El 2021 va tenir lloc un augment preocupant de les execucions i les condemnes a mort, a partir que alguns dels botxins més prolífics del món hi tornessin i que els tribunals s'alliberessin de les restriccions relacionades amb la COVID-19. Així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional en el seu informe anual sobre la pena de mort.

Se sap que l'any passat es van dur a terme almenys 579 execucions en 18 països, fet que suposa un augment del 20% respecte al total registrat el 2020. Gran part d'aquest increment va correspondre a l’Iran, que va executar almenys 314 persones (246 al 2020), el nombre més alt d'execucions des del 2017. Això es va deure, en part, a un notable augment de les execucions relacionades amb les drogues, la qual cosa va suposar una flagrant violació del dret internacional, que prohibeix l'ús de la pena de mort per a delictes diferents als que impliquin homicidi intencional. Mentrestant, a l’Aràbia Saudita es va duplicar amb escreix el nombre d'execucions, una tendència negra que va continuar el 2022 amb l'execució de 81 persones en un mateix dia el març.

«Després del descens de les xifres d'execucions el 2020, l’Iran i l’Aràbia Saudita van tornar a incrementar l'ús de la pena de mort durant l'any passat, arribant a violar sense objeccions les prohibicions establertes en el dret internacional dels drets humans. El seu afany per posar a treballar al botxí no sembla que hagi remès en els primers mesos de 2022», ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

A mesura que les restriccions de la COVID-19 es van anar aixecant en moltes parts del món, i que amb anterioritat havien retardat processos judicials, els jutges van dictar almenys 2.052 sentències a mort a 56 països, un augment de prop del 40% respecte al 2020, observant-se grans repunts en països com Bangladesh (almenys 181, per 113 el 2020), Índia (144, l’an y passat 77) i el Pakistan (almenys 129 per 49 el 2020).

«En comptes d'aprofitar les oportunitats sorgides arran de les interrupcions de 2020, un reduït nombre d'Estats va demostrar un entusiasme preocupant en optar per la pena de mort en lloc de buscar solucions efectives a la delinqüència, mostrant un meyspreu cruel pel dret a la vida tot i les urgents i continuades crisis mundials de drets humans», ha afirmat Agnès Callamard.

Malgrat aquestes reculades, el nombre total d'execucions registrades el 2021 constitueix la segona xifra més baixa, després de la de 2020, que Amnistia Internacional ha registrat des d'almenys 2010.

Com en anys anteriors, els totals globals de condemnes a mort i execucions registrades no inclouen els milers de persones que Amnistia Internacional creu que han estat condemnades a mort i executades a la Xina, ni la gran quantitat d'execucions que es creu que han tingut lloc a Corea del Nord i el Vietnam. El secretisme i l'accés restringit a la informació en el cas d'aquests tres països van impedir dur a terme un seguiment rigorós d'aquestes execucions, mentre que en el cas d'altres països, els totals registrats han de considerar-se xifres mínimes.

«La Xina, Corea del Nord i el Vietnam van seguir ocultant el seu ús de la pena de mort sota capes de secretisme però, com sempre, el poc que vam veure va ser motiu de gran alarma», ha assenyalat Agnès Callamard.

«L’Iran manté la pena de mort preceptiva per possessió de determinats tipus i quantitats de drogues, i el nombre d'execucions registrades per delictes relacionats amb aquestes substàncies es va multiplicar per més de cinc, fins a arribar a 132 el 2021 (davant de les 23 de l'any anterior). La xifra confirmada de dones executades també va augmentar de 9 a 14, mentre que les autoritats iranianes van continuar amb el seu aberrant atac als drets dels nens en executar tres persones que tenien menys de 18 anys en el moment de cometre el delicte, en contra de les seves obligacions en virtut del dret internacional.

A més de l'increment en les execucions observat a l’Aràbia Saudita (65, per 27 el 2020), pel que fa a 2020 es van produir altres augments significatius a Somàlia (almenys 21, per 11), el Sudan del Sud (almenys 9, davant d’almenys 2) i el Iemen (almenys 14, per 5 el 2020). També van dur a terme execucions Bielorússia (almenys 1), Japó (3) i Unió dels Emirats Àrabs (almenys 1), malgrat que el 2020 no n’havien dut a terme cap.

En comparació al 2020, es van registrar augments significatius de les condemnes a mort a Egipte (almenys 356, per 264), l'Iraq (almenys 91, per 27), Myanmar (almenys 86, per 1), República Democràtica del Congo (almenys 81, per 20), Vietnam (almenys 119, per 54) i el Iemen (almenys 298, per 269).

La pena de mort com a instrument de repressió estatal

El 2021, la pena de mort es va utilitzar a diversos països com a instrument de repressió de l'Estat contra minories i manifestants, i els governs van mostrar un menyspreu absolut per les salvaguardes i restriccions a la pena capital establertes en virtut de les normes i el dret internacional dels drets humans.

Es va registrar un augment alarmant de l'ús de la pena de mort en virtut de la llei marcial a Myanmar, on els militars van transferir l'autoritat per jutjar causes de civils a tribunals militars, que van dur a terme procediments sumaris sense dret a apel·lació. Prop de 90 persones van ser condemnades a mort arbitràriament, en diversos casos in absentia, en el que es va interpretar àmpliament com una campanya selectiva contra manifestants i periodistes.

Les autoritats egípcies van seguir recorrent a la tortura i a les execucions massives, sovint després de judicis injusts davant tribunals de seguretat de l'Estat per a l'estat d'excepció, mentre que a l’Iran es van utilitzar les condemnes a mort de forma desproporcionada contra persones pertanyents a minories ètniques per càrrecs poc precisos com «enemistat amb Déu». Almenys el 19% de les execucions registrades (61) corresponien a membres de la minoria ètnica balutxi, que constitueix el 5% de la població de l'Iran.

Entre les víctimes del sistema judicial summament defectuós de l'Aràbia Saudita es trobava Mustafa al-Darwish, jove saudita de la minoria xiïta que va ser acusat de participar en protestes violentes contra el govern. Va ser executat el 15 de juny després d'un judici manifestament injust basat en una «confessió» obtinguda mitjançant tortura.

Senyals positius cap a l'abolició mundial

Malgrat aquestes dades alarmants, al llarg de 2021 es van mantenir els senyals positius d'una tendència mundial cap a l'abolició. Per segon any consecutiu, el nombre de països dels quals hi ha constància d'execucions va ser el més baix des que Amnistia Internacional va començar a elaborar els seus registres.

A Sierra Leone, el Parlament va aprovar al juliol, per unanimitat, una llei que abolia la pena de mort per a tots els delictes, tot i que encara no ha entrat en vigor. Al desembre, Kazakhstan va aprovar una llei per abolir la pena de mort per a tots els delictes, que va entrar en vigor al gener de 2022. El govern de Papua Nova Guinea va emprendre una consulta nacional sobre la pena de mort, que es va traduir en l'adopció d'un projecte de llei al gener de 2022, pendent encara d'entrar en vigor. A finals d’any, el govern de Malàisia va anunciar que presentaria reformes legislatives sobre la pena de mort en el tercer trimestre de 2022. I a la República Centreafricana i Ghana, els legisladors van iniciar processos legislatius per abolir la pena capital, que segueixen en marxa.

Als Estats Units, Virgínia es va convertir en el vintè tercer estat abolicionista i el primer del sud a abolir la pena de mort, mentre que, per tercer any consecutiu, Ohio va reprogramar o va suspendre totes les execucions previstes. El nou govern federal dels Estats Units també va establir al juliol una moratòria temporal de les execucions federals. El 2021 es va constatar la xifra més baixa d'execucions als Estats Units des del 1988.

La Federació Russa, Gàmbia, Kazakhstan, Malàisia i Tadjikistan van seguir aplicant moratòries oficials de les execucions.

«La minoria de països que mantenen la pena de mort estan sobre avís: no només podem imaginar un món sense homicidis autoritzats per l'Estat, sinó que és a l'abast de la mà i seguirem lluitant per assolir-lol. Continuarem denunciant l'arbitrarietat, la discriminació i la crueltat inherents a aquest càstig fins que no quedi ningú sota la seva ombra. És hora que el càstig més cruel, inhumà i degradant sigui relegat als llibres d'història», ha declarat Agnès Callamard.