L'ONU i la Mitja Lluna Roja Àrab Síria (MLRAS) han de desistir dels seus plans de traslladar deretorn a Síria persones refugiades del camp de Rukban, ha afirmat avui Amnistia Internacional. L'operació posaria les persones retornades en perill de detenció arbitrària, desaparició forçada i tortura i altres maltractaments, inclosa violència sexual, tal com Amnistia Internacional documenta en un informe publicat aquesta setmana. Rukban és un assentament informal, situat en una zona aïllada i inhòspita entre les fronteres de Síria i Jordània coneguda com "la berma". Les condicions de vida en el camp són dures, i les persones que hi viuen no tenen accés a atenció mèdica, sanejament ni aigua potable.
Segons informació rebuda per Amnistia Internacional, a partir de setembre l'ONU té previst facilitar el trasllat de persones de Rukban a "refugis" a Homs, on romandran en quarentena durant 14 dies. Amnistia ha documentat com les autoritats sirianes han utilitzat els anomenats "refugis" per detenir i interrogar persones retornades. Algunes d'aquestes persones retornades van ser traslladades després a centres d'intel·ligència on van ser sotmeses a detenció arbitrària i, en alguns casos, tortura i desaparició forçada. No és clar quantes persones seran traslladades des de Rukban si l'operació de tornada de l'ONU segueix endavant.
"Instem l'ONU i la MLRAS a no executar aquests retorns, que sens dubte posaran en perill dones, homes, nenes i nens que han viscut en Rukban. La nostra investigació mostra que les autoritats sirianes han actuat específicament contra persones que han retornat des de Rukban, a qui han acusat de "terrorisme" abans de sotmetre-les a violacions greus de drets humans", ha afirmat Marie Forestier, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Drets de Persones Refugiades i Migrants.
“Les autoritats sirianes han actuat específicament contra persones que han retornat desde Rukban, a qui han acusat de 'terrorisme' abans de sotmetre-les a violacions greus de drets humans”
"L'exigència de complir la quarantena en instal·lacions controlades pel govern donarà bàsicament a les autoritats sirianes 14 dies per interrogar a les persones retornades. Aquestes tornades no han de seguir endavant; per contra, els governs de Síria i Jordània, així com totes les parts en el conflicte, han de garantir amb urgència l'accés sense traves d'ajuda humanitària a Rukban".
No és un lloc segur
L'informe d'Amnistia Internacional“You’re going to your death” revela que les autoritats sirianes han actuat contra persones retornades precisament perquè van sol·licitar asil en altres països. Dels 66 casos documentats en l'informe, agents de seguretat sirians van detenir les 10 persones que van retornar des del camp de Rukban. Tres van ser sotmeses a tortura o altres maltractaments, i dos van ser objecte de desaparició forçada.
Samer, que va viure a Rukban durant sis anys abans de retornar a Homs en 2019, va dir: "[Les autoritats sirianes] odien la gent de Rukban. Pensen que totes tenen vincles amb el terrorisme i que han de ser maltractades". Samer va dir que membres dels serveis d'intel·ligència van tenir-lo detingut i sotmès a desaparició forçada nou mesos i que en aquest període van torturar-lo.
En virtut del pla a què ha tingut accés Amnistia Internacional, la sortida del lloc de quarentena a Homs estaria subjecta a l'aprovació del govern sirià, la qual cosa confereix a les autoritats la facultat de detenir les persones retornades durant períodes encara més llargs sense supervisió judicial.
L'últim comboi humanitari al qual el govern sirià va permetre entrar a la berma va fer-ho el setembre de 2019. Al març, adduint la seva preocupació per la COVID-19, Jordània va anunciar que no permetria que l'ajuda humanitària travessés el seu territori. El cap del consell local de Rukban va explicara Amnistia Internacional que residents en el camp han expressat el seu enuig per que els únics combois que arriben a Rukban estiguin traslladant la gent a zones controlades pel govern sirià en comptes de portar ajuda.
"Els indicis que Síria no és un lloc segur són aclaparants: aquesta operació de retorn no ha de seguir endavant", ha afirmat Marie Forestier.
Informació complementària
A principis de 2015, desenes de milers de persones que buscaven seguretat davant del conflicte a Síria van acabar atrapades a la zona fronterera coneguda com "la berma", després de tancar les autoritats jordanes els passos fronterers. Unes 10.000 persones viuen en el camp aixecat en aquesta zona. Es calcula que, des de mitjansde 2015, el 75% de la població de la berma ha tornat a Síria, en part a causa de les dures condicions de vida.