Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Quantes legislatures seran necessàries per acabar amb la impunitat dels crims del franquisme?

Familiars de víctimes del franquisme enfront del Congrés. © Amnistia Internacional
  • Amnistia Internacional i CEAQUA exigeixen a les Corts espanyoles que implementin les recomanacions que Nacions Unides porta fent des de fa 14 anys per donar una resposta adequada a qui va patir violacions de drets humans en el passat

Amnistia Internacional i la Coordinadora Estatal de suport a la Querella Argentina Contra Crims del Franquisme (CEAQUA) mostren la seva preocupació, una vegada més, per la paràlisi que estan sofrint les iniciatives legislatives que podrien avançar en la rendició de comptes de l'Estat espanyol per les greus violacions de drets humans comeses durant el franquisme. Les organitzacions recorden que organismes com a Nacions Unides porten més de 14 anys demanant mesures eficaces que facin efectiu el dret a la veritat, a la justícia i a la reparació de les persones que van sofrir greus violacions de drets humans en el passat; mentre el Projecte de Llei de Memòria Democràtica, i la Proposició de Llei sobre Bebès Robats en l'àmbit estatal amb prou feines avancen.

L'any 2008, Nacions Unides (ONU) va reclamar per primera vegada a Espanya adoptar mesures concretes per acabar amb la impunitat pels crims de la Guerra Civil i el franquisme i garantir els drets de les víctimes. Des de llavors, diversos mecanismes de l'ONU han emès fins a 11 informes assenyalant la necessitat de privar d'efectes a la Llei d'Amnistia, de manera que no pugui ser aplicada pels tribunals espanyols per impedir l'enjudiciament d'aquests crims, i eliminar així els obstacles a la investigació judicial de les greus violacions de drets humans comeses a Espanya en el passat. A més, 7 d'aquests 11 informes van incorporar la recomanació expressa a l'Estat espanyol perquè estableixi una Comissió de la Veritat per a l'esclariment dels crims del franquisme.

"Lamentablement, l'Estat espanyol porta sense atendre les recomanacions de l'ONU des de fa més de 14 anys, i tampoc estan recollides en el Projecte de Llei de Memòria Democràtica, ni en les esmenes presentades conjuntament pels socis de Govern. Quantes vegades ho haurà de repetir l'ONU?, quantes legislatures seran necessàries perquè les víctimes del franquisme i els seus familiars puguin tenir respostes?", ha manifestat Daniel Canales d'Amnistia Internacional.

Malauradament, l'Estat espanyol porta sense atendre les recomanacions de l'ONU des de fa més de 14 anys, i tampoc no estan recollides en el Projecte de Llei de Memòria Democràtica, ni en les esmenes presentades conjuntament pels socis del Govern

Daniel Canales, Amnistia Internacional

Com repercuteix aquest retard en les víctimes?

Projecte de Llei de Memòria Democràtica.

Amb aquest Projecte de Llei, si s'aprova, l'Estat espanyol engegaria, entre altres mesures, un Fiscal a qui s'atribuiran funcions d'impuls dels processos de recerca de desapareguts, i es declararia la nul·litat de les sentències injustes dictades durant el règim franquista. Si bé aquestes mesures donen resposta a algunes de les recomanacions realitzades des de Nacions Unides, el Projecte requereix d'importants àrees de millora per posar fi a la impunitat reclamada el 2021 pel Relator especial de Nacions Unides per a la promoció de la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició, que en el seu informe assegurava que "a Espanya, les violacions de drets humans comeses durant el règim franquista romanen impunes".

La impunitat a què al·ludeix el relator, Fabián Salviol, ha perdurat durant diverses generacions. Sent en molts casos els néts i nétes de les víctimes els qui estan assumint les tasques derivades de localitzar les restes de les persones que encara romanen en fosses comunes. És el cas d'Antonio Narváez que va morir l'octubre de 2020 amb 87 anys i sense haver aconseguit trobar les restes del seu pare i la seva mare, desapareguts durant la Guerra Civil a Marchena, Sevilla. Avui són les filles d'Antonio, María Teresa, Eva María i Conchi les qui continuen la recerca. D'aprovar-se la Llei de Memòria Democràtica, aquesta recerca passaria a ser una obligació legal per a l'Estat, que hauria d'assumir de forma directa la responsabilitat de dur-la a terme.

"També és urgent el reconeixement jurídic de totes les víctimes del franquisme i l'elaboració d'un cens. Així com engegar les mesures necessàries en matèria d'educació, incorporant en el currículum educatiu continguts sobre memòria i drets humans, alguna cosa fonamental com a eina per enfortir les garanties de no repetició", ha manifestat Paloma García de CEAQUA.

Llei Estatal Sobre Bebès Robats

Al gener de 2022, diversos experts de Nacions Unides (Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades o Involuntàries; Relator Especial sobre la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants; Relator Especial sobre la tracta de persones, especialment dones i nens; i Relator Especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició) van enviar una carta al Govern espanyol preguntant-li per "els motius pels quals la Proposició de Llei es troba en etapa d'esmenes des de setembre de 2020, sense avançar cap a la seva aprovació final". Les organitzacions no tenim constància que s'hagi respost a aquesta carta. Al novembre de 2021, el Comitè de Desaparicions Forçades criticava que les investigacions sobre "bebès robats" fossin arxivades per no poder accedir a documentació rellevant, i per considerar els casos prescrits; així com pel fet que les mesures adoptades per les autoritats per a aquests casos no hagin permès identificar les víctimes.

María José Picó, que busca a la seva germana bessona, nascuda el 1962 a Alacant, va explicar a Amnistia Internacional que "les víctimes no tenim mitjans per buscar, no tenim manera, podem estavellar-nos, però no, és l'Estat qui hauria de fer-ho. Nosaltres podem estar aquí i ajudar, però els que tenen el poder de fer-ho són ells [les autoritats], i ens tenen abandonats". María José va aconseguir que la Fiscalia impulsés dues exhumacions al cementiri d'Alacant, on suposadament haurien enterrat la seva germana. Les intervencions no van poder confirmar que la seva germana estigués allà enterrada, i tot i trobar-se per tant encara desapareguda, la Fiscalia va decidir tancar la investigació.

"Després de quatre anys d'aturada en la tramitació de la Llei Estatal sobre Bebès Robats, és urgent que el Parlament impulsi la seva aprovació per garantir la recerca i identificació de nens i nenes, les investigacions exhaustives i independents, l'assistència integral, tant jurídica com psicosocial per a les víctimes, i el reconeixement públic de l'impacte que aquest tipus de violència ha tingut específicament en les dones. No hi ha excusa que pugui justificar, que aquest tema segueixi sense abordar-se, i casos com el de María José segueixin sense tenir resposta", va assenyalar Soledad Luque de l'Associació Tots els nens robats són també els meus nens.

Les organitzacions exigim que s'acabi el procés de tramitació d'aquestes dues lleis i es puguin presentar per a la seva aprovació al Congrés dels Diputats abans que acabi aquesta legislatura. És un compromís que va adquirir el Govern espanyol i ha de complir perquè no es pot seguir postergant el reconeixement i el dret a les víctimes que van sofrir greus violacions de drets humans a obtenir veritat, justícia i reparació.

Informació de context

El Projecte de Llei de Memòria Democràtica va ser impulsat pel Govern espanyol per reemplaçar la vigent Llei de Memòria Històrica de l'any 2007, sent aprovat pel Consell de Ministres i presentat davant el Congrés dels Diputats al juliol de 2021. Transcorregut gairebé un any, i finalitzat el termini de presentació d'esmenes el passat mes de novembre, segueix sense constituir-se la ponència que tramiti aquest Projecte.

El Projecte de Llei Estatal de Bebès Robats. Després d'una tramitació fallida a causa de la dissolució de les Corts Generals per l'avançament electoral el 2019, la Proposició de Llei Estatal de bebès robats va reprendre la seva tramitació en la present legislatura. Des de l'obertura de la fase d'esmenes, al setembre de 2020, no s'ha avançat en la seva tramitació parlamentària. Amnistia Internacional, l'Associació Tots els nens robats són també els meus nens i CEAQUA han mantingut al llarg del present any reunions amb grups parlamentaris i amb representants dels Ministeris de Justícia, Presidència i Afers Socials amb l'objectiu de desbloquejar-ne la tramitació. Sense èxit de moment.