Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Síria: L'Assemblea General de l'ONU ha de donar suport a un mecanisme transfronterer per fer arribar l'ajuda humanitària al nord-oest del país

© Muhammed Said / Anadolu Agency via Getty Images.

Els Estats membres de l'ONU haurien de condemnar de manera inequívoca els abusos comesos per Rússia del seu dret de veto i l'Assemblea General hauria d'afirmar la legalitat, imparcialitat, neutralitat i independència del mecanisme transfronterer d'ajuda humanitària per al nord-oest de Síria; així ho ha afirmat avui Amnistia Internacional, en vespres de la reunió de l'Assemblea General el 19 de juliol per a debatre el veto de Rússia.

La reunió de l'Assemblea General ve precedida de la no renovació del mecanisme transfronterer d'ajuda humanitària de l'ONU per al nord-oest de Síria —on quatre milions de persones depenen de l'ajuda humanitària de l'ONU per a sobreviure— pel Consell de Seguretat de l'ONU l'11 de juliol, pel fet que Rússia va vetar la renovació del mecanisme, que va expirar el 10 de juliol en no aprovar-se cap de les altres dues propostes de resolució.

“Des del 2019, Rússia ha abusat de la seva capacitat de veto per reduir l'àmbit d'aplicació de la resolució sobre el mecanisme transfronterer: de quatre passos fronterers va passar a només un i, ara, a cap. En aquesta ocasió, el veto de Rússia implica que l'ONU ja no pot fer arribar ajuda humanitària i serveis essencials als quatre milions de persones que viuen en el nord-oest de Síria”, ha manifestat Sherine Tadros, vicedirectora d'Incidència i representant d'Amnistia Internacional davant de l'ONU.

“Els Estats membres de l'ONU haurien de denunciar públicament com Rússia utilitza la seva capacitat de veto descrivint les conseqüències d'aquests jocs polítics en la vida real. Rússia i la Xina coneixen perfectament la catastròfica situació humanitària en el nord-oest de Síria, on milions de persones depenen de l'ajuda humanitària i els serveis de l'ONU. El mecanisme transfronterer era l'única via per a fer arribar l'ajuda humanitària de l'ONU des de Turquia fins al nord-oest de Síria i la principal font de finançament de les organitzacions humanitàries locals i internacionals que presten serveis essencials.”

El primer esborrany de resolució, un text presentat per Suïssa i el Brasil que proposava la renovació del mecanisme transfronterer durant nou mesos, va ser vetat per Rússia l'11 de juliol. Un segon esborrany presentat per Rússia, que proposava una pròrroga de sis mesos, només va rebre el suport de la Xina i, per tant, no va reunir els nou vots afirmatius necessaris per a la seva adopció. El veto de Rússia va portar a convocar l'Assemblea General, fet que requereix que es reuneixin tots els Estats membres per debatre l'afer que ha estat objecte de veto.

Des de l'esclat del conflicte a Síria, el govern del país restringeix arbitràriament l'accés a l'ajuda humanitària en les zones civils que escapen al seu control. Després que els grups armats d'oposició es fessin amb el control del nord-oest de Síria el 2014, el govern sirià va tallar el subministrament de tots els serveis essencials a la zona, la qual cosa el 2014 va impulsar al Consell de Seguretat de l'ONU a aprovar de manera unànime la Resolució 2165, que permetia a l'ONU traspassar tres fronteres per repartir ajuda humanitària, inclosa la que separa Turquia del nord-oest de Síria, sense l'autorització del govern sirià. Continua sense haver-hi alternatives de distribució d'ajuda humanitària amb la magnitud i l'abast del mecanisme transfronterer d'ajuda humanitària.

El control de l'ajuda humanitària de l'ONU per part del govern sirià no és una opció

El 13 de juliol, el govern sirià va autoritzar les Nacions Unides a utilitzar el pas fronterer de Bab al Hawa per fer arribar l'ajuda humanitària transfronterera a la població civil del nord-oest de Síria durant sis mesos, però amb la condició que l'ONU i els seus socis en l'execució cooperessin plenament amb el govern i no es comuniquessin “amb organitzacions i grups terroristes”. A més, el govern de Síria va subratllar que la distribució d'ajuda humanitària havia de ser supervisada i facilitada pel Comitè Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja Àrab de Síria. L'ONU afirma que aquestes condicions són “inacceptables’’.

Des de 2014, Amnistia Internacional, la Comissió d'Investigació de l'ONU sobre Síria i altres organitzacions de drets humans locals i internacionals han documentat com el govern sirià persisteix a instrumentalitzar l'ajuda humanitària, obstruint i restringint-ne el repartiment en zones controlades per l'oposició o anteriorment en mans de l'oposició, a vegades com a mesura de càstig contra la població civil.

Diversos membres del personal humanitari local i internacional han explicat a Amnistia Internacional que el govern sirià no es relacionarà amb els actors humanitaris que en els últims anys han repartit ajuda en àrees sota control de l'oposició a través del mecanisme transfronterer. No obstant això, aquests actors humanitaris compten amb el reconeixement i l'acceptació de la comunitat per repartir ajuda humanitària i dirigir projectes que faciliten l'accés a serveis essencials i millors condicions de vida per a la població civil del nord-oest de Síria.

Un treballador humanitari del nord-oest de Síria va explicar a Amnistia Internacional: “Tenim l'experiència de Deraa i Quneitra, on teníem 14 centres mèdics. Ens vam veure obligats a parlar amb el govern sirià [després que aquest arrabassés el control de la zona a les forces d'oposició] per continuar la nostra feina. Vam acceptar obrir converses perquè Rússia va dir que podia proporcionar seguretat. Però el govern sirià es va negar a debatre amb l'argument que som organitzacions ‘terroristes’. Per què seria diferent ara?”

Un altre treballador humanitari en el nord-oest de Síria va dir: “És impossible suposar que el govern sirià coordinarà el nostre treball o ens permetrà continuar-lo. D'altra banda, no podem dependre exclusivament de la Mitja Lluna Roja Àrab Síria o de Syria Trust [organització local vinculada al govern sirià] per al repartiment de l'ajuda humanitària […] Com revelaré el meu nom al govern sirià posant en perill la meva vida i la de la meva família? El govern ens considera traïdors [per viure en zones controlades per l'oposició].”

Personal d'ajuda humanitària, així com persones internament desplaçades en el nord-oest de Síria, van explicar repetidament a Amnistia Internacional que la població de les zones controlades per l'oposició no percep la Mitja Lluna Roja Àrab de Síria com una organització humanitària imparcial i neutral, ja que pensa que el govern hi té agents infiltrats.

Human Rights Watch ja ha documentat com les polítiques del govern sirià permeten a les autoritats regular la resposta humanitària en les zones sota el seu control, la qual cosa capacita al govern per a “desviar l'ajuda humanitària i l'ajuda al desenvolupament i la reconstrucció, creant un risc considerable (que en molts casos s'ha materialitzat) de discriminació dels qui discrepen amb el programa polític del govern i impedint que l'ajuda humanitària es distribueixi de manera respectuosa amb els drets de la població”. L'informe afegeix que les organitzacions humanitàries locals, entre les quals la Mitja Lluna Roja Àrab de Síria, vinculada al govern, tenen una relació molt estreta amb l'aparell de seguretat sirià.

“Traspassar del Consell de Seguretat de l'ONU al govern de Síria l'autorització del mecanisme transfronterer d'ajuda humanitària de l'ONU posa en perill l'accés sense traves de la població civil a l'ajuda humanitària en el nord-oest del país. Un acord semblant soscavaria també la imparcialitat del repartiment d'ajuda, per l'historial ben documentat del govern de desviació de l'ajuda humanitària destinada a la població de les zones controlades per l'oposició. No hi ha cap garantia que el govern sirià no n'obstaculitzarà l'accés”, ha afirmat Tadros.