1. Reforçar la protecció jurídica. La Llei hauria de definir l'habitatge com un dret subjectiu i concretar l'abast d'aquest dret, així com establir les obligacions corresponents a cada admnistració, tal com ja ho reconeixen la llei basca i de la Comunitat Valenciana. A més, per garantir el compliment d'aquesta normativa són necessaris mecanismes de rendició de comptes, inclosos recursos judicials davant les possibles vulneracions d'aquest dret.
2. Protegir les persones que sofreixen un desallotjament. Els avenços no poden limitar-se a fer que els desallotjaments es retardin en el temps. L'avantprojecte inclou una revisió de la Llei d'Enjudiciament Civil en el sentit de demorar un mes més el desallotjament de persones en situació de vulnerabilitat i afegeix que jutges i jutgesses prendran la decisió de suspensió prèvia valoració ponderada i proporcional del cas concret. No obstant això, semblés que no s'exigeix un judici de raonabilitat i proporcionalitat dels tribunals entre l'objectiu legítim de desallotjament i les conseqüències d'aquest sobre les persones desallotjades, que porti a adoptar un altre tipus de mesures que no sigui únicament el llançament de l'habitatge.
A més, la norma ha d'assegurar que les administracions adopten les mesures necessàries per assegurar-se que els desallotjaments que afectin a persones sense recursos només s'executin després que hi hagi hagut una consulta genuïna i efectiva amb aquestes persones i que les administracions hagin fet tots els passos indispensables, fins al màxim dels seus recursos disponibles, perquè les persones desallotjades tinguin un habitatge alternatiu, especialment en aquells casos que involucren famílies, persones grans, nens i/o altres persones en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, Amnistia Internacional és conscient de la manca d'habitatge social, però la norma ha d'incloure mecanismes com a ajudes urgents a l'habitatge o altres mesures per assegurar que cap persona quedi en situació de sensellarisme com a conseqüència d'un desallotjament, tal com exigeix el Comitè de drets econòmics, socials i culturals de Nacions Unides.
3. Els preus de lloguer assequibles han d'arribar abans i no ser una excepció. Amnistia Internacional considera positiu que l'avantprojecte inclogui mesurades que incentivin l'entrada al mercat d'habitatges en règim de lloguer a preus assequibles i la declaració de zones de mercat residencial tensionat. No obstant això, les mesures positives en la regulació dels preus del lloguer a les zones de mercat tensionat només s'aplicarien després de 18 mesos de l'entrada en vigor de la llei, i una vegada aprovat un sistema de referència de preus que, en el text de l'avantprojecte s'especifica de manera clara que ha d'estar aprovat abans d'aquest període i únicament per als habitatges la propietat dels quals sigui de grans tenidors d'habitatges.
A més, en aquestes zones de mercat tensionat, els nous contractes de lloguer la propietat del qual posseeixi menys de 10 habitatges, no estan obligats a respectar el límit màxim del sistema d'índexs de preus de referència. En un context d'importants pujades de lloguer anuals i escassetat de parc social, això provoca que cada vegada més persones trobin serioses dificultats a accedir a un habitatge.
Per últim, cal establir-se un mecanisme de seguiment i control per part de les administracions que asseguri el control dels preus i permeti a l'administració actuar d'ofici per protegir a les persones en els seus drets.
4. No hi ha marxa enrere per als avenços en habitatge. L'avantprojecte presentat només fa referència a l'obligació de progressivitat en el respecte al dret a l'habitatge en el seu preàmbul, però no ho inclou en els articles de la norma. Com a membre del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, les autoritats espanyoles han d'aconseguir progressivament, fins al màxim dels recursos que disposin, la plena efectivitat del dret a l'habitatge així com abstenir-se d'adoptar mesures deliberadament regressives contràries als drets humans. En aquest sentit, la llei ha d'incloure la necessitat de l'increment progressiu dels pressupostos dedicats a habitatge, l'increment progressiu del parc d'habitatge social i de les ajudes a l'habitatge, amb la finalitat de satisfer la demanda d'habitatge per part de la població.
5. Incloure l'enfocament de gènere. L'avantprojecte no conté un enfocament de gènere que permeti incorporar objectius i actuacions específiques dirigides a les dones, tot i les desigualtats de géneroobservadas en l'accés al dret de l'habitatge.
6. Conèixer la realitat social després dels desallotjaments. La normativa ha d'assenyalar l'obligació de les administracions de recollir les dades de les persones que perden la seva llar, tal com el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides va exigir a Espanya fa gairebé una dècada. Així, s'ha de documentar i divulgar la informació dels desallotjaments, siguin d'habitatge en propietat o llogat, del nombre de persones que han perdut la seva llar i recollir i publicar dades desagregades sobre la base del sexe, edat, discapacitat, nacionalitat, condició socioeconòmica i altres possibles motius de discriminació. A més, és fonamental que les administracions realitzin avaluacions sobre l'impacte de les polítiques d'habitatge en els drets humans de la població pel que s'hauria de consultar a les persones afectades i a les organitzacions de la societat civil, i que en publiquin el resultat.
7. Reparar els qui hagin vist vulnerats els seus drets. La norma ha d'incloure reformes per aconseguir la reparació efectiva a les víctimes la situació de les quals hagi estat condemnada pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides. Per a això ha d'adoptar-se un protocol de compliment d'aquestes decisions i informar a les autoritats corresponents de l'obligació de respectar-les.