Però, el tracte que reben els treballadors i treballadores migrants és només una de les violacions de drets humans que conformen l'inquietant historial de drets humans d'aquest Estat. Les autoritats de Qatar reprimeixen la llibertat d'expressió, la llibertat de premsa i la llibertat d'associació; els judicis sense garanties continuen sent preocupants; les dones continuen patint discriminació en la llei i en la pràctica; i les lleis continuen discriminant les persones LGBTI.

Aquí hi ha sis coses que heu de saber:

1. Llibertat d'expressió i llibertat de premsa

Les autoritats de Qatar recorren a lleis abusives per a reprimir els qui mantenen postures crítiques cap a l'Estat, ja siguin ciutadans i ciutadanes de Qatar o treballadors i treballadores migrants. Amnistia Internacional ha documentat casos de persones de nacionalitat qatarí que han estat detingudes arbitràriament després de criticar el govern, i posteriorment condemnades en judicis injustos sobre la base de confessions obtingudes mitjançant coacció. En aquest temps, Malcolm Bidali, de nacionalitat keniana, guàrdia de seguretat, bloguer i activista dels drets de les persones migrants, va ser objecte de desaparició forçada i va estar reclòs en règim d'aïllament durant un mes per posar de manifest la difícil situació de la població treballadora migrant.

A Qatar hi ha pocs mitjans de comunicació independents o crítics. Les autoritats del país limiten la llibertat de premsa imposant restriccions als operadors de mitjans de comunicació, entre elles la prohibició de filmar en determinats llocs, com a edificis governamentals, hospitals, universitats, llocs d'allotjament de treballadors migrants i domicilis particulars.

2. Llibertat d'associació i reunió

Els treballadors i treballadores migrants continuen tenint prohibit formar sindicats o afiliar-s'hi. En canvi, se'ls permet formar comitès conjunts, una iniciativa dirigida pels ocupadors per a permetre la representació dels treballadors i treballadores. No obstant això, a dia d'avui, aquesta iniciativa no és d'obligat compliment i només cobreix al 2% de la població treballadora, xifra que queda molt lluny de fer efectiu el dret fonamental a formar sindicats i afiliar-s'hi.

Tant les persones de nacionalitat qatarí com els treballadors i treballadores migrants pateixen conseqüències per exercir el seu dret de reunió pacífica. Per exemple, a l'agost de 2022, centenars de treballadors migrants van ser detinguts i deportats per les autoritats estatals després de protestar als carrers de Doha pels reiterats impagaments de salaris de la seva empresa.

3. Judicis injustos

Els judicis justos queden molt lluny molt d'estar garantits a Qatar. En els últims 10 anys, Amnistia Internacional ha documentat casos de judicis sense garanties en els quals mai no s'han investigat les denúncies de tortura i maltractaments de les persones encausades, i s'han imposat condemnes sobre la base de “confessions” obtingudes mitjançant coacció. En molts casos, les persones acusades han estat interrogades mentre estaven recloses en règim d'incomunicació, sense accés a advocats o intèrprets.

El ciutadà jordà Abdullah Ibhais, per exemple, està complint una condemna de tres anys de presó després d'un judici injust a Qatar, fonamentat en una “confessió” que, segons ell, es va obtenir mitjançant coacció.

4. Drets de les dones

Les dones continuen sofrint discriminació en la llei i en la pràctica a Qatar. En virtut del sistema de tutela, les dones necessiten el permís del seu tutor home —en general, el seu marit, pare, germà, avi o oncle— per a contreure matrimoni, estudiar a l'estranger amb beques del govern, exercir moltes ocupacions públiques, viatjar a altres països (si tenen menys de 25 anys), i accedir a l'atenció sanitària reproductiva.

El dret de família discrimina les dones, que tenen més dificultats per a sol·licitar al divorci i pateixen de desavantatges econòmics més greus si ho fan, en comparació amb els homes. Les dones també segueixen sense tenir protecció adequada contra la violència de gènere intrafamiliar i la violència sexual.

5. Drets LGBTI

Les lleis de Qatar discriminen les persones LGBTI. L'article 296.3 del Codi Penal tipifica com a delicte diversos actes sexuals consentits entre persones del mateix sexe, i estableix possibles penes de presó per a tota persona que “indueixi o inciti a un home, per qualsevol mitjà, a cometre un acte de sodomia”. Així mateix, l'article 296.4 estableix sancions per a tota persona que “indueixi o inciti a un home o una dona, per qualsevol mitjà, a cometre actes contraris a la moral o que siguin il·legítims”.

A l'octubre de 2022, organitzacions de drets humans van documentar casos en els quals les forces de seguretat havien detingut a persones LGBTI en llocs públics —basant-se únicament en la seva expressió de gènere— i registrat els seus telèfons. Tanmateix, en altres casos les dones transgènere detingudes tenien l'obligació d'assistir a sessions de teràpia de conversió com a requisit per a ser posades en llibertat.

6. Drets laborals

Malgrat els esforços continus del govern per reformar el sistema laboral de Qatar, els abusos continuen en tot el país. Encara que les condicions han millorat en alguns casos, milers de persones continuen enfrontant-se a problemes com a retards o impagaments dels salaris, negació de dies de descans, condicions de treball insegures, obstacles per a canviar de treball i accés limitat a la justícia, mentre que les morts de milers de treballadors segueixen sense investigar-se. Encara que un fons ha començat a pagar quantitats considerables a treballadors als quals s'han robat salaris, centenars de milers de treballadors i treballadores migrants segueixen sense rebre cap tipus d'indemnització pels abusos laborals que han sofert durant els darrers 10 anys.

El treball forçós i altres formes d'abusos continuen sense disminuir, especialment en el sector de la seguretat privada i en el dels treballadors i treballadores domèstics, format en la seva majoria per dones. El pagament d'exorbitants comissions de contractació per a aconseguir ocupació continua sent generalitzat, amb quantitats que oscil·len entre 1.000 i 3.000 dòlars estatunidencs. Moltes persones necessiten mesos, o fins i tot anys, per a pagar el deute, la qual cosa provoca que es quedin atrapades en cicles d'explotació.