L'11 de juliol, milers de persones van sortir als carrers a Cuba per protestar pacíficament per l'economia, l'escassetat de medicaments, la resposta a COVID-19 i les dures restriccions a la llibertat d'expressió i de reunió.

Darrera actualització: 22 de juliol

Amnistia Internacional segueix de prop la situació i actualitzarà aquesta pàgina amb la informació més recent a mesura que sorgeixi. Verifiquem i comprovem els fets de cada informació que rebem, però quan la informació prové d'altres organitzacions, n'especifiquem clarament la font. Les autoritats cubanes no permeten que les organitzacions independents de drets humans visitin el país, i als advocats independents de drets humans se'ls impedeix treballar al país.

El que sabem fins ara:

Familiars de persones detingudes no han estat informades d'on es troben aquestes persones: Des del 16 de juliol, Amnistia Internacional ha parlat amb múltiples familiars de famílies detingudes en el context de les protestes de l'11 de juliol. Van explicar a l'organització que les autoritats no els havien informat del parador dels seus familiars. En un cas, la família no havia estat informada del parador del familiar durant 96 hores. En un altre cas, un familiar va indicar que no havia pogut localitzar al seu parent durant 6 dies. En cap dels casos els familiars havien rebut una trucada telefònica dels detinguts. Llancem una Acció Urgent demanant el seu alliberament immediat i incondicional.

El 20 de juliol, al Canal Carib, una emissora controlada per l'Estat, representants de la Fiscalia General i del Ministeri de l'Interior van negar que s'estigués negant a les famílies informació sobre les persones detingudes l'11 de juliol. No obstant això, durant el programa no va estar present cap representant de les famílies ni cap altra veu alternativa. Granma, el periòdic estatal cubà, també va tuitejar que no hi havia persones desaparegudes i va qualificar les protestes de diumenge de "disturbis".

Els drets de les persones privades de llibertat a comunicar-se amb el món exterior i a rebre visites són garanties fonamentals contra les violacions de drets humans, com la tortura o altres maltractaments i la desaparició forçada. A més, Cuba és part de la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades. Segons la Convenció, la negativa a reconèixer la privació de llibertat o a revelar el destí o parador d'una persona després de la seva detenció pot equivaler a una desaparició forçada, un delicte de dret internacional.

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) ha explicat que ha rebut informes que la policia i els partidaris del govern van atacar un fotoperiodista d'AP i el seu operador de càmera, així com la detenció d'almenys 10 periodistes, i batudes policials que suposadament van impedir a altres reporters sortir de casa seva. El 15 de juliol, la CIDH va condemnar la repressió estatal de les protestes i va dir que "considera que les declaracions oficials que titllen als manifestants d'enemics són inadmissibles i temeràries. Aquestes declaracions estigmatitzen la protesta, fomenten un ambient que tolera la violència, poden fomentar enfrontaments entre ciutadans i són incompatibles amb les normes internacionals de protecció del dret a la protesta."

Les autoritats busquen els "organitzadors" i "instigadors" de les protestes: El 14 de juliol, representants de la Fiscalia General i del Ministeri de l'Interior van explicar a la televisió estatal que estaven investigant la responsabilitat individual en l'organització de les protestes i els "delictes" comesos durant les mateixes. Un coronel que representava al Ministeri de l'Interior va dir que la majoria dels detinguts no eren "revolucionaris" (és a dir, no eren progovernamentals) i va afirmar que molts tenien condemnes anteriors per una sèrie de delictes, entre els quals s'incloïen delictes que Amnistia Internacional havia declarat anteriorment que no s'ajustaven a les normes internacionals, com ara el "desordre públic". El coronel va prometre que "trobarem els organitzadors, els instigadors", i va dir que es consideraria instigadors els qui coregessin "Pàtria i Vida" (cançó que alguns associen amb l'inici de les protestes).

Alguns activistes i periodistes independents continuen sota arrest domiciliari: El 15 de juliol, Amnistia Internacional va parlar amb un periodista independent i un activista a Cuba que havien sofert la vigilància física d'agents de policia uniformats en l'exterior de casa seva i no en poden sortir. Com s'ha documentat anteriorment, això equival a un arrest domiciliari i constitueix una violació del dret internacional dels drets humans. Héctor Luis Valdez Cocho, membre del Moviment San Isidro, va explicar a Amnistia Internacional que va ser detingut en les protestes del diumenge i posat en llibertat el dilluns. Des de llavors, diu, la policia ha estat vigilant casa seva les 24 hores del dia i li ha dit que no en surti.

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va demanar a Cuba que posés en llibertat a les persones detingudes per exercir pacíficament el seu dret a la protesta. Michelle Bachelet va expressar la seva preocupació pel gran nombre de persones detingudes, i va demanar a les autoritats que posessin en llibertat als detinguts per exercir pacíficament el seu dret a la protesta. 

El Comitè per a la Protecció dels Periodistes (CPJ) ha demanat a les autoritas l'alliberament immediat i incondicional de tots els periodistes detinguts durant les protestes. Va dir que les autoritats havien "bloquejat intermitentment desenes de reporters perquè no abandonessin casa seva" i va demanar al govern que permetés a la premsa cobrir les protestes lliurement i que deixés de bloquejar e Internet al país.

Centenars de persones detingudes o en parador desconegut: Els advocats de drets humans de l'ONG Cubalex han elaborat una llista de centenars de persones -la majoria activistes i periodistes- que han estat detingudes per les autoritats o el parador de les quals es desconeix després de les protestes de diumenge. L'ONG Cuban Rights Defenders diu que ha presentat una llista de 187 noms a l'ONU.

Talls d'Internet: El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha declarat que "els Estats... no han de bloquejar o obstaculitzar la connexió a la Internet en relació amb les reunions pacífiques." No obstant això, les dades de la xarxa Netblocks mostren que diverses xarxes socials i plataformes de comunicació, com ara Whatsapp, Facebook i Instagram, van ser interromputs a Cuba des del 12 de juliol. No és la primera vegada que això passa. Les autoritats tenen un control gairebé total d'internet a Cuba, i a mesura que el país s'ha anat movent en línia, les autoritats han controlat i censurat internet. El 2019, durant el referèndum constitucional, l'Observatori Obert d'Interferències a la Xarxa (OONI, per les seves sigles en anglès) va constatar igualment que els mitjans independents havien estat bloquejats i que ETECSA, l'única empresa de telecomunicacions de Cuba, havia canviat les seves tècniques de censura.

Luis Manuel Otero Alcántara, un dels líders del Moviment de San Isidro, que Amnistia Internacional ha nomenat pres de consciència en tres ocasions des de març de 2020, es troba entre les persones detingudes, pel que sembla a Vila Marista (seu de la seguretat de l'Estat). Abans de les protestes, Luis Manuel havia publicat un vídeo en el qual indicava la seva intenció de sumar-se a les protestes.

Què va passar diumenge 11 de juliol?

Les autoritats cubanes han utilitzat el dret penal per empresonar i silenciar les veus alternatives al país durant dècades. Juntament amb els acomiadaments arbitraris de l'ocupació estatal com a tàctica per despullar la gent dels seus mitjans de vida, això ha creat un profund clima de por a Cuba durant dècades.

La protesta de diumenge va semblar simbolitzar una ruptura d'aquesta por. Moltes persones cubanes del carrer van protestar per primera vegada en anys per la situació econòmica, agreujada per la pandèmia del COVID-19, la manca de medicaments i les restriccions a la llibertat d'expressió.

El Moviment de San Isidro és un grup format per artistes, acadèmics, persones LGBTI i pensadors alternatius que ha generat un diàleg sobre les dures restriccions a la llibertat d'expressió en els últims mesos i anys. Per això, han estat blanc constant de la repressió de les autoritats.

Què passarà ara i quina resposta han donat les autoritats cubanes?

Tot i que les protestes del diumenge van ser majoritàriament pacífiques, les autoritats van desplegar la policia i les forces de seguretat per dispersar i detenir les persones manifestants. El president Díaz-Canel va demanar els "revolucionaris" que s'enfrontessin als qui manifestaven. Els informes sobre el nombre de persones detingudes oscil·len entre més d'un centenar i milers. S'informa que almenys una persona ha mort en el marc de les protestes. No queda clar si les autoritats alliberaran les persones, o si les protestes tornaran a començar.

El govern cubà ha atribuït l'escassetat al prolongat embargament imposat pels Estats Units. L'embargament obstaculitza o limita la possibilitat d'assistència, com ha afirmat Amnistia Internacional durant dècades, i com els experts de les Nacions Unides i uns altres han destacat en el passat i durant la resposta de COVID-19 l'any passat. No obstant això, l'existència de l'embargament no justifica la resposta repressiva de les autoritats cubanes a les protestes de diumenge.

Què pots fer?

Pots donar suport i actuar instant públicament el govern cubà a:

• Deixar de reprimir a els qui es manifesten pacíficament i, en el seu lloc, garantir el dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.
• Prendre mesures per atendre les demandes socials de la població, donada la crisi econòmica, l'escassetat d'aliments i medicines, el col·lapse del sistema de salut -que no està responent a l'actual crisi de COVID-19- i l'acumulació de demandes històriques de respecte als drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.

Pots fer-ho a les xarxes socials, etiquetant les autoritats:

Miguel Díaz-Canel, president de Cuba
Twitter: @DiazCanelB
Facebook: @PresidenciaDeCuba
   
Bruno Rodríguez P, Canceller / ministre de Relacions Exteriors de Cuba
Twitter: @BrunoRguezP
Facebook: @CubaMINREX