Segons ha manifestat avui Amnistia Internacional, els membres del Consell de Seguretat de l'ONU han de prorrogar la resolució transfronterera que permet a l'ONU lliurar ajuda humanitària a almenys quatre milions de residents i de persones internament desplaçades en el nord-oest de Síria abans del seu venciment el 10 de juliol.
En el nou informe ’Unbearable living conditions’: Inadequate access to economic and social rights in displacement camps in north-west Syria, Amnistia Internacional explica detalladament que, a conseqüència de la negativa o l'obstrucció del govern sirià al fet que la població desplaçada gaudeixi de drets econòmics i socials, la població internament desplaçada que viu en campaments en condicions cruels és extremadament vulnerable i depèn totalment de l'ajuda humanitària per sobreviure.
Actualment, prop d'1,7 milions de persones, el 58% de les quals nens i nenes, viuen en campaments en el nord-oest de Síria sense perspectives d'una solució duradora. La gran majoria d'elles porta anys vivint en tendes amb poc o cap accés a aigua i sanejament, la qual cosa incrementa el risc de contreure malalties transmeses per l'aigua. Aquestes dones, homes i nens i nenes viuen en la misèria més absoluta i depenen completament de les organitzacions humanitàries per sobreviure.
“Moltes d'aquestes persones tenen escasses perspectives de tornar a casa seva per les violacions de drets humans de les autoritats sirianes en els seus llocs d'origen”
"Molts d'aquests homes, dones i nens i nenes desplaçats porten més de sis anys vivint en condicions d'absoluta indigència en el nord-oest de Síria. Tenen escasses perspectives de tornar a casa seva per les violacions de drets humans que les autoritats sirianes segueixen cometent en els seus llocs d'origen, però la seva permanència en els campaments significa viure en unes condicions d'insuportable duresa i arriscar-se a emmalaltir i a sofrir violència de gènere", ha declarat Diana Semaan, directora adjunta en funcions d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.
"Des que va perdre el control de la zona nord-occidental del país, el govern sirià ha tallat els subministraments d'aigua i electricitat, obstruït l'accés de l'ajuda humanitària i atacat campaments, centres mèdics i escoles, fent recaure en les organitzacions humanitàries la responsabilitat de prestar aquests serveis. No hi ha cap solució eficaç per prestar l'ajuda humanitària adequada en el nord-oest de Síria, més que renovar el mecanisme transfronterer existent. És imprescindible que el Consell de Seguretat de l'ONU ho faci abans del venciment del 10 de juliol".
Entre febrer i maig de 2022, Amnistia Internacional va dur a terme investigacions per al seu informe, en el qual s'examina la falta d'accés de la població resident en campaments, predominant a Idlib, als seus drets a un habitatge adequat, a aigua i sanejament, així com a la salut. L'organització va entrevistar un total de 45 persones, entre les quals hi havia personal d'ajuda humanitària i mèdic, a més de dones i homes desplaçats de la zona.
Segons els Principis Rectors dels Desplaçaments Interns de l'ONU, les persones internament desplaçades tenen els mateixos drets que els altres habitants del país, inclòs el dret a un nivell de vida adequat. Aquests drets han d'incloure, com a mínim, l'accés a "aliments indispensables i aigua potable, refugi i allotjament bàsics, vestit adequat i serveis mèdics i de sanejament indispensables".
Habitatge inadequat, aigua insuficient
Més de la meitat de la població internament desplaçada en el nord-oest de Síria viu distribuïda entre 1.414 campaments, habitualment en tendes d'una sola habitació que no tenen portes massisses ni forrellats i no aïllen del fred ni la calor extrems comunes a la zona, la qual cosa vulnera el seu dret a un habitatge habitable en virtut del dret internacional. La població internament desplaçada rep aigua principalment a través de dipòsits comuns, però en una quantitat que no arriba a la meitat de la qual necessita. Només el 40% de les persones internament desplaçades té accés a latrines en bon estat.
Una dona que des de fa tres anys viu amb el seu marit i els seus cinc fills en un campament va explicar: "Viu en una tenda d'una sola habitació. Vaig posar una petita zona de cuina i uns matalassets que cobreixen la resta de l'estada, que usem tant de dia com de nit, ja que és l'únic espai que tenim. Ho faig tot en aquesta habitació: dormir, cuinar, rentar la roba, els banys... Tot. No hi ha porta. Tenim una coberta que enrotllem i desenrotllem en entrar o sortir de la tenda. Pot entrar qualsevol. És impossible sentir-se fora de perill vivint en una tenda així".
Va afegir: "Sempre se'ns acaba l'aigua. Com avui. Avui no tenim aigua. Els tancs comuns estan buits. No tinc capacitat adquisitiva per comprar aigua. Hi ha gent que sí, però jo no. Li demano una mica a les meves veïnes perquè els meus fills i jo puguem beure. Haig d'esperar al fet que venja l'organització a emplenar els dipòsits; crec que ho fan dues vegades a la setmana. És millor que res".
Residents en els campaments van explicar a Amnistia Internacional que a l'hivern els costa escalfar-se, mantenir la tenda i les seves pertinences seques, i fer les tasques quotidianes, entre les quals anar a buscar aigua i a les latrines, perquè els forts xàfecs, les inundacions i el llot de les carreteres n'obstaculitzen la circulació. A més, per escalfar-se durant l'hivern recorren a cremar plàstic, fusta o qualsevol material inflamable dins de la tenda, pràctica que ja ha causat almenys 68 incendis el 2022.
El personal sanitari entrevistat va explicar a Amnistia Internacional que les tendes dels campaments representen un perill per a la salut perquè contribueixen a la transmissió de malalties contagioses. Van afegir que la mala qualitat de l'aigua i del tractament de residus ha donat lloc al fet que es propaguin malalties transmeses per l'aigua.
Violència de gènere
Personal d'ajuda humanitària va explicar a Amnistia Internacional que l'amuntegament, la manca d'intimitat, l'absència de voltes en els campaments, la impossibilitat de tancar les tendes i l'exclusió dels processos de presa de decisions han deixat dones i nenes exposades a tota classe de violència de gènere a mans de familiars, personal de gestió i residents dels campaments, desconeguts i treballadors humanitaris.
Una treballadora humanitària va dir: "En el nord-oest de Síria, especialment en els campaments, es cometen tots els tipus de violència de gènere imaginable: insults de familiars, violència física també a mans de familiars, violació i explotació sexual".
L'estil i la ubicació de les latrines i els banys comuns, instal·lats sense consultar les dones en la majoria dels campaments, contribueixen al risc de violència de gènere. Aquest problema es veu agreujat per l'escassa il·luminació, l'absència de forrellats a les portes i el fet que les latrines no estiguin separades per sexes i es construeixin en zones aïllades.
Un treballador humanitari va explicar: "Les dones van als banys comuns en grup o acompanyades per un familiar. A la nit els fa por anar soles, així que si no hi ha ningú que les acompanyi utilitzen un bany improvisat o s'aguanten fins al matí".
Reducció de l'ajuda humanitària i limitació de l'atenció mèdica
Des de l'inici el conflicte armat, el govern sirià ha atacat implacablement el sistema d'atenció de la salut al nord-oest de Síria i obstruït el subministrament d'ajuda mèdica, la qual cosa afecta al dret a la salut de milions de persones.
La reducció de l'ajuda humanitària internacional l'any passat ha soscavat greument les condicions de vida de la població resident i internament desplaçada en el nord-oest de Síria, la qual cosa ha provocat una escassetat de personal, medicaments i equips, així com una reducció de la capacitat operativa, que han portat als centres sanitaris a reduir o interrompre les seves operacions i serveis vitals.
Necessitat d'intervencions sostenibles
En els últims anys, els donants i les organitzacions humanitàries no han pogut proporcionar a la població resident en els campaments un accés adequat als serveis essencials a causa de la insuficiència de fons. A més, a mesura que la crisi s'allargava, les seves intervencions han estat més dirigides a prestar assistència vital que no pas a proporcionar solucions sostenibles i duradores.
Una treballadora humanitària va explicar: "El problema és que no intentem resoldre les causes subjacents dels problemes dels campaments, com la salut, la protecció, etc. Per exemple, sabem molt bé quina és la causa de la leishmaniasis [una malaltia transmesa per l'aigua]. Tots els anys destinem finançament a medicaments per tractar-la, en lloc de treballar per connectar els campaments a fonts d'aigua, abandonar el transport d'aigua en camions i construir un sistema de clavegueram. No n'hi ha prou amb seguir aplicant l'enfocament de sempre, que és de resposta d'emergència. Hem d'integrar-ho amb altres enfocaments que proporcionin solucions duradores".