Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Ruanda: 30 anys després, la justícia pels crims de genocidi és més urgent que mai

© ACQUES NKINZINGABO/AFP/Getty Images

Diumenge 7 d'abril comencen els actes de commemoració del 30è aniversari del genocidi de 1994 contra la població tutsi de Ruanda, en el qual es calcula que van morir 800.000 persones, entre les quals també hutus i altres persones que s'oposaven al genocidi i al govern extremista que el va orquestrar. Per aquest motiu, Amnistia Internacional demana a la comunitat internacional que renovi urgentment el seu compromís de garantir justícia i rendició de comptes per a víctimes i supervivents.

Encara que molts dels responsables han estat jutjats davant tribunals nacionals i comunitaris de Ruanda, així com davant el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda i davant tribunals d'Europa i Amèrica del Nord en aplicació del principi de jurisdicció universal, recentment hi ha hagut esdeveniments que subratllen la importància de buscar justícia urgentment.

“La justícia ajornada és justícia denegada. La mort confirmada, abans que poguessin enfrontar-se a la justícia, de diversos dels sospitosos de genocidi més buscats, i la suspensió indefinida del judici d'un altre acusat a causa d'una malaltia relacionada amb l'edat, mostren la importància de mantenir l'impuls per a fer arribar la justícia a supervivents i familiars de víctimes a Ruanda”, ha manifestat Tigere Chagutah, director regional d'Amnistia Internacional per a Àfrica Oriental i Austral.

La justícia ajornada és justícia denegada

Tigere Chagutah, director regional d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Oriental y Austral.

Entre maig de 2020 i novembre de 2023, l'equip de localització de fugitius del Mecanisme Residual Internacional dels Tribunals Penals va confirmar la mort de quatre dels fugitius més buscats acusats pel Tribunal Penal Internacional per a Ruanda.

Les restes d'Augustin Bizimana, ministre de Defensa durant el genocidi, van ser identificades a la República del Congo el 2020. El Mecanisme Residual també va confirmar que Protais Mpiranya, oficial al comandament de la Guàrdia Presidencial, havia mort a Zimbàbue el 2006. Havia estat acusat de responsabilitat pels assassinats d'alts càrrecs moderats, com la primera ministra Agathe Uwilingiyimana, el president del Tribunal Constitucional, el ministre d'Agricultura i el ministre d'Informació, així com de deu integrants belgues de les forces de manteniment de la pau de les Nacions Unides. També es va confirmar que Phénéas Munyarugarama, comandant del campament militar de Gako i oficial de rang més alt de la regió de Bugesera durant el genocidi, havia mort a la República Democràtica del Congo el 2002, i que Aloys Ndimbati, alcalde de Gisovu, havia mort a Ruanda el 1997.

Al maig de 2023, un altre sospitós de genocidi i acusat pel Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, Fulgence Kayishema, que portava dècades amagat, va ser finalment detingut a Sud-àfrica. S'esperava que fos lliurat al Mecanisme Residual Internacional dels Tribunals Penals a Tanzània o directament a Ruanda per a ser jutjat, però fins al moment roman detingut a Sud-àfrica per càrrecs relacionats amb la immigració.

A l'agost de 2023, el judici del presumpte finançador principal del genocidi, Félicien Kabuga, de 90 anys i atrapat després de 26 anys a la fugida, va ser suspès indefinidament per una malaltia relacionada amb la seva edat. La decisió la van prendre els jutges d'apel·lació del Mecanisme Residual Internacional dels Tribunals Penals després d'una resolució dictada al juny de 2023 segons la qual Kabuga no era apte per a ser jutjat perquè sofria demència severa. Kabuga havia estat acusat de finançar i proporcionar un altre suport logístic a les milícies interahamwe, així com de promoure la retransmissió de discurs d'odi genocida per la Radio Television Libre des Milles Collines (RTLM. Les persones supervivents van expressar la seva ràbia i decepció després de la decisió del tribunal.

“Per honorar la memòria de les víctimes del genocidi i fer arribar la justícia a supervivents i familiars de víctimes, instem els Estats a renovar el seu compromís amb la cerca incansable i oportuna de la justícia, per mitjans que incloguin el processament de presumptes responsables a través de la jurisdicció universal, quan escaigui”, ha manifestat Tigere Chagutah.