Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Procés al jutge Garzón: On són els drets dels milers de víctimes de desaparició forçosa?

El jutge Baltasar Garzón ©Amnistia Internacional

El jutge Baltasar Garzón pot ser jutjat per un presumpte delicte de prevaricació per investigar les desaparicions de persones durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Amnistia Internacional considera insòlit que un magistrat pugui ser jutjat per buscar la veritat, la justícia i la reparació per a més de 100.000 persones desaparegudes durant la Guerra Civil espanyola i la posterior dictadura franquista.

La Llei d'Amnistia de 1977 ha estat invocada per perseguir l'únic jutge que ha intentat donar resposta a víctimes de desaparició forçosa i les seves famílies. Si aquest judici es produeix serà el primer cas del qual tenim notícia, a tot el món, que un jutge és acusat per intentar aconseguir veritat, justícia i reparació per a aquestes víctimes. És un missatge terrible per a altres jutges que ho intentin, a Espanya i a la resta del món.

Les lleis d'amnistia en un país no poden entrar en contradicció amb les normes internacionals de drets humans, i aquestes ens diuen clarament que el crim de desaparició forçosa no és amnistiable, és imprescriptible, i que entorpir-ne la investigació és un delicte.

L'Estat espanyol és responsable davant les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme

Espanya té el deure de posar fi a la prolongada injustícia de la qual han estat objecte les víctimes de desaparició forçosa i els seus familiars, duent a terme les investigacions  necessàries per trobar les restes d'aquestes persones, i aclarir les circumstàncies en què es van produir aquests abusos.

D'acord amb el Dret Internacional, els crims contra la humanitat no són susceptibles d'amnistia, indult o prescripció. És a dir, l'Estat espanyol no pot sostreure's a l'obligació d'investigar aquests crims, i ha de posar fi a la impunitat garantint a les víctimes i als seus familiars el dret a la veritat, la justícia i la reparació integral.

No és possible que els Tribunals espanyols - sobre la base de les seves obligacions sota el dret internacional - hagin assumit la competència per investigar i perseguir  els crims més greus de dret internacional comesos a països com Xile i l’Argentina, en les causes dels quals han sostingut que les lleis d'amnistia així com qualsevol altra mesura anàloga no tenen validesa a Espanya, i ara els mateixos tribunals s'abstinguin d’investigar crims similars comesos en el seu propi país.

Més informació en els informes: >La obligación de investigar los crímenes del pasado y garantizar los derechos de las víctimas de desaparición forzada durante la Guerra Civil y el franquismo. (novembre de 2008).
>Víctimas de la Guerra Civil y el franquismo: No hay derecho. (novembre de 2006).