Davant la notícia que la Cort Penal Internacional (CPI) ha dictat ordres de detenció contra Vladímir Putin, president de la Federació Russa, i Maria Lvova-Belova, comissària per als Drets de la Infància de l'Oficina del President de la Federació Russa, Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional, ha manifestat:
 
“Aquest anunci és un important senyal, tant per a Ucraïna com per a la resta del món, que els presumptes responsables de crims de dret internacional a Ucraïna s'enfrontaran a detenció i judici, per molt poderosos que siguin.”
 
“El president Putin és ja oficialment un home en cerca i captura. Després de l'acta d'acusació formal del president Putin i la comissària per a la Infància, Lvova-Belova, dictada per la CPI pel crim de guerra de trasllat forçós de nens i nenes, la comunitat internacional no ha d'aturar-se davant de res fins que tots dos hagin estat arrestats i portats a judici.”
 
“Si el president Putin o la senyora Lvova-Belova surten de Rússia, els Estats han de negar-los refugi segur duent a terme el seu arrest immediat i lliurament a la CPI.”
 
“Aquestes ordres de detenció són un pas impressionant, però de moment es limiten al crim de guerra de la deportació il·legal de menors i, per tant, no reflecteixen els nombrosos crims de guerra i crims de lesa humanitat presumptament comesos sota la responsabilitat dels màxims dirigents de Rússia. Confiem que la CPI i altres actors judicials emetin més ordres de detenció a mesura que la investigació sobre els crims de dret internacional comesos a Ucraïna comenci a donar resultats.”
 
Informació complementària
 
Al novembre de 2022, Amnistia Internacional va publicar un informe en què documentava com les forces russes i els seus afins estaven duent a terme trasllats forçosos i deportacions de civils ucraïnesos, inclosos menors d'edat, a Rússia o a zones ucraïneses ocupades per Rússia. L'organització va concloure que aquests actes eren equiparables a crims de guerra i probables crims de lesa humanitat.
 
Segons un comunicat de premsa de la Cort Penal Internacional, existeixen “motius raonables per a pensar” que “cadascun dels sospitosos té responsabilitat penal en el crim de guerra de deportació il·legal de població” segons l'article 8 de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (crims de guerra).
 
Atès que actualment hi ha 123 Estats Parts en l'Estatut de Roma, les ordres de detenció contra Putin i Lvova-Belova són vinculants en 124 Estats (els 123 més Ucraïna, que ha acceptat la jurisdicció de la CPI en el seu territori pels crims comesos allí des de 2014).