“La decisió del més alt tribunal d'apel·lació de Turquia que revoca les sentències condemnatòries infundades del president honorari d'Amnistia Internacional Turquia i altres tres persones defensores dels drets humans suposa un immens alleujament, però també posa una vegada més de relleu la motivació política dels processaments”, ha declarat avui Amnistia Internacional.

La sentència del Tribunal de Cassació sobre la declaració de culpabilitat de Taner Kılıç, İdil Eser, Özlem Dalkıran i Günal Kurşun —4 de les 11 persones defensores dels drets humans en el cas de Büyükada, que van ser declarades culpables el juliol de 2020— arriba més de cinc anys després de la seva detenció l'estiu del 2017. La causa contra Taner Kılıç es va desestimar per considerar-se que s'havia realitzat una “recerca incompleta” i es va remetre de nou al tribunal de primera instància.

“La decisió emesa avui posa fi a una paròdia de la justícia de proporcions superlatives. Encara que sentim un immens alleujament perquè finalment s'han revocat les sentències condemnatòries, resulta decebedor que el tribunal dictaminés que el cas de Taner requeria continuar sent investigat”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“Durant més de quatre anys, hem vist funcionar els engranatges de la injustícia, perquè les acusacions contra aquestes quatre valentes persones que defensen els drets humans han estat acceptades com a fets per successives instàncies judicials. La decisió d'avui revela el veritable propòsit d'aquests processaments de motivació política: utilitzar els tribunals com una arma per a fer callar les veus crítiques.”

Taner Kılıç, advocat especialitzat en drets de les persones refugiades i president honorari de la secció turca d'Amnistia Internacional, va ser arrestat el juny de 2017 i empresonat durant més de 14 mesos. Malgrat l'absència total de proves, el juliol de 2020 va ser condemnat a sis anys i tres mesos de presó per “pertinença a organització terrorista”. İdil Eser, Özlem Dalkıran i Günal Kurşun van rebre penes de 25 mesos per “ajudar a una organització terrorista” i van passar més de tres mesos a la presó durant el 2017.

En 12 vistes judicials, va quedar demostrat reiteradament i absolutament, fins i tot en l'informe policial de l'Estat, que cadascuna de les acusacions formulades contra aquestes quatre persones que exerceixen l'activisme en favor dels drets humans era infundada.

El maig, el Tribunal Europeu va reafirmar que les autoritats turques no tenien “cap sospita raonable que Taner Kılıç hagués comès un delicte”. També va concloure que la seva detenció prèvia al judici per càrrecs relacionats amb el terrorisme estava “directament relacionada amb la seva activitat com a defensor dels drets humans”. Aquesta sentència vinculant es va fer ferma a l'octubre.

“Si bé avui celebrem aquesta decisió, no oblidem que en tota Turquia molts defensors i defensores dels drets humans passen anys a la presó, viuen amb temor a ser detinguts o afronten processaments infundats similars”, ha declarat Agnès Callamard.

“La victòria d'avui ens donarà força. Continuarem fent costat a Taner fins al final i lluitant contra la implacable restricció dels drets humans a Turquia, i en nom de les persones que es neguen a ser silenciades per les amenaces del govern.”

Informació complementària

Taner Kılıç i Özlem Dalkıran són membres fundadors d'Amnistia Internacional Turquia. Durant els últims 20 anys han exercit un paper crucial defensant els drets humans des de l'organització i des de la comunitat més àmplia en favor dels drets humans a Turquia.

En el moment de la seva detenció, el juliol de 2017, İdil Eser era directora d'Amnistia Internacional Turquia. Günal Kurşun, advocat, expert en dret penal internacional i membre d'Amnistia Internacional Turquia des dels seus inicis, és un destacat defensor dels drets humans al país.

Taner Kılıç va ser acusat d'haver descarregat i utilitzat l'aplicació de missatgeria ByLock, que segons la fiscalia es va emprar per a comunicar-se amb el Moviment Gülen, un grup al qual es responsabilitza d'organitzar un intent de cop d'Estat en 2016.

No obstant això, dues anàlisis pericials del telèfon de Taner Kılıç encarregats per Amnistia Internacional van concloure que no hi havia rastre que ByLock hagués estat instal·lat en el telèfon. El juny de 2018, els arguments de la fiscalia van quedar desproveïts de tota legitimitat en l'informe policial presentat al tribunal, que també va concloure que no s'havia trobat cap indici d'instal·lació de ByLock en el telèfon de Kılıç. Amb tot, el mer fet de descarregar o utilitzar una aplicació no constituiria una prova suficient de presumptes delictes, com va concloure el Tribunal Europeu de Drets Humans en una sentència relativa a un altre demandant sense relació amb les persones acusades en el cas de Büyükada.

İdil Eser, Özlem Dalkıran i Günal Kurşun estaven entre les 10 persones, conegudes com els 10 d'Istanbul, que van ser detingudes per la policia quan assistien a un taller sobre benestar i seguretat digital el 5 de juliol de 2017 a l'illa de Büyükada, a Istanbul.

El 4 d'octubre de 2017, un fiscal de la ciutat va presentar acta d'acusació formal contra els 10 d'Istanbul i també contra Taner Kılıç, que presumptament coneixia els preparatius del taller i estava en contacte amb dues de les persones acusades.

En la primera vista judicial, celebrada el 26 d'octubre, el jutge va acceptar la petició de la fiscalia de fusionar el processament de Kılıç, que s'havia iniciat a Esmirna, amb el de les altres 10 persones defensores dels drets humans, encara que les acusacions formulades contra ell no tenien res a veure amb el taller i els dos casos no estaven relacionats.

Prèviament, Amnistia Internacional havia publicat una anàlisi de la causa contra Taner Kılıç i detallat més informació sobre el cas en general.