Actuem pels drets humans a tot el món

Turquia: Amnistia nomena presos de consciència Osman Kavala i les persones acusades del parc Gezi

L'arquitecta Mücella Yapıcı, una de les empresonades © www.muhsinakgun.com
  • Set persones que van ser empresonades a Turquia per càrrecs falsos han estat nomenades avui preses de consciència per Amnistia Internacional.

La decisió s'ha pres dos mesos després que aquests i aquestes activistes, entre els quals es troba el destacat filantrop i defensor dels drets humans Osman Kavala, fossin declarats culpables en un simulacre de nou judici quan un tribunal d'apel·lació va anul·lar les seves absolucions anteriors. També s'ha pres una setmana després que el tribunal publiqués la seva "sentència raonada", en la qual no exposa els motius de la seva resolució majoritària.

"El nomenar a aquestes set persones com a preses de consciència és un reconeixement de la injustícia crònica que han sofert, començant per la seva detenció arbitrària i el seu processament de motivació política, i acabant amb el seu judici mediàtic i la seva condemna", ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

"La injustícia que han sofert aquestes set persones és il·lustrativa del que han sofert tantes persones a Turquia a causa de la draconiana repressió dels drets humans".

El 25 d'abril, Osman Kavala va ser condemnat a cadena perpètua per "intentar enderrocar el govern". La fiscalia va al·legar que havia exercit un paper clau en les protestes multitudinàries, majoritàriament pacífiques, celebrades el 2013 al parc Gezi, però no va presentar cap prova que fonamentés les seves acusacions. Osman Kavala roman empresonat des de novembre de 2017.

Les set persones acusades amb ell (l'arquitecta Mücella Yapıcı, l'urbanista Tayfun Kahraman, l'advocat Can Atalay, la realitzadora de documentals Mini Özerden, la productora cinematogràfica Çiğdem Mater, el director d'educació superior Hakan Altınay i el fundador universitari Yiğit Ekmekçi) també van ser declarades culpables d'ajudar Osman Kavala. Van ser condemnades a 18 anys de presó cadascuna.

Sis d'elles van ser empresonades immediatament, i es va dictar una ordre de detenció contra el setè acusat, Yiğit Ekmekçi.

L'anunci del seu nomenament com a preses de consciència es va fer després que una delegació d'alt nivell encapçalada pel president d'Amnistia Internacional Turquia, Kerem Dikmen, que també és advocat, visités les persones preses.

"L'escandalosa injustícia comesa amb les persones acusades del parc Gezi posa de manifest la manera en què el sistema judicial de Turquia s'ha convertit en una eina repressiva per silenciar la dissidència", ha manifestat Agnès Callamard.

"Cada dia que passen entre reixes és un desafiament al concepte de justícia i drets humans, uns principis que l'Estat turc s'ha compromès a respectar i defensar però que viola de manera reiterada i implacable. Les persones acusades del parc Gezi són preses de consciència i han de quedar en llibertat de forma immediata i incondicional".

Informació complementària

Qui són les set persones preses de consciència?

Osman Kavala és un empresari que ha dedicat la seva vida a promoure la cultura i el diàleg a través de les arts. Va establir Anadolu Kulturültür i centres d'arts a diverses províncies del país, així com projectes que promouen l'expressió artística i creen oportunitats per els qui abans no podien accedir a aquests elements.

Mücella Yapıcı és arquitecta i, en el moment de les protestes del parc Gezi el 2013, era secretària de la secció d'Istanbul de la Càmera d'Arquitectes. Va ser una de les 26 persones processades per "oposar-se a la llei en reunions i manifestacions", i va ser una de les cinc persones acusades de "crear i dirigir una organització [il·legal]" i "oposar-se a la llei sobre reunions i manifestacions" pel seu paper a Solidaritat Taksim, una causa en la qual totes van ser absoltes el 2015. El nou judici del parc Gezi va ser el tercer processament a què s'enfrontava en relació amb les protestes multitudinàries.

Tayfun Kahraman és urbanista i membre de Solidaritat Taksim. Treballa en el Municipi del Gran Istanbul com a coordinador de planificació urbana.

Can Atalay va ser l'advocat de Solidaritat Taksim i de la Càmera d'Arquitectes d'Istanbul durant les protestes del parc Gezi. També representa les famílies en casos destacats d'impunitat, com l'explosió de la mina de carbó de Soma que va matar més de 300 miners el 2014, o el descarrilament del tren de Çorlu que va matar-ne 24 el 2018.

Mini Özerden és membre de la Plataforma Taksim, una altra coalició de la societat creada en 2011 en resposta a la remodelació proposada de la plaça Taksim. És realitzadora de documentals i ha treballat en publicitat i en organitzacions de la societat civil.

Çiğdem Mater és productora cinematogràfica, i anteriorment va ser periodista, traductora i productora per a diverses organitzacions de premsa internacionals, com el Boston Globe, Li Nouvel Observateur, LA Times, RFI i Sky News. Des de 2010 ha treballat com a productora en una diversitat de pel·lícules i documentals tant turcs com a internacionals. Una pel·lícula que va produir, Burning Days, es va estrenar en el Festival de Cinema de Cannes d'aquest any. Çiğdem Mater no va poder assistir-hi perquè estava a la presó, però en l'esdeveniment es va deixar una butaca buida com a tribut a ella.

Hakan Altınay és director de l'Escola Europea de Polítiques i president de la Global Civics Academy. Ha escrit pel Financial Times, l'International Herald Tribune i el New York Times. Va ser el director fundador de l'Open Society Foundation a Turquia.