Avui ha comparegut el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en la sessió plenària del Congrés per parlar, entre altres temes, sobre l'espionatge de Pegasus. Per aquest motiu, Amnistia Internacional publica deu recomanacions que tenen per objectiu arribar a la veritat dels fets, establir mesures de reparació a les víctimes de violacions de drets humans i evitar que es repeteixin els episodis de vigilància arbitrària i massiva i vulneració de drets humans.
Aquestes deu mesures inclouen la necessitat d'una investigació exhaustiva, independent i eficaç sobre els fets i la col·laboració activa amb els processos judicials actuals o futurs sobre aquest cas; el reconeixement de l'ús de Pegasus a Espanya i el compromís del Govern de suspendre l'ús d'aquests instruments de vigilància fins que s'instauri un marc regulador adequat i respectuós amb els drets humans; la promoció de canvis legals urgents que augmentin el control judicial en les investigacions del CNI i la defensa de les persones investigades, així com la modificació de la Llei de Secrets Oficials perquè els possibles abusos i violacions dels drets humans no puguin emparar-se sota la consideració de secret.
L'organització considera que és necessari dur a terme una investigació exhaustiva, independent i eficaç sobre els casos de vigilància massiva de personalitats catalanes, i en alguns casos basques, incloent l'obertura d'una Comissió específica els resultats de la qual es posin a la disposició de la Comissió ad hoc del Parlament Europeu sobre les infraccions de la legislació de la Unió Europea associades a l'ús de Pegasus. Mentre el robatori d'informació amb programari espia de membres del govern espanyol ha estat denunciat davant l'Audiència Nacional, on el jutge instructor ha decretat el secret de la causa, les mateixes autoritats no han presentat denúncia davant dels jutges per l'espionatge de telèfons mòbils d'activistes, polítics, o periodistes.
La impunitat d'aquesta vigilància massiva, a més posa de manifest un cop més la necessitat d'augmentar el control i les garanties legals en les operacions de vigilància. Per això, cal un control judicial més fort durant tot el procés de la investigació del CNI o incloent també el relatiu a l'emmagatzematge de la informació obtinguda després de la investigació, amb sistemes sòlids i independents de supervisió, i així evitar actuacions arbitràries o abusives. A més, s'ha d'assegurar que la normativa que regula el CNI i la seva actuació són d'acord als estàndards internacionals de drets humans. I, finalment, és urgent modificar la Llei de Secrets Oficials (LSO) perquè els possibles abusos i violacions dels drets humans no puguin emparar-se sota la consideració de secret. En aquest sentit AI dóna la benvinguda a la promesa del President del Govern central en la seva compareixença de canviar aquesta llei encara que, després d'anys de debat i immobilitat, es necessita, de forma immediata passar de les paraules als fets.
"Els serveis d'intel·ligència també han de respectar les normes de drets humans", assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya. "Mentre que en les causes penals hi ha més control, en aquest tipus d'investigacions realitzades pels serveis secrets la normativa és molt feble per impedir que hi hagi abusos, irregularitats i descontrol. Correm el risc que actuïn amb total impunitat", afegeix el director d'AI Espanya.
La informació produïda pel CNI està classificada i protegida sota la LSO. A més, el control judicial previ també està sotmès a secret, i el mateix passa amb el tractament de dades, que queda en mans de la mateixa agència. És a dir, tot el relatiu a aquest tipus d'informacions està envoltat d'obscurantisme. Tal com ha denunciat Amnistia Internacional, la LSO suposa un obstacle per a la investigació de greus violacions de drets humans i per garantir el dret de les víctimes a veritat, justícia i reparació i garanties de no repetició. Per aquest motiu, l'organització ha recordat la necessitat que aquesta Llei sigui modificada respectant els estàndards internacionals relatius al dret a la informació.
Tampoc a posteriori de la investigació del CNI es garanteix un recurs efectiu per a les persones afectades. La consideració automàtica de secret de totes les activitats del CNI i la manca de control posterior, fins i tot en casos on pugues haver-se produït una vulneració de drets, impedeix que les persones afectades puguin tenir a la seva disposició recursos efectius per obtenir reparació i compensació pels danys soferts. "Com es defensa una persona que ha estat objecte d'espionatge si ni tan sols pot tenir absolut coneixement de la violació en els seus drets humans que ha suposat?", assenyala Beltrán.
Més informació
Per la seva pròpia naturalesa Pegasus, l'instrument de vigilància creat per l'empresa israeliana NSO Group, no té límits, ja que està dissenyat per realitzar una severa ingerència en la privacitat de les persones. Sense una adequada supervisió, salvaguardes i transparència, els danys causats pel mal ús de la tecnologia són enormes. Per aquesta raó el govern espanyol ha de suspendre l'ús, venda i transferència d'aquests instruments de vigilància fins que s'instauri un marc regulador adequat i respectuós amb els drets humans.
Amnistia Internacional porta des de l'any 2020 demanant al Govern espanyol que reveli públicament si és o ha estat client de NSO Group, així com si ha utilitzat Pegasus. De la mateixa manera, és necessari que es comprometi a col·laborar amb les causes obertes davant la justícia en aquells casos particulars on hi ha indicis d'haver-se comès espionatge, i donar suport a l'establiment d'una moratòria global sobre l'ús, venda i transferència de tecnologia de vigilància fins que s'estableixi un marc reglamentari adequat de drets humans sobre aquest tema.
Amnistia Internacional ja va desvetllar al juliol de 2021 com Pegasus, el programari espia de NSO Group, s'ha utilitzat per facilitar la comissió de violacions de drets humans a gran escala a tot el món. Aquesta investigació, en la qual van participar més de 80 periodistes de 17 organitzacions de mitjans de comunicació de 10 països sota la coordinació de Forbidden Stories, i amb el suport tècnic d'Amnistia Internacional, va revelar com prop de 50.000 números de telèfon havien estat possibles objectius de vigilància. Entre ells es trobaven caps i caps d'Estat, activistes i periodistes, inclosa la família de Jamal Khashoggi, periodista saudita assassinat a Turquia el 2018.
"Els governs de tot el món no han fet prou per investigar o aturar les violacions de drets humans causades per programari espia invasiu com Pegasus. L'ús, la venda i la transferència d'aquesta tecnologia de vigilància ha d'aturar-se temporalment per impedir nous abusos contra els drets humans", denuncia AI.
D'altra banda, el passat 19 d'abril va tenir lloc la primera reunió de la Comissió d'Investigació al Parlament Europeu sobre les infraccions de la legislació de la Unió Europea associades a l'ús de Pegasus i altres programes espia equivalents. A més, aquesta Comissió té el mandat de recopilar informació sobre la mesura en què els Estats membres, inclosos, entre altres, Hongria i Polònia, o tercers països recorren a una vigilància intrusiva que vulnera els drets i llibertats reconeguts en la Carta, i avaluar el nivell de risc que això suposa per als valors reconeguts en l'article 2 del Tractat de la Unió Europea, com la democràcia, l'Estat de Dret i el respecte dels drets humans.
