Les autoritats russes han desenvolupat un sofisticat sistema de restriccions i dures represàlies per esclafar les protestes públiques, que arriba a suprimir-ne qualsevol informació per part de periodistes i personal observador independent.
Aquestes restriccions han crescut des de la invasió d'Ucraïna el febrer de 2022, i la desmesurada repressió del moviment contra la guerra pràcticament impedeix dur a terme qualsevol protesta pública o informar-ne, segons afirma Amnistia Internacional en un nou informe publicat avui.
L'informe Russia: “You will be arrested anyway”: Reprisals against Monitors and Media Workers Reporting from Protests documenta desenes de casos d'obstrucció il·legítima del treball de periodistes i personal observador en protestes públiques, com ara detencions arbitràries, ús de la força, detencions i multes elevades.
“Es pot veure que les autoritats russes estan decidides no només a evitar costi el que costi i sancionar durament qualsevol protesta, encara que sigui pacífica, sinó també a minimitzar qualsevol consciència ciutadana sobre aquestes mateixes protestes”, ha declarat Natalia Prilutskaia, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Rússia.
“Des del mateix començament de la presidència de Vladímir Putin, el 2000, les autoritats russes han anatlimitant gradualment el dret a la protesta pacíficai hansancionat cada vegada amb més contundènciaels qui intenten exercir-lo, convertint Rússia pràcticament en una zona de "protestes zero". El febrer de 2022, desenes de milers de persones van desafiar la situació de multes exorbitants i empresonaments i van sortir als carrers de les ciutats russes per protestar contra la invasió d'Ucraïna. La resposta de les autoritats va ser aplicar les sancions més dures possibles a moltes de les persones que van participar en les protestes. La policia va fer un ús abusiu de la força contra el personal dels mitjans de comunicació i els observadors i observadores independents que n'informaven”.
“Les autoritats havien fet el mateix un any abans en les protestes en suport d’Aleksei Navalni, dirigent de l'oposició indegudament empresonat. En negar a la població qualsevol informació sobre les protestes i obstaculitzar-ne l'observació, el Kremlin mira d'erradicar qualsevol expressió pública de descontentament.”
Nous perills per als mitjans de comunicació independents en suprimir-se les informacions i les protestes contra la guerra
En els últims anys, les autoritats russes han establert un sistema legislatiu que restringeix la llibertat d'expressió i incrementa considerablement els perills a què s'enfronten observadors i observadores, periodistes i altre personal dels mitjans de comunicació en informar sobre reunions públiques.
La legislació exigeix que el personal de mitjans de comunicació utilitzi en les protestes “distintius clarament visibles com a personal de premsa”.
No obstant això, la policia cada vegada exigeix més exigències als treballadors i treballadores dels mitjans de comunicació que cobreixen reunions públiques, com ara “cartes d'acreditació de la seva empresa editora” o passaports. Alhora, les autoritats han advertit al personal dels mitjans de comunicació que s'abstingui de “participar” en les pròximes protestes, i han detingut arbitràriament periodistes abans, durant i després de les concentracions que anaven a cobrir. En molts casos van ser detencions amb ús excessiu i il·legítim de la força que podria constituir tortura i altres maltractaments.
“Al costat de les dures restriccions legals a la llibertat de premsa ja imposades per l'Estat, la policia està actuant cada vegada més arbitràriament per evitar que periodistes i altre personal dels mitjans de comunicació informin l'opinió pública sobre les protestes”, ha explicat Natalia Prilutskaia.
Segons el Sindicat de Periodistes i Treballadors i Treballadores dels Mitjans de comunicació (clausurat per ordre judicial el setembre de 2022), després de les protestes multitudinàries que van esclatar el 23 de gener de 2021 contra l'empresonament d’Aleksei Navalni van van ser detinguts almenys 16 periodistes en una setmana. Set membres del personal del Comitè contra la Tortura, destacada ONG russa de drets humans, van ser detinguts arbitràriament, i en alguns casos amb ús de la força, mentre duien a terme feines d'observació de les protestes. En molts d'aquests i altres casos, persones dels mitjans de comunicació que feien observació de les protestes van ser jutjades per “participar en una reunió pública no autoritzada” i multades o condemnades a 10 o més dies del que es coneix com a "detenció administrativa".
Les represàlies contra persones que vigilen l'estat de l'opinió pública i personal dels mitjans de comunicació es van agreujar encara més després de la invasió a gran escala d'Ucraïna. El 4 de març de 2022 es va aprovar una nova legislació que restringeix encara més el dret a la llibertat d'expressió. En el moment de redactar aquestes línies, les autoritats han iniciat procediments penals contra almenys nou periodistes i bloguers en aplicació d'un delicte que es va introduir en aquell context, el de “difondre falsa informació sobre les Forces Armades Russes” (article 207.3 del Codi Penal). Alguns periodistes i mitjans de comunicació també han estat sancionats per un altre nou “delicte”, el de “desacreditar les Forces Armades Russes desplegades a l'estranger” (article 20.3.3 del Codi de Delictes Administratius) després d'informar sobre la guerra a Ucraïna.
En virtut de la nova legislació, lesinformacions dels mitjans de comunicació que continguin qualsevol missatge contra la guerra es converteixen en possible motiu de processament. Al juny i juliol de 2022, Vechernie Vedomosti, publicació independent de Iekaterinburg, i la seva editora, Guzel Aitukova, van ser multades amb 450.000 rubles russos (7.240 dòlars estatunidencs) per publicar una foto parcialment borrosa d'adhesius contra la guerra i altre material gràfic contra la invasió.
També van ser castigats per la seva cobertura de les protestes contra la guerra diversos membres de l'equip de redacció de Dovod’, mitjà de comunicació digital de Vladimir, i Pskovskaya Guberniya, diari de Pskov.
El 5 de març, la policia va registrar els domicilis del redactor cap de Dovod’, Kirill Ixutin, i d'altres tres periodistes —entre ells Evgeni Sautin, de 17 anys— suposadament per ser testimonis en una recerca penal sobre “vandalisme” en relació amb l'aparició de grafitis contra la guerra en un pont local, notícia que Dovod’ havia donat en primícia. Aquell mateix dia, agents de la policia i de la policia antidisturbis van irrompre en les oficines de Pskovskaya Gubernia, les van registrar i van confiscar ordinadors, telèfons i material de l’oficina com a part d'una causa administrativa que havia de veure amb el “delicte” de “desacreditar les Forces Armades Russes desplegades a l'estranger”, incorporat a la llei un dia abans. Segons una denúncia presentada de manera anònima, el diari, suposadament, havia convocat protestes multitudinàries en el seu butlletí electrònic. L'endemà, Pskovskaya Gubernia va anunciar que havia de suspendre la seva activitat fins a pròxim avís.
Els implacables atacs a la premsa lliure per informar sobre la invasió russa d'Ucraïna i les activitats del moviment contra la guerra han portat a l'èxode centenars de periodistes de Rússia. El canal de televisió independent TV Rain i el diari Novaia Gazeta es troben entre els mitjans que es van veure obligats a cessar la seva activitat. L'emissora de ràdio Ekho Moskvy, plataforma d'algunes de les veus més crítiques de Rússia, va ser tancada per les autoritats, i els seus respectius equips van haver de buscar noves maneres de treballar per a informar el públic rus.
És necessari un canvi i un escrutini més gran de la comunitat internacional
Les deplorables pràctiques que col·loquen en el punt de mira persones que protesten pacíficament, personal dels mitjans de comunicació i personal observador independent han d'acabar immediatament. Les lleis russes repressives que restringeixen la llibertat d'expressió han de ser abolides.
“Mentre el govern de Rússia sigui capaç d'escanyar els drets i llibertats a l'interior del país i segueixi pel camí de l'auto isolament, continuaran cometent-se abusos terribles i generalitzats, inclòs el crim d'agressió a Ucraïna”, ha declarat Natalia Prilutskaia.
“És necessari que la comunitat internacional dugui a terme un escrutini detallat i eficaç. En èpoques fosques com aquesta és fonamental oferir una mà amiga a l’agitada societat civil i als mitjans de comunicació independents de Rússia per ajudar qui fa tasques d'observació i informació al país i que el món en conegui l'existència”.