Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Rússia: Vladímir Karà-Murzà, activista polític contra la guerra i pres de consciència, condemnat a 25 anys de presó

El preso de conciencia rusa Vladimir Kara-Murza tras unos barrotes
©Natalia Kolesnikova/AFP.

Davant la notícia que Vladímir Karà-Murzà, activista polític i periodista, ha estat condemnat a 25 anys de presó per un tribunal rus per “alta traïció” i altres càrrecs formulats per motius polítics per denunciar la invasió d'Ucraïna per Rússia, Natalia Zviagina, directora d'Amnistia Internacional Rússia, ha declarat:

“La condemna a 25 anys de presó imposada a Vladímir Karà-Murzà és un altre esgarrifós exemple de la repressió sistemàtica de la societat civil, que el govern del Kremlin ha ampliat i accelerat des que l'any passat Rússia envaís Ucraïna. Els anomenats ‘delictes’ pels quals va ser jutjat Vladímir Karà-Murzà —denunciar la invasió i parlar en defensa de les víctimes de violacions de drets humans— són, de fet, actes de notable valentia. Aquesta sentència vincula erròniament l'activisme de drets humans amb ‘l'alta traïció’, i recorda la repressió de l'època d'Stalin.”

Fa una setmana, Vladímir Karà-Murzà va tornar a denunciar la guerra d'Ucraïna en les seves últimes paraules davant el tribunal: “Sé quina serà la meva sentència. Ho sabia fa un any, quan vaig veure pel mirall retrovisor del meu automòbil unes persones amb uniformes i màscares negres rere meu. És el preu que avui es paga a Rússia per no guardar silenci. Però també sé que arribarà el dia en què es dissiparà la foscor que ara cobreix el nostre país”, va afirmar.

“Aquest dia arribarà inexorablement, com arriba la primavera fins i tot després del més cru dels hiverns. I llavors, la nostra societat obrirà els ulls i s'horroritzarà dels terribles crims que es van cometre en el seu nom.”

Informació complementària
El 17 d'abril, el Tribunal Municipal de Moscou va condemnar Vladímir Karà-Murzà, destacat activista polític i periodista rus, a 25 anys de presó per “alta traïció” (article 275 del Codi Penal de Rússia), per haver participat en una taula rodona i “difondre expressament informació falsa sobre les Forces Armades de Rússia” (article 207.3.2) en un discurs que va pronunciar davant la Cambra de Representants d'Arizona (els Estats Units) en què criticava la invasió d'Ucraïna, i per “dur a terme activitats d'una organització indesitjable” (article 284.1.1).

Els càrrecs d'“alta traïció” es van formular per la seva “cooperació amb un país de l'OTAN” amb les seves intervencions públiques a Lisboa, Hèlsinki i Washington DC, en les quals va condemnar la invasió a gran escala d'Ucraïna per Rússia.

Les autoritats russes cada vegada utilitzen més aquests càrrecs per detenir, processar i condemnar defensors i defensores dels drets humans, periodistes i figures de l'oposició que expressen les seves crítiques a la invasió d'Ucraïna.

Vladímir Karà-Murzà, de 41 anys i pare de tres fills, va ser un estret col·laborador del destacat líder de l'oposició Borís Nemtsov, assassinat en el centre de Moscou en 2015, i va cooperar amb l'ex-pres de consciència Mikhail Khodorkovsky, actualment en l'exili, i amb altres grups polítics d'oposició, ONG de drets humans i mitjans de comunicació independents. És conegut per la seva campanya en favor de la “llista Magnitsky” i altres sancions específiques contra presumptes autors d'abusos contra els drets humans a Rússia. Va sobreviure a dos intents d'enverinament, en 2015 i en 2017, cap dels quals ha estat investigat per les autoritats russes.

Vladímir Karà-Murzà va ser arrestat l'11 d'abril de 2022 prop del seu domicili a Moscou. La seva salut es va deteriorar mentre va estar detingut, i va arribar a desenvolupar polineuropatia en tots dos peus, segons els seus advocats.

Amnistia Internacional considera que Vladímir Karà-Murzà és pres de consciència, ja que ha estat condemnat únicament per les seves opinions polítiques, i que ha de quedar en llibertat immediatament i sense condicions.>