Davant l'execució en la forca del ciutadà singapurès Tangaraju s/o Suppiah el 26 d'abril, després d'unes actuacions que van violar el dret i les normes internacionals de drets humans en les quals va ser declarat culpable de complicitat en el trànsit del voltant d'un quilogram de cànnabis, Ming Yu Hah, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional, ha declarat:
“Aquesta execució extralegal mostra una vegada més la magnitud de l'obstinada adhesió de Singapur a la pena de mort. Les nombroses deficiències d'aquest cas, des de la falta d'accés a assessorament jurídic i a serveis d'interpretació des del moment de la detenció fins a la no revelació de proves clau de l'acusació, així com la contínua dependència en la pena de mort preceptiva, fan que aquesta execució sigui arbitrària en virtut del dret internacional dels drets humans.”
“La legislació antidrogues del país, summament repressiva, inclou la pena de mort preceptiva, el que significa que no permet als jutges, en dictar condemna, considerar com a possibles atenuants les circumstàncies que van concórrer en el delicte, els antecedents de la persona acusada o altres factors pertinents al cas. Aquesta és una pena que el país veí, Malàisia, està en el procés d'abolir totalment per a promoure la protecció del dret a la vida.”
“Les punitives polítiques de Singapur en matèria de drogues no sols no han abordat el consum i la disponibilitat d'aquestes substàncies al país, sinó que tampoc han ofert protecció real contra els perjudicis derivats d'elles. El govern de Singapur ha de prendre nota de la tendència cada vegada major a tot el món cap a l'abandó de la pena de mort i actuar en conseqüència establint, en primer lloc, una moratòria oficial de totes les execucions per a avançar després cap a la plena abolició d'aquest càstig.”
Informació general
Tangaraju s/o Suppiah, de 46 anys, va ser executat el dimecres 26 d'abril de 2023. Suppiah havia estat condemnat a la pena de mort preceptiva en 2018 per ajudar a introduir a Singapur 1.017 grams (35,9 unces) de cànnabis en 2013. Amnistia Internacional ha fet campanya per a evitar la seva execució.
Encara que va ser acusat de coordinar-se amb dos homes per a traficar amb cànnabis el setembre de 2013, mai va rebre les drogues que presumptament havia encarregat. La sentència condemnatòria es basa principalment en les seves declaracions en interrogatoris policials, en les quals no va comptar amb assessorament jurídic ni intèrpret, i en el testimoniatge dels altres dos acusats, que van comparèixer com a testimonis de l'acusació i que el van relacionar amb un número de telèfon mòbil que, segons Tangaraju s/o Suppiah, havia perdut abans que es cometés el delicte.
Els càrrecs presentats contra un dels altres acusats es van retirar posteriorment. A més, l'acusació no va localitzar a un quart home, a qui els jutges consideraven fonamental per a corroborar la declaració d'aquest testimoni, i tampoc va donar a conèixer a la defensa les declaracions efectuades per l'altre encausat ni els registres telefònics en qüestió.
Després de les esmenes a la Llei sobre Ús Indegut de Drogues que van entrar en vigor en 2013, els jutges disposen d'una certa discrecionalitat a l'hora d'imposar condemnes quan el paper de la persona acusada s'hagi limitat a transportar drogues (“correu”), sempre que la fiscalia emeti un certificat d'ajuda substancial, o quan es tracta d'una persona amb alguna discapacitat mental o intel·lectual que afecta significativament la seva responsabilitat sobre les accions i omissions relatives al delicte.
L'alarmant és que això significa que, si la fiscalia no proporciona aquest certificat d'ajuda substancial una vegada que la persona acusada és considerada “correu”, el tribunal queda privat de qualsevol potestat discrecional i ha de condemnar-la a mort, la qual cosa equival en la pràctica a deixar la decisió sobre la condemna en mans de la fiscalia.
Des de març de 2022, després d'un parèntesi de 2 anys, Singapur ha executat a 12 persones. L'última execució de la qual es té notícia es va dur a terme l'octubre de 2022. Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos, sense excepció. En l'actualitat, 112 països han abolit la pena de mort per a tots els delictes i més de dos terços dels països del món són abolicionistes en la llei o la pràctica.