Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Retallades en l'ajuda humanitària internacional provoquen una greu "crisi de salut" al nord-oest de Síria

Photo by Izzettin Kasim/Anadolu Agency via Getty Images

La reducció de l'ajuda humanitària internacional per al nord-oest de Síria l'últim any ha deixat prop de 3,1 milions de persones, entre les quals 2,8 milions de persones internament desplaçades davant d'una crisi de salut, mentre els hospitals i altres centres mèdics lluiten per funcionar sense prou recursos.

Els centres mèdics d'aquesta part del país, sota el control del grup armat d'oposició Hay’at Tahrir al Sham, depenen del tot del finançament de la comunitat internacional per proporcionar serveis de salut gratuïts i medicació. Durant els últims deu anys, l'ajuda internacional al sector de la salut s'ha reduït en més d'un 40% a causa de la reducció general de l'ajuda internacional a Síria.

"Cal dir que, especialment després de dos anys de pandèmia, els sistemes de salut són serveis crítics que la població necessita per a la seva supervivència. L'enorme reducció del finançament produït aquest últim any s'ha traduït immediatament en el tancament d'hospitals i serveis fonamentals, i ha deixat milions de persones de Síria -que ja han sofert conflicte i violència- lluitant per accedir a medicació i atenció mèdica essencial", ha manifestat Lynn Maalouf, directora regional adjunta sobre el Pròxim Orient i Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional.

Cal protegir el dret de qualsevol persona a la salut, fet que suposa que la població ha de poder accedir a serveis de salut quan ho necessiti, sense preocupar-se pel cost econòmic

Lynn Maalouf, Amnistia Internacional

"Els donants internacionals que es reuneixen a Brussel·les la setmana que ve han de donar prioritat a garantir un finançament adequat als serveis de salut i altres serveis essencials, mentre milions de persones s'enfronten a la terrible perspectiva que se'ls negui l'accés a l'atenció mèdica enmig d'una crisi cada vegada més greu. Ha de protegir-se el dret de totes les persones a la salut, la qual cosa significa que la població ha de poder accedir a serveis de salut quan ho necessiti, sense preocupar-se pel cost econòmic".

Amnistia Internacional va entrevistar vuit professionals de la medicina i la salut, quatre persones que havien buscat recentment atenció mèdica i quatre persones dedicades a l'ajuda humanitària; tots ells van descriure com els talls en el finançament han portat una escassetat de recursos i medicació, i han provocat una reducció de l'operativitat i de serveis essencials.

L'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris (OCAH) de les Nacions Unides va informar que, fins al desembre de 2021, només s'havia garantit el 25% dels fons requerits per al sector de la salut a Síria, davant del 67% de juliol de 2021. Segons la direcció de Salut d'Idlib, 10 de 50 hospitals -inclosos sis hospitals ginecològics i pediàtrics-, 12 centres d'atenció primària de salut i tres centres mèdics especialitzats han perdut el finançament el 2022. Altres centres mèdics que tenen contractes més llargs per als propers mesos o anys correran també perill de tancament si els seus contractes no es renoven.

La reducció de la capacitat i els subministraments posa en perill la salut i les vides
L'escassetat de personal, medicines i equip i la reducció de la capacitat operativa han portat als hospitals a reduir els seus serveis, la qual cosa posa vides en perill. Quatre directors d'hospital van explicar a Amnistia Internacional que els seus centres s'enfronten a un risc imminent de tancament si no s'aconsegueix finançament urgentment.

"Abans dels talles en el finançament al desembre de 2021 solíem rebre uns 500 pacients, tant ambulatoris com hospitalitzats, al dia. Avui podem rebre un 10% d'aquesta xifra, perquè hem suspès tots els serveis excepte el tractament bàsic en urgències", va explicar el director d'un hospital obstètric i pediàtric.

El director d'un altre hospital obstètri i pediàtric va declarar que havien hagut de tancar la unitat de vigilància intensiva neonatal i que només funcionaven quatre de les vuit incubadores. Va descriure un angoixant incident que va tenir lloc poc després de les retallades de finançament, aquest mateix any, quan no va poder oferir suport respiratori a un nen que necessitava un respirador: "Els seus pares em van suplicar ajuda, però jo no vaig tenir més opció que negar-la".

Un altre metge va explicar a Amnistia Internacional com l'escassetat de serveis d'atenció sanitària amenaçava vides: "Aquest any, en una ocasió, van portar corrents a urgències un pacient amb un atac cardíac. No teníem oxigen per un respirador, així que intentem traslladar-lo a un altre hospital en una ambulància, però va morir abans d'arribar-hi".

Un metge que treballa a un altre hospital que va perdre el finançament a l'agost de 2021 va explicar una història similar: "Al gener [de 2022] rebem en urgències a un bebè de cinc mesos amb desnutrició severa i fallada respiratòria. Necessitava vigilància intensiva, però no teníem espai per a ell a causa de la falta de capacitat i l'escassetat de personal. El vam intubar a la unitat d'urgències i li vam donar suport respiratori manual durant quatre hores mentre intentàvem trobar-li plaça a un altre hospital. Per desgràcia, no vam aconseguir-ho i va morir".

Tots els professionals de la medicina i usuaris del sistema de salut entrevistats per Amnistia Internacional van dir haver observat una escassetat de medicacions essencials, especialment per a les malalties cròniques. Un metge va declarar que el seu hospital havia hagut de lluitar fins i tot per obtenir anestèsics.

Una llevadora va dir que la falta de medicació i subministraments dissuadia a les dones a l'hora de buscar atenció prenatal. Va explicar: "Les dones em deien que no es desplaçarien a un centre de salut que no els oferia les medicacions necessàries gratuïtes. De vegades no disposem ni dels suplements més bàsics per a les dones embarassades, com l'àcid fòlic".

Una dona que havia donat recentment a llum va relatar a Amnistia Internacional: "No podia permetre'm les medicines que em va receptar el metge, així que no les vaig comprar. L'hospital solia proporcionar-nos aquestes medicacions gratuïtament abans de perdre el finançament".

La manca de finançament també significa que el personal sanitari, els salaris del qual es cobreixen amb contractes d'ajuda, ara treballa en múltiples centres simultàniament per aconseguir uns ingressos suficients. A altres professionals de la salut no els han pagat per falta de fons. Set professionals de la medicina van dir a Amnistia Internacional que portaven mesos treballant sense cobrar.

Atenció mèdica inaccessible i inassequible
Els tancaments d'hospitals, sumats a la reducció dels serveis i a l'elevat cost de l'atenció mèdica privada, fan que l'accés a l'atenció de la salut sigui extremadament difícil per a moltes persones en el nord-oest de Síria. Els pacients ara han de viatjar distàncies més llargues per trobar un hospital o un centre mèdic. El transport públic és sovint limitat i, per a moltes persones, el seu cost és inassequible.

El pare d'un nen que sofreix asma va explicar: "Fa poc, el meu fill va tenir un atac d'asma. Com sempre, vaig portar-lo corrents a un hospital proper, però vaig descobrir que l'hospital havia perdut el finançament [...] L'únic metge disponible a urgències em va dir que el nen necessitava ingressar urgentment en un hospital. Vaig haver de demanar diners prestats i portar-li en un automòbil particular a un hospital a Idlib, a uns 60 quilòmetres de distància".

Una dona embarassada havia estat rebent atenció prenatal en un hospital local, però va haver de lluitar per trobar un hospital on donar a llum després que el centre local deixés de funcionar a causa dels talls de finançament.

Aquesta dona va explicar a Amnistia Internacional: "Tenia moltíssim dolor. El meu marit va preguntar per aquí fins que algú li va dir que hi havia una plaça disponible en Jisr Al Shughour, a una hora de distància. Vam anar fins allà, però va resultar que només hi havia disponibles llevadores, cap obstetra, i jo necessitava una cesària. Al final vaig haver d'anar a un hospital privat. Demanem diners prestats i paguem tot el que teníem per cobrir els costos".

"Els donants tenen el poder de rectificar aquesta devastadora situació. Les seves decisions tenen un impacte directe en l'accés de la gent a l'atenció mèdica en un moment en què la població sofreix més que mai. El que està succeint ara mateix en el nord-oest de Síria és una terrible crisi humanitària", ha declarat Lynn Maalouf.>