Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Primera Llei estatal d'accés a l'habitatge en democràcia: un pas decisiu en la direcció correcta amb febleses evidents

  • El Senat encara podria assegurar que la llei garanteixi en major grau el dret a l'habitatge de milions de persones, prohibint els desallotjaments a persones sense alternativa residencial i establint un règim eficaç de sancions i inspeccions que asseguri el compliment de la llei.

Amnistia Internacional valora positivament que avui s'hagi aprovat al Congrés dels Diputats, la Llei pel Dret a l'Habitatge, coneguda com a Llei d'Habitatge. Durant anys, els moviments socials i diferents organitzacions han denunciat la situació de crisi del dret a l'habitatge i han treballat perquè aquesta Llei, la primera estatal en democràcia, sigui una realitat.

La nova llei compta amb aspectes positius com la contenció dels preus dels lloguers, l'increment del termini per a la suspensió de desallotjaments, o la protecció i increment del parc públic d'habitatge, entre altres; però segueix sense donar resposta a algunes qüestions essencials per al compliment d'aquest dret a Espanya.

L'Estat té la competència de regular les condicions bàsiques per a l'accés a aquest dret i sobre aquesta base, la llei pot i hauria d'incloure: un règim sancionador perquè es respectin les obligacions en matèria de control de preus, la prohibició de desallotjaments per a persones que per la seva situació de vulnerabilitat no comptin amb alternativa per a accedir a un altre habitatge, o l'adopció d'uns percentatges mínims anuals perquè les comunitats autònomes incrementin el parc d'habitatge social i es vinculi el finançament al compliment d'aquests.”, ha declarat Marta Mendiola, investigadora d'Amnistia Internacional.

“Encara som a temps perquè es reconegui el dret a l'habitatge com un dret subjectiu, és a dir, que es blindin les garanties de protecció de les persones, i s'estableixi un règim sancionador i de rendició de comptes quan la llei no es compleixi

Marta Mendiola, Amnistia Internacional

Encara som a temps perquè el Senat incorpori aquestes millores en la llei, reconeixent a més el dret a l'habitatge com un dret subjectiu, és a dir que es blindin les garanties de protecció de les persones, i s'estableixi un règim sancionador i de rendició de comptes quan la llei no es compleixi”.

Contenció de preus, efectivitat en risc per l'absència de sancions

Per primera vegada, s'instaura un marc de contenció de preus en l’àmbit estatal, a implementar per les comunitats autònomes. Per això, s'han millorat algunes mesures legislatives durant el tràmit parlamentari:

S'han relaxat els criteris per declarar zones de mercat tensionades, en les quals, o bé l'import de la hipoteca/lloguer més les despeses i subministraments bàsics superi el 30 per cent de l'ingrés mitjà de les llars, o bé que el preu de compra/lloguer de l'habitatge hagi experimentat en els últims cinc anys un percentatge de creixement acumulat d'almenys tres punts percentuals superior al de l'IPC.

S'ha millorat la contenció de preus per a tots els habitatges en les zones tensionades. En els nous contractes s'ha de mantenir el preu de l'última renda d'arrendament vigent en els últims cinc anys, una vegada aplicada la clàusula d'actualització anual de la renda del contracte anterior i no es podran fixar noves condicions que suposin noves quotes o noves despeses que no estiguessin recollides en el contracte anterior. Així mateix, existeix la possibilitat d'incrementar el 10 per cent la renda si es realitzen obres de millora, entre altres aspectes. El control de preus lligat a l'índex de preus de referència s'aplica als habitatges el propietari dels quals és un gran tenidor, sense importar si és persona jurídica o física i per a tots els nous habitatges que entrin en el mercat.

Es limita per al 2023 l'actualització anual de la renda del lloguer a l'Índex de Garantia de Competitivitat en lloc de l'IPC, i per al 2024 es limita a un màxim del 3 per cent.

No obstant això, Amnistia Internacional lamenta l'absència d'un règim sancionador per incompliment de les obligacions que estableix la llei i un sistema d'inspecció que asseguri el compliment d'aquestes obligacions. A més, aquest règim queda a la voluntarietat de les comunitats autònomes que “poden” desenvolupar reglamentàriament les bases metodològiques d'aquest sistema i els protocols de col·laboració i intercanvi de dades amb els sistemes d'informació estatals i autonòmics d'aplicació, la qual cosa pot provocar indefensió en les persones que resideixin en les comunitats autònomes que posterguin o que no regulin aquesta contenció de preus.

Desallotjaments, encara lluny dels estàndards internacionals de drets humans

El text legislatiu estableix millores en el procediment per dur a terme desallotjaments, aportant més garanties a les persones que estan en risc de patir-ne:

En totes les resolucions de desallotjament se n'haurà de fixar la data i l'hora.

S'incrementa el termini pel qual els jutgess puguin suspendre un desallotjament (d'un a dos mesos si el demandant és una persona física i de tres a quatre mesos si es tracta d'una persona jurídica) en el cas de persones que es trobin en situació de vulnerabilitat.

Els grans tenidors d'habitatge han de sotmetre's a processos de conciliació o intermediació, que estableixin les administracions públiques, abans d'interposar demandes de recuperació de possessió d'habitatges habituals de persones en situació de vulnerabilitat.

No obstant això, la Llei d'habitatge continua incomplint les recomanacions de Nacions Unides i omet les condemnes a Espanya del Comitè de Drets Econòmics Socials i Culturals per no garantir habitatge alternatiu a persones sense recursos. Si bé la llei inclou que les administracions locals i autonòmiques competents en habitatge i assistència social, entre altres, presentaran una proposta d'alternativa d'habitatge digne i possibles ajudes econòmiques de les quals en puguin ser beneficiàries les persones que s'enfrontin a un desallotjament, la llei segueix sense exigir que existeixi un habitatge alternatiu previ a un desallotjament de persones sense recursos.

Amnistia Internacional subratlla que és una obligació internacional de l'Estat assegurar que cap persona quedi sense llar a conseqüència d'un desallotjament si no té recursos. Amnistia Internacional recorda també que les empreses tenen la responsabilitat de respectar els drets humans i d'assegurar que el desallotjament és sempre l'últim dels recursos i que l'Estat té l'obligació de protegir les persones, per la qual cosa la llei hauria d'incloure mesures que protegeixin en major grau les persones, garantint per exemple l'exigència a les empreses d'oferir un lloguer social a persones en situació de vulnerabilitat previ al desallotjament.

Parc d'habitatge social, insuficient per a cobrir la urgent necessitat social

Amnistia Internacional recorda que el mateix projecte de llei reconeix que el parc d'habitatge social “a penes cobreix un 1,6 per cent dels 18,6 milions de llars que hi ha a Espanya, la qual cosa contrasta amb els percentatges sensiblement superiors al 15 per cent registrats en alguns dels principals països del nostre entorn, com França, el Regne Unit, Suècia, Països Baixos, Àustria o Dinamarca, considerant el total del parc d'habitatge social”. La llei estableix mesures positives per a garantir i incrementar el parc d'habitatge social.

Que els habitatges que es promoguin sobre sòl el destí dels qual sigui el d'habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública estiguin subjectes a un règim de protecció pública de caràcter permanent, encara que estableixi que, per a la resta de supòsits, les comunitats autònomes puguin aprovar normatives d'excepció a aquest requisit per causa justificada, sempre que es respecti un termini de protecció mínim de trenta anys.

Que es marqui un horitzó d'increment del parc d'habitatge social en un 20 per cent en 20 anys en aquells municipis on s'hagin declarat zones de mercat tensionat i per a les administracions que, un any després des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, no hagin establert marcs temporals i objectius específics.

No obstant això, per donar resposta a la necessitat urgent d'accés a aquest dret és necessari que la llei estableixi un mínim percentatge d'increment anual del parc públic d'habitatges que les comunitats autònomes haurien de respectar, i estableixi que el finançament es condicioni al compliment d'aquests objectius.

La llei hauria de preveure alhora un règim de caràcter permanent per a tots els habitatges de protecció pública i la impossibilitat de desqualificar-les, amb l'objectiu de garantir l'accés a l'habitatge per a persones en situació de vulnerabilitat. Aquestes millores permetrien comptar amb un parc d'habitatge social suficient i mantingut en el temps.

Altres aspectes a millorar en la nova llei: discriminació i enfocament de gènere

Malgrat que la llei preveu l'eliminació de qualsevol tipus de discriminació en l'accés a l'habitatge, la titularitat d'aquest dret segueix restringida a la condició de ciutadania. És essencial que el projecte reculli la titularitat del dret a les persones que visquin al país.

Tot i que les dones tenen una taxa més alta de risc de pobresa, precarietat laboral i pitjors indicadors socioeconòmics, la llei no les protegeix de manera adequada i específica.

Informació complementària

La primera Llei estatal d'Habitatge en democràcia, anunciada l'octubre de 2020, arriba després de 14 mesos de tramitació parlamentària des de la seva aprovació pel Consell de Ministres el febrer de 2022. En aquest temps, les dificultats d'accés a l'habitatge derivades de la crisi de 2008 s'han vist agreujades pel context d'incertesa econòmica, l'encariment del cost de la vida i el constant augment de preus de l'habitatge i la conseqüent pèrdua de poder adquisitiu de la població.

A més de les demandes de la societat civil i el Defensor del Poble, la llei ha estat reclamada a Espanya per organismes internacionals, com el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals i els Relators de pobresa extrema i d'habitatge de Nacions Unides, així com des del Consell d'Europa després de la visita que la Comissària de Drets Socials va fer a Espanya la tardor passada.