Segons el Comitè Mèdic de Sudan, un grup que vigila la situació, almenys 40 persones han mort, la majoria per trets de munició real durant manifestacions a la capital, Khartum, des del 25 d'octubre, quan el tinent general Abdel Fattah al Burhan, cap de l'exèrcit, va declarar un estat d'emergència nacional, va dissoldre el govern i va detenir desenes de polítics civils.

“L'escalada en l'ús de força letal per part de les autoritats al Sudan en les dues últimes setmanes va estar calculada per intimidar i sufocar les protestes contra la presa de poder per part dels militars el mes passat”, ha manifestat Deprose Muchena, director d'Amnistia Internacional per a Àfrica Oriental i Austral.

“L'homicidi de desenes de manifestants desarmats exigeix una investigació immediata, independent i imparcial per garantir que es rendeixen comptes per aquests homicidis i per altres greus violacions de drets humans presumptament comeses per les forces de seguretat. Les autoritats han d'investigar els trets mortals contra manifestants desarmats, permetre que aquesta investigació sigui supervisada internacionalment, i fer retre comptes als responsables.”

Homicidis comesos per les forces de seguretat

Les forces de seguretat van intensificar l'ús de força letal per enfrontar-se a les protestes organitzades a la capital, Khartum, el 13 i 17 de novembre. Segons el Comitè Mèdic de Sudan, van matar almenys 23 persones.

La investigació i les entrevistes dutes a terme per Amnistia Internacional van confirmar que almenys nou de les persones manifestants mortes el 13 i 17 de novembre havien mort per trets, un d'ells d'un franctirador. L'organització va confirmar també que almenys 50 persones havien sofert ferides de bala durant les protestes.

Des que l'exèrcit va prendre el poder al Sudan el mes passat, les forces de seguretat han recorregut cada vegada més a l'ús de munició real i gas lacrimògen per dispersar les protestes generalitzades. Un acord signat el 21 de novembre va donar lloc a la reinstauració del primer ministre civil, Abdalla Hamdok, qui després de tornar a ocupar el seu càrrec va declarar que les autoritats durien a terme “una investigació independent i transparent sobre totes les violacions de drets humans” comeses des del 25 d'octubre.

“Tenint en compte del pèssim historial de les autoritats sudaneses d’investigar fets similars en el passat, qualsevol investigació sobre aquestes violacions de drets humans ha de ser supervisada i assistida per observadors internacionals, amb la finalitat de garantir que dóna resultats creïbles”, ha manifestat Deprose Muchena.

“El fet de signar un acord polític no ha de permetre que els autors d'aquestes violacions de drets humans quedin impunes.”

Escalada de la força letal contra manifestants

La investigació duta a terme per Amnistia Internacional va confirmar que nou de les persones manifestants mortes havien mort per trets dirigits al cap, coll i pit, un d'ells realitzat per un franctirador, el 13 i 17 de novembre, i que almenys 50 persones havien sofert ferides de bala. L'ús de força letal no estava justificat, ja que totes aquestes persones estaven desarmades. L'organització ha determinat també que les forces de seguretat van dur a terme batudes en hospitals.

El 13 de novembre van morir quatre manifestants, tres d'ells per trets i un per asfíxia amb gas lacrimògen, segons el Comitè Mèdic de Sudan. Amnistia Internacional va confirmar que almenys una d'aquestes persones va morir pels trets d'un franctirador.

Elshaikh Youssef, estudiant de secundària de 18 anys d'edat, marxava amb els seus amics pel carrer 40 d'Omdurman, ciutat bessona de Khartum, quan els va dir als seus amics que havia vist un franctirador en una teulada. Quan va assenyalar cap amunt, va ser aconseguit per una bala que venia d'aquesta mateixa direcció, segons van explicar els seus amics i un familiar a Amnistia Internacional.

Quan els seus amics el van portar a l'hospital, Elshaikh ja havia mort. L'autòpsia va confirmar que havia mort d'un tret en l'espatlla que li havia perforat el pit i el cor. Un familiar proper d'Elshaikh va dir a Amnistia Internacional: “Això és devastador. Sóc a punt de perdre la meva fe en Déu. Com va poder succeir alguna cosa així?!”.

Això confirma els múltiples informes d'activistes sudanesos que afirmen que en les teulades hi havia franctiradors que disparaven els qui es manifestaven, i dirigien els seus trets al cap o el pit.

“Aquests homicidis demostren l'existència d'un pla deliberat i específic de les autoritats per reprimir les protestes a qualsevol preu. Cal dur a terme una investigació independent i imparcial per garantir que els responsables rendeixen comptes davant els tribunals en judicis justos.”

Les forces de seguretat van continuar amb la seva violència el 17 de novembre: van matar almenys a 15 manifestants, segons el recompte del Comitè Mèdic de Sudan. Entre tres quarts de dues i un quart de sis de la tarda del 17 de novembre, l'Hospital Internacional de Khartum va rebre a vuit persones amb trets: tres en el pit, tres en el cap i dos en el coll. Totes elles van morir, segons va explicar a Amnistia Internacional un membre del personal de servei a l'hospital.

Un manifestant es va dessagnar abans d'arribar a l'hospital. Una altra manifestant, Sit al Nafar Bakar, de 25 anys, va morir cap a les quatre de la tarda en rebre un tret a la cara mentre corria per fugir de la policia a Khartum nord. Un familiar proper va dir a Amnistia que Sit al Nafar era estudiant d'infermeria, una activista dedicada i “una noia molt humil i valenta que sempre estava en primera línia de les protestes”. Els qui la coneixien van dir a Amnistia Internacional que solia dir que protestava per aconseguir un Estat civil, i que, si moria, “aconseguiu-me justícia”.

Un altre manifestant mort per munició real aquest mateix dia va ser Muzamil al Jinaid, empresari de 32 anys. Va morir per trets cap a dos quarts de cinc a Khartum nord. “Ningú va presenciar els fets. Només vam rebre una trucada en la qual ens deien que anéssim a l'hospital a identificar un cadàver. Quan vam arribar, vam trobar el seu cadàver amb ferides de bala”, va dir un familiar proper a Amnistia Internacional.

La violència va venir precedida d'un llarg patró d'ús de força excessiva i mortal per part de les forces de seguretat, inclosos trets amb munició real contra manifestants per dissoldre protestes a Sudan. No obstant això, aquest patró s'ha intensificat enormement en enfrontar-se a les manifestacions de civils desarmats des que l'exèrcit es va fer amb el poder.

“L'augment dels homicidis la setmana passada confirma que els dirigents de seguretat de Sudan estan menyspreant el dret a la vida, a la protesta pacífica i les normes jurídiques que regulen l'ús de la força”, ha manifestat Deprose Muchena.

Detencions i reclusions arbitràries

Mentrestant, les autoritats militars han seguit detenint a activistes i polítics civils, que vénen a sumar-se a les desenes de persones que ja han estat detingudes arbitràriament al país des del 25 d'octubre. No obstant això, des que es va signar l'acord polític el 21 de novembre s'ha posat en llibertat a algunes persones detingudes.

Nour Al Din Salah, membre destacat del Partit del Congrés Sudanès, va ser detingut la mitjanit del 16 de novembre quan un grup d'agents de seguretat armats va entrar per la força a la seva casa de Khartum. Segons el relat de familiars a Amnistia Internacional, li van embenar els ulls i se’l van emportar. La detenció va tenir lloc tan sols unes hores després que Salah comparegués en una entrevista emesa per Al Yazira àrab, en la qual va criticar la presa de poder per part de l'exèrcit. La germana de Salah va explicar a Amnistia Internacional que estan demanant informació sobre el seu parador i els càrrecs en contra seva.

Amnistia Internacional i Human Rights Watch van confirmar en una declaració conjunta el 9 de novembre que hi havia almenys vuit detinguts reclosos en llocs no desvetllats, sense accés a la seva família ni a assistència lletrada, en circumstàncies que poden constituir desaparició forçada. No obstant això, almenys un d'ells ha estat posat en llibertat, segons els informes.

Les autoritats també porten interrompent les connexions a Internet i telefòniques des del 25 d'octubre per limitar la capacitat de la gent de planificar i documentar les protestes. Internet va estar tallat més de tres setmanes, mentre que les línies telefòniques van estar tallades durant quatre hores el 17 de novembre. Els serveis es van restaurar el 18 de novembre.

“És clar que els agents de seguretat de Sudan estan actuant amb una sensació d'impunitat total”, ha manifestat Deprose Muchena. “Si continuen amb el rumb actual, és evident que es perdran més  que anem a perdre més vides. Les autoritats han de rendir comptes, inclosos els màxims responsables d'aquests greus abusos.”