Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Sudan: Els països veïns han de proporcionar un pas segur a qui fuig del conflicte

REUTERS / Jok Solomun

Els països que fan frontera amb el Sudan han d'aixecar immediatament les restriccions d'entrada per a les persones que fugen del conflicte en aquest país i garantir l'accés a protecció i seguretat a aproximadament mig milió de persones que ja han sortit del país, segons Amnistia Internacional.

Entre el 9 de maig i el 16 de juny, Amnistia Internacional va entrevistar 29 civils que s'enfrontaven a la difícil elecció de si tornar al conflicte del qual havien fugit o romandre abandonats a la frontera, on poden esperar durant un període indefinit sense subministraments bàsics amb què mantenir la seva salut, la seva intimitat i la seva dignitat.

Entre les persones entrevistades hi havia algunes que es trobaven a Wadi Halfa, prop de la frontera amb Egipte, i a Port Sudan, un port del Mar Roig; també hi havia persones que havien creuat punts fronterers sudanesos en diferents llocs i havien arribat o planejaven arribar a llocs com Addis Abeba a Etiòpia, Yuba i Renk a Sudan del Sud, el Caire a Egipte, Dubai a Unió dels Emirats Àrabs, i N'Djamena al Txad.

“Permetre el pas ràpid a través de les fronteres a totes les persones que fugen del conflicte i proporcionar accés immediat al registre de la sol·licitud d'asil alleujaria la terrible situació humanitària al llarg de les fronteres”, ha manifestat Tigere Chagutah, director regional d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Oriental i Austral.

Omar*, un home de 35 anys que porta a Port Sudan des de finals d'abril i que no va poder marxar per no tenir passaport, va explicar a Amnistia Internacional que havia demanat un visat Schengen i que el seu passaport era a l'ambaixada de Khartum quan va esclatar la guerra.

“Els Estats no han de negar l'accés a qui fuig d'un conflicte fonamentant aquesta negativa en la manca de documents d'identitat o visats. No obstant això, les estrictes normatives d'entrada imposades a les persones sense documents vàlids de viatge han creat barreres insuperables per a les persones que necessiten desesperadament seguretat, i les han deixat en una situació de greu perill.”

“Incomptables persones que han aconseguit travessar fronteres continuen enfrontant-se a la incertesa i la vulnerabilitat. Troben dificultats per a accedir a asil i/o mantenir la seva condició a causa de la seva impossibilitat de renovar documents d'identitat que caducaran o han caducat.”

La situació de les persones que fugen del Sudan es veu encara més agreujada per la negativa d'entrada a algunes persones sol·licitants d'asil, una negativa que les posa en risc d'haver de tornar al perill del qual tractaven de fugir.

Durant l'evacuació de Port Sudan l'abril de 2023, alguns països que van respondre per a evacuar als seus ciutadans/as van negar l'evacuació a les persones sudaneses sense visat.

Amnistia Internacional va entrevistar també testimonis i treballadors d'ajuda humanitària, i va analitzar documents, vídeos, fotos i informes de mitjans de comunicació i ONG a la regió per a verificar més a fons els detalls.

“Examen de seguretat” de les autoritats sudaneses

Les persones que fugen del conflicte a Khartum i a la resta del país han hagut de travessar diversos talls de carretera i llocs de control on les autoritats les han assetjat i amenaçat, limitant la seva capacitat de sortir fàcilment del Sudan.

Amnistia Internacional ha rebut informes que assenyalen un important augment del cost dels viatges des de Khartum fins a la frontera, un cost que limita les oportunitats dels qui intenten fugir de la violència.
Tres persones entrevistades van explicar que l'exèrcit sudanès les havia interrogat quan miraven de marxar, la qual cosa havia dificultat la seva sortida i havia provocat retards a la frontera. Un entrevistat va explicar a Amnistia Internacional: “Els funcionaris d'immigració de Gadarif [prop de la frontera amb Etiòpia] van dir que havia d'entrevistar-me un agent de la intel·ligència militar. L'agent em va entrevistar durant dues hores, i em va preguntar per què marxava, què solia fer a Khartum i si estava disposat a sumar-me a l'exèrcit. Jo li vaig dir que volia creuar a Etiòpia i buscar seguretat. Em van permetre travessar la frontera”.

Ali*, de 26 anys, va ser obligat a cridar a un testimoni que confirmés la seva identitat quan un agent de seguretat sudanès li va examinar i li va dir que havia de pagar per a aconseguir una autorització de seguretat que li permetés creuar a Etiòpia pel pas de Gallabat. Va pagar unes 2000 lliures sudaneses (equivalent a 4 dòlars estatunidencs) per un servei que abans era gratuït.

Situació humanitària

Segons la informació recopilada, els centenars de persones que esperaven al llarg dels passos fronterers a Qustul i Argeen, prop de Wadi Halfa, van saturar les instal·lacions disponibles a la frontera i les localitats adjacents.

Osman*, de 30 anys, va explicar que les persones encallades a la frontera de Wadi Halfa es van veure obligades a passar la nit al ras, sense refugi adequat, aigua o menjar. La falta d'instal·lacions bàsiques, com banys i aigua neta, van crear un entorn insalubre que representava importants riscos, especialment per a les persones de més edat i els nens i nenes. Encara que Osman va reconèixer la presència de la Creu Roja en el costat egipci de la frontera, va assenyalar l'absència d'assistència mèdica en el costat sudanès.

Aamira*, dona de 30 anys, va explicar a Amnistia Internacional que la seva família havia dormit fora de l'autobús durant vuit hores mentre esperaven que els deixessin creuar els passos fronterers.

Va dir: "Arribem a la nit i, quan ho fem, la frontera egípcia estava tancada. Vam haver de dormir a la intempèrie. Els meus familiars es van quedar atrapats a la frontera d'Argeen més de tres dies sense que es processés el seu cas. No hi havia assistència mèdica. Tampoc aigua ni bany”.

Les autoritats egípcies van imposar restriccions addicionals

Egipte ha rebut l'arribada més gran de persones que fugen del conflicte del Sudan: més de 250.000 persones de ciutadania sudanesa havien entrat a Egipte fins al 26 de juny, segons el Ministeri d'Afers exteriors egipci.

D'acord amb la informació recopilada per Amnistia Internacional, des del 10 de juny de 2023 les autoritats egípcies exigien a totes les persones sudaneses que obtinguessin un visat d'entrada emès per l'oficina consular egípcia a Wadi Halfa o Port Sudan, citant la necessitat de contrarestar la falsificació de visats i gestionar millor l'entrada de sudanesos i sudaneses a Egipte.

Fins llavors, i de conformitat amb la normativa prèvia al conflicte, es requeria visat als nens més grans de 16 anys i als homes menors de 50. Al començament de la crisi, les autoritats d'immigració egípcies també van acceptar documents temporals de viatge en els llocs fronterers terrestres entre el Sudan i Egipte per a les dones, els nens menors de 16 anys i els homes més grans de 50.

No obstant això, les autoritats egípcies van interrompre aquesta pràctica sense previ avís el 25 de maig de 2023, la qual cosa va provocar més caos, grans retards i saturació en els llocs fronterers. Les autoritats egípcies també van anul·lar les pràctiques anteriors de permetre l'entrada a les persones de ciutadania sudanesa amb passaports caducats, la validesa dels quals s'havia ampliat sis mesos, i de permetre que els nens i nenes anessin afegits als passaports dels seus progenitors.

Segons una altra decisió, datada el 29 de maig de 2023 i estudiada per Amnistia Internacional, les autoritats egípcies van introduir el requisit addicional que els nens i homes d'entre 16 i 50 anys obtinguessin una autorització de seguretat per a entrar a Egipte per l'Aeroport Internacional del Caire. La política especifica que, perquè es permeti a la persona en qüestió entrar a Egipte, el número de l'autorització de seguretat ha d'estar imprès i datat en el visat d'entrada.

Amnistia Internacional també ha rebut informes alarmants sobre autoritats a Egipte que neguen l'entrada per les fronteres terrestres a persones sirianes i eritrees que fugen del Sudan. Un testimoni va explicara Amnistia Internacional que, a finals d'abril, s'havia negat l'entrada a unes persones a la frontera egípcia a Argeen perquè portaven passaports caducats; a conseqüència d'això, una família s'havia vist separada.

Els mitjans de comunicació egipcis van informar el 7 de juny que les autoritats intenten accelerar l'adopció d'una nova llei d'asil. Encara que el projecte de llei encara no s'ha fet públic, els informes indiquen que, en virtut de la proposta, totes les persones sol·licitants d'asil i refugiades del país haurien de registrar-se davant les autoritats i regularitzar la seva situació en un termini de sis mesos des de l'entrada en vigor de les disposicions executives de la llei.

Les imatges de satèl·lit obtingudes per Amnistia Internacional de la frontera d'Argeen entre el 6 i el 23 de juny mostren un important augment del nombre de vehicles en el costat sudanès de la frontera.

Resposta regional a les persones refugiades

Les organitzacions locals i dirigides localment estan donant suport a persones sudaneses que fugen, especialment al llarg de la frontera entre el Sudan i el Sudan del Sud i les regions frontereres del Txad. L'actual manca de suport de la comunitat internacional agreuja la ja fràgil situació que sobrecarrega els limitats recursos disponibles en les comunitats locals al llarg de les fronteres.

Al Txad, les organitzacions humanitàries proporcionen aigua, menjar, assistència a la salut i allotjament a la població de més de 120.000 persones sudaneses que han travessat la frontera des que va començar el conflicte. El Sudan del Sud també ha rebut recentment 129.000 persones del Sudan.

A 27 de juny, només s'ha proporcionat el 13% dels 566,4 milions de dòlars requerits per l'Agència de l'ONU per als Refugiats per a la resposta regional a les persones refugiades.

Amnistia Internacional demana als països veïns del Sudan que compleixin amb la seva obligació, contreta en virtut del dret internacional dels drets humans i del dret de refugiats, d'obrir les seves fronteres a qui fuig d'aquest conflicte cada vegada més intens”, ha manifestat Tigere Chagutah.

“Tots els països han d'aixecar les restriccions que impedeixen l'entrada ràpida, segura i digna de totes les persones que fugen del Sudan, sense discriminació, garantint que totes les persones sol·licitants d'asil tenen accés sense restriccions a procediments d'asil justos i efectius i a ajuda humanitària.”

“Les autoritats egípcies han de garantir que la nova legislació proposada i la normativa que regula l'asil al país compleixen plenament el dret internacional dels drets humans i el dret i les normes sobre refugiats.”

Informació complementària

Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), en l'actualitat hi ha més de 563.000 persones que han travessat les fronteres, buscant seguretat i protecció davant de l'actual crisi del Sudan. Els grups humanitaris que responen a la situació de Sudan dins i fora del país han informat de la terrible situació humanitària, i han destacat la necessitat urgent de comptar amb assistència i suport immediats.>