Davant l'admissió a tràmit per part del Tribunal Constitucional dels recursos d'empara dels condemnats pel procés, Amnistia Internacional ha presentat a les diferents parts un informe tècnic sobre la base del dret internacional que incideix, entre altres aspectes, en la vaguetat del delicte de sedició en el Codi Penal, en aplicació del qual el Tribunal Suprem va condemnar a 9 anys de presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L'organització destaca en aquest informe com aquesta sentència vulnera el dret a la llibertat d'expressió i reunió pacífica de tots dos, i argumenta per què han de ser posats en llibertat de manera immediata.
Amnistia Internacional ha remès aquest informe tant a Fiscalia del Tribunal Constitucional com a la Fiscalia General de l'Estat, a l'Advocacia General de l'Estat i a la Sotsdirecció General de Constitucional i Drets Humans de l'Advocacia de l'Estat, a més dels advocats de les defenses i de l'acusació particular. Amnistia Internacional també s'ha adreçat a diferents mecanismes internacionals i regionals de Drets Humans per fer-los saber el posicionament i les preocupacions de l'organització sobre aquest cas.
En aquest informe, partint de l'anàlisi de la sentència del Tribunal Suprem del 14 d'octubre de 2019, Amnistia Internacional exposa per què considera que la definició i interpretació del delicte de sedició resulten contràries al principi de legalitat. La seva aplicació, en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, suposa una restricció desproporcionada dels seus drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica. No compleix amb els requisits que els instruments Internacionals de drets humans, com l'art. 21 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i l'art. 11.2 del Conveni Europeu de Drets Humans, estableixen per poder imposar restriccions al seu exercici.
"S'ha de revisar substancialment la definició del tipus penal de sedició per garantir que no criminalitza indegudament l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió pacífica, ni imposa penes desproporcionades a actes de desobediència civil pacífica", ha assenyalat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.
Revisió del delicte de sedició
"En aquest sentit, Amnistia Internacional també treballa perquè es torni a impulsar des de les Corts la reforma del Codi Penal i es revisi el delicte de sedició, tal com va anunciar el Govern a l'inici de l'any. És precisament la vaguetat de la definició de delicte de sedició el que ha acabat amb una sentència que criminalitzava uns actes de protesta legítims", ha manifestat Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya.
Una altra de les principals preocupacions d'Amnistia Internacional se centra en el fet que el Tribunal Suprem, en la seva sentència, va vincular la gravetat del delicte al fet que l'oposició al compliment d'una ordre judicial fos "massiva o generalitzada". Amb aquesta sentència s'obren les portes a la possibilitat que les autoritats imposin un límit il·legítim al nombre de persones que poden exercir simultàniament el seu dret a protestar pacíficament, la qual cosa podria tenir un efecte paralitzant per a la ciutadania que li impedís participar en protestes pacífiques sense por.
El dret internacional dels drets humans protegeix la desobediència civil pacífica, i estableix que les restriccions al dret de reunió pacífica han d'estar previstes en la llei i ser necessàries i proporcionades per a un interès públic específic. Assenyala, a més, que una manifestació no perd el seu caràcter pacífic perquè es comet alguna il·legalitat o perquè alguns manifestants fan ús de la violència.
Informació complementària
Amnistia Internacional va observar les 52 sessions del judici que es van dur a terme entre el 12 de febrer i el 12 de juny de 2019 contra 12 líders socials i polítics catalans en relació amb els fets que van tenir lloc a Catalunya a l’entorn del referèndum de l'1 d'octubre de 2017.
El Tribunal Suprem va condemnar set alts càrrecs catalans i dos líders d'organitzacions de la societat civil a penes d'entre 9 i 13 anys de presó i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic pel delicte de sedició. Altres tres alts càrrecs van ser declarats culpables del delicte de desobediència i condemnats a una multa i a inhabilitació.
El 6 de maig, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit els recursos d'empara presentats pels advocats dels condemnats.