turquia. "

Taner Kılıç va passar més de 14 mesos a la presó abans de quedar en llibertat sota fiança a l'agost de 2018. Vuit dels 10 d'Istanbul van passar gairebé quatre mesos cadascun entre reixes abans de quedar en llibertat sota fiança a l'octubre de 2017

"Taner i els 10 d'Istanbul han dedicat la seva vida a defensar els drets d'altres persones, i són poderosos símbols del que encara passa sota la implacable repressió que les autoritats exerceixen contra la societat civil a Turquia", ha manifestat Kumi Naidoo.

"Els defensors i defensores dels drets humans de Turquia passen els seus dies consumint-se a la presó o vivint amb la por constant a la detenció, el processament i l'empresonament. Tant els 10 d'Istanbul com Taner han de ser exonerats, i totes les persones empresonades simplement per defensar els drets humans han de ser posades en llibertat de forma immediata i incondicional. "

Informació complementària

La fiscalia no ha aconseguit presentar cap prova d'actuació delictiva, no diguem ja de "terrorisme", durant els més de dos anys que porta en marxa aquest processament.

La declaració de culpabilitat de qualsevol dels 11 constituiria una criminalització molt gran i encara més flagrant de l'activisme de drets humans.

A més, els defensors i defensores jutjats que es dediquen a l'advocacia (Taner, Nalan i Şeyhmus) podrien perdre la seva llicència per exercir la seva professió si són declarats culpables d'un delicte de terrorisme.

La causa de la fiscalia contra Taner es basava en l'acusació que aquest tenia l'aplicació ByLock instal·lada en el seu telèfon. ByLock és una aplicació que, segons les autoritats turques, era utilitzada exclusivament pels membres de l'Organització Terrorista Fethullahista, a la qual acusen d'haver organitzat un intent de cop d'Estat el juliol de 2016.

Al juny de 2018, mesos després de la seva detenció, finalment es va presentar al tribunal un informe policial de 15 pàgines. S'hi mostrava que no hi havia indicis que Taner Kılıç hagués tingut mai instal·lat ByLock en el seu telèfon.

L'informe, que Amnistia Internacional ha vist, revela que es van dur a terme exàmens pericials de l'ordinador portàtil de Taner Kılıç, el seu telèfon mòbil, 3 memòries USB, una targeta SIM i una targeta de memòria.

ByLock no apareix a la llista d'elements trobats al telèfon, incloses les aplicacions esborrades. Això corrobora les conclusions de quatre informes pericials independents presentats prèviament al tribunal. En tots ells es determinava que no hi havia cap prova que Taner hagués descarregat o utilitzat alguna vegada l'aplicació ByLock.