Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Repressió i promeses trencades: El Salvador, un any després de l'arribada al poder de Bukele

© Camilo Freedman/APHOTOGRAFIA/Getty Images

Un any després de la seva arribada al poder, Nayib Bukele i el seu govern han posat en alerta la comunitat nacional i internacional de drets humans, que ara observen a El Salvador amb gran preocupació.

"Fa un any, el president Bukele va assumir el compromís de portar el país cap a un nou i millor rumb. Lamentablement, aquesta esperança s'esvaeix amb les accions de la seva administració que posen en risc els drets humans", ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

Mesures repressives

El context de la COVID-19 ha visibilitzat un estil de govern que, si bé sembla innovador per les seves formes, en el fons torna a les tàctiques repressives i d'abusos que s'han vist tantes vegades en el passat d'El Salvador.

Les autoritats han detingut més de 2.000 persones per presumpta violació de la quarentena i les han reclòs en "centres de contenció" que sovint no compten amb nivells mínims de salubritat i distanciament físic. Amnistia Internacional ha examinat documents legals en els quals s'afirma que algunes persones van ser detingudes només per sortir de casa a comprar menjar o medicaments. A més, l'organització ha verificat material audiovisual que mostra les precàries condicions dels centres de contenció.

Amnistia Internacional també ha entrevistat persones que van denunciar ser víctimes de violacions a drets humans producte de les mesures governamentals implementades per atura la pandèmia. Un jove va relatar que havia sortit a comprar menjar i gasolina després de rebre el seu salari, quan un policia va detenir-lo, colpejar-lo i li va disparar dues vegades a les cames.

Una defensora de drets humans, que pateix diabetis, va denunciar que va ser detinguda en sortir per anar a buscar menjar i medicaments per al seu fill de tres anys. En el moment de la seva detenció, la policia li va assegurar que només li realitzarien una prova de COVID-19 i després podria tornar a casa. No obstant això, la van tancar més d'un mes en un "centre de contenció", malgrat no haver estat diagnosticada amb el virus.

En un altre cas, un adolescent de 17 anys va explicar que la policia va detenir-lo sortint de la feina en una plantació de sucre. Ell i la seva família van relatar que, sense prendre en consideració que la seva feina era part de les activitats marcades com a essencials, la policia va copejar-lo i va portar-lo a un centre de detenció, on va romandre amb adults per gairebé tres dies, sent posteriorment alliberat sense càrrecs.

"Aquests casos mostren clarament que les mesures que el govern està prenent, amb l'excusa de frenar la pandèmia, són desproporcionades. Com a resultat, moltes persones s'han hagut d'enfrontar innecessàriament al risc de contreure el coronavirus i han sofert violacions als seus drets. Les autoritats tenien l'obligació de protegir-les i mai vulnerar els seus drets", ha afirmat Erika Guevara Roses.

A més, altres accions realitzades pel president Bukele han alarmat la comunitat internacional per la gravíssima reculada que podrien representar. Al febrer, el Consell de Ministres del govern va convocar a una sessió extraordinària de l'Assemblea Legislativa, que va ser acompanyada d'un ostentós i innecessari desplegament militar en les instal·lacions i el perímetre de l'Assemblea, així com denúncies de franctiradors apostats en les proximitats i denúncies de restriccions a la llibertat de premsa.

Alhora, Amnistia Internacional lamenta els missatges públics del president Bukele, on desacredita a les organitzacions de drets humans, suggereix que els cossos de seguretat implementin mesures violentes o crida a l'incompliment de les sentències de la Sala del Constitucional de la Cort Suprema de Justícia.

Promeses trencades

Al juny de 2019, després de la seva presa de possessió, una delegació d'Amnistia Internacional es va reunir amb el president Bukele per presentar-li les serioses preocupacions sobre la situació de drets humans al país. L'organització va instar el mandatari a deixar enrere els enfocaments repressius que administracions anteriors van aplicar en les estratègies de seguretat pública i garantir un retir ordenat de la participació de les forces armades en labors de seguretat pública, així com enfortir les capacitats de la Policia Nacional Civil.

"Durant la nostra trobada, el president es va comprometre a ser una veu diferent a Centreamèrica. No obstant això, el govern actual ha omplert de titulars la premsa internacional i alarmat als organismes internacionals pel seu menyspreu als drets humans", ha afirmat Erika Guevara Roses.

Amnistia Internacional veu amb preocupació que, en lloc de revisar i avaluar els errors i encerts de les mesures implementades per administracions passades, el govern actual insisteixi a privilegiar un enfocament repressiu per afrontar els nivells de violència i frenar la COVID-19.

Al febrer, l'organització va observar amb entusiasme el veto presidencial del decret legislatiu que contenia la Llei Especial de Justícia Transicional, Reparació i Reconciliació Nacional, text que no garantia plenament els drets de les víctimes del conflicte armat. Però va lamentar que aquest veto no fos acompanyat d'accions contundents, com fer pública la informació continguda en els arxius militars dels anys del conflicte, que ajudarien a garantir veritat, justícia i reparació a les víctimes.

"Aquest és un moment oportú perquè el govern actual doni un gir radical a les seves polítiques públiques i generi un canvi substancial en matèria de drets humans. És important que el president Bukele deixi de culpar a les administracions prèvies i a altres òrgans de l'Estat, assumeixi la seva responsabilitat i creu solucions integrals per enfortir l'Estat de Dret i atendre el deute històric que tenen les autoritats salvadorenques amb els drets de la població", ha afirmat Erika Guevara Roses.