Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Síria / ONU: L'Assemblea General ha d'assumir la responsabilitat de garantir l'ajuda que necessita la població civil

Condicions de vida en els camps de desplaçats al nord-oest de Síria. © AliHajSuleiman

Amb motiu de la reunió de l'Assemblea General de l'ONU el 21 de juliol per debatre el veto de Rússia a una resolució del Consell de Seguretat que hauria permès que l'ONU continués durant un any l'enviament transfronterer d'ajuda humanitària al nord-oest de Síria, Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional, ha declarat:

"Els Estats membres no han de permetre la utilització cínica de qüestions humanitàries vitals com a base per a la negociació en el Consell de Seguretat de l'ONU. Aquesta reunió ha de ser el principi de l'assumpció per part de l'Assemblea General de l'ONU de la seva responsabilitat en la protecció de qui més necessita ajuda humanitària, sense concessions. L'Assemblea General ha de declarar rotundament que el dret internacional és clar: l'autorització del Consell de Seguretat no hauria de ser necessària per enviar ajuda humanitària a qui la necessita".

L'Assemblea General ha de declarar rotundament que el dret internacional és clar: l'autorització del Consell de Seguretat no hauria de caldre per enviar ajuda humanitària a qui la necessita"

Agnès Callamard, Amnistia Internacional

"El govern sirià i el dret de veto de Rússia no han d'impedir que es porti ajuda humanitària als milions de civils que la necessiten desesperadament en el nord-oest de Síria, perquè constitueix una violació dels seus drets a la vida, a un nivell de vida adequat -que inclou els drets a l'habitatge, a l'aigua i al sanejament- i a la salut.

"L'Assemblea General de l'ONU i altres actors no poden quedar-se asseguts i esperar que milions de persones corrin el risc de perdre l'accés a l'ajuda humanitària, ni poden confiar que el govern rus no abusi de nou del seu dret de veto per tancar finalment aquest pas fronterer essencial al gener, quan expiri el mandat. Han de fer tot el que estigui a les seves mans per garantir que l'ajuda per a la supervivència seguirà arribant a la població siriana que la necessita".

Informació complementària

El 8 de juliol, Rússia va vetar una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que hauria permès que l'ONU fes l'enviament transfronterer d'ajuda humanitària a Síria durant un any sense l'autorització del govern sirià.

En un acord d'últim minut, el 12 de juliol, després de l'expiració del mandat transfronterer, els membres del Consell de Seguretat van capitular davant l'exigència de Rússia i van acordar una resolució que obria el pas fronterer de Bab al Hawa només sis mesos més.

Segons la Resolució 76/262, el president de l'Assemblea General ha convocat una reunió plenària dijous per debatre amb tots els membres de l'ONU l'afer sobre el qual es va emetre el veto.

Segons el dret internacional humanitari, cap part d'un conflicte pot rebutjar arbitràriament les ofertes per dur a terme operacions d'ajuda que tinguin una naturalesa imparcial i humanitària, inclosa l'ajuda humanitària transfronterera. De fet, han de facilitar el lliurament d'ajuda humanitària a la població civil que la necessiti. Utilitzar la fam de la població civil com a mètode de guerra, fins i tot dificultant l'enviament d'ajuda, és un crim de guerra.

Segons l'assessorament expert encarregat per l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU, en situacions excepcionals (com quan un Estat bloqueja arbitràriament ajuda per a la supervivència a part de la seva població civil), les organitzacions internacionals podrien dur a terme operacions d'ajuda humanitària temporals per enviar subministraments vitals a persones en necessitat extrema sense el consentiment de parts en un conflicte. Aquestes mesures estan permeses quan no existeixin alternatives i quan la seva adopció no afecti greument la integritat territorial de l'Estat que nega el seu consentiment.