Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Passes enrere en lleis que criminalitzen relacions entre persones del mateix sexe i exposen el col·lectiu LGBTI a més violència i discriminació

NurPhoto via Getty Images
  • 69 estats del món encara castiguen les relacions homosexuals, i sis d'ells apliquen pena de mort.
  • La pandèmia ha revelat com les persones trans són un dels col·lectius més afectats.
  • Una furgoneta d'Amnistia Internacional recorrerà els carrers de Madrid sota el lema' Lluita i celebra amb orgul'l, emetent en una pantalla els més d'un miler de missatges rebuts per activistes i simpatitzants.

Entre gener de 2008 i setembre de 2020 almenys 3.664 persones trans han estat assassinades a tot el món, segons les estadístiques de l'Observatori de Persones Trans Assassinades (TMM). Una violència i uns abusos que s'han incrementat durant una pandèmia que ha revelat a més com els anys de discriminació han empès a moltes persones trans a la marginació, fent-les vulnerables als estralls econòmics de la COVID-19.

El proper 28 de juny se celebra el Dia Internacional de l'Orgull LGTBI, una data que commemora les protestes després de la batuda policial i detencions de persones d'aquest col·lectiu en el pub de Nova York, el Stonewall Inn, i que van donar lloc a l'inici de les marxes de l'Orgull a tot el món. 52 anys després, i malgrat els avanços, encara 69 Estats Membres de Nacions Unides tenen disposicions que penalitzen els actes sexuals consensuals entre persones adultes del mateix sexe. A més, un total de sis països (Aràbia Saudita, Brunei, Iran, Mauritània, Nigèria -només 12 Estats del Nord- i Iemen) preveuen la pena de mort com a càstig per a aquest tipus de relacions, i en cinc més (Afganistan, Unió dels Emirats Àrabs, Pakistan, Qatar, Somàlia, inclosa Somalilandia) podria potencialment imposar-se la pena capital, tot i que hi ha menys certesa jurídica sobre aquest afer.

Casos tan greus com el terrible assassinat aquest passat mes de maig d'Alireza Fazeli Monfared, un home gai de 20 anys a l'Iran, mostren que la criminalització de la conducta homosexual consentida i la que no s'ajusta a les convencions de gènere perpetua la violència sistèmica i la discriminació contra persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals (LGBTI).

A més, passes enrere com la recent adopció a Hongria d'una proposta legislativa anti LGBTI que prohibeix l'accés a nens i nenes de tota forma d'educació i publicitat que es consideri que "popularitza" o fins i tot representa una conducta homosexual consentida o l'afirmació del propi gènere , posen de manifest que la lluita pels drets humans d'aquest col·lectiu és encara molt necessària.

"Desenes de milers de persones es van manifestar a Hongria en contra d'aquesta llei, que estigmatitzarà i exposarà a més discriminació a les persones LGBTI. Lleis com aquesta ens allunyen més que mai de la igualtat real que perseguim i per tant és fonamental que continuem sortint al carrer per denunciar aquestes injustícies", assenyala Carlos Sanguino, responsable de diversitat sexual i de gènere a Amnistia Internacional Espanya.

"Fets també com el de Vitalina Koval, activista feminista i LGBTI a Ucraïna, són un exemple de com la cultura de l'odi té conseqüències perilloses, i de com l'educació és fonamental per posar fi a aquest tipus d'actituds", declara Sanguino. El 8 de març de 2018, Koval va organitzar una acció pública per celebrar el Dia Internacional de la Dona a la seva ciutat natal, Uzhgorod. Quan l'acció estava arribant a la seva fi, sis membres d'un grup local d'extrema dreta anomenat "Karpatska Sich" van ruixar Vitalina i a altres participants de l'acció amb pintura. Vitalina Koval va patir cremades químiques en tots dos ulls. Els agressors van ser detinguts immediatament per la policia, però només dues dones del grup que van llançar la pintura van ser acusades posteriorment de causar lesions corporals lleus. Els quatre membres masculins restants del grup no van rebre cap qualificació oficial en la investigació. A més, la policia no va qualificar l'atac com a delicte d'odi en virtut de l'article 161 del Codi Penal d'Ucraïna, ignorant els missatges homòfobs que el grup va difondre a les xarxes socials abans i després de l'atac, així com els fullets homòfobs que els sis agressors llançaven i repartien durant l'acció.

Al març d'aquest any el jutge va declarar que les dues agressores ja no eren responsables penalment en haver prescrit els càrrecs que se'ls imputaven. Encara que la decisió és legal, viola el dret de Vitalina a un judici just, deixant-la sense justícia ni reparació. A pesar que s'ha obert una altra causa penal pel fet que no es qualifiqués inicialment l'agressió com a delicte d'odi, la veritat és que aquest tipus d'atacs contra les persones LGBTI gairebé mai no s'investiguen de forma eficaç a Ucraïna.

També l'acusació penal contra la feminista i activista russa pels drets LGBTI, Yulia Tsvetkova de "produir pornografia", que podria enfrontar-se fins a a sis anys de presó simplement per dibuixar i publicar imatges del cos femení i expressar lliurement les seves opinions a través de l'art, és una altra mostra més que s'està atacant i reprimint la llibertat d'expressió de defensors de drets humans. Aquesta activista ja va ser multada fa gairebé un any després de publicar un dibuix en suport de les famílies LGTBI en aplicació de l'absurda i excessiva "llei de propaganda homosexual" russa.

Sense refugi ni protecció

Les persones refugiades LGBTI, especialment aquelles que es troben en campaments on la llibertat de moviment és reduïda, sumen vulnerabilitats, a les quals s'han afegit a més les dificultats imposades per la COVID-19. És el cas, per exemple, de Kènia, un país que acull almenys 1.350 persones refugiades LGBTI entre els camps de Dadaab i Kalobeyei i en algunes ciutats. No obstant això, tot i que és l'únic país de l'est i la Banya d'Àfrica que s'ha mostrat receptiu a les persones que sol·liciten asil a causa de la seva identitat de gènere o orientacions sexuals, la veritat és que les persones LGBTI encara s'enfronten a desafiaments multidimensionals com l'assetjament, la discriminació i la violència perpetrats per funcionaris governamentals, altres refugiats i la comunitat d'acollida, a més del desallotjament.

A la fi de març de 2021, uns desconeguts van atacar la zona on es trobaven algunes persones refugiats LGBTI en el campament de Kakuma llançant una bomba de benzina. Dos refugiats LGBTI van experimentar cremades de segon grau en aproximadament el 50% dels seus cossos i un d'ells, Chriton Atuhwera, finalment va morir com a conseqüència de l'atac. A aquest incident se sumen altres com el que va tenir lloc al desembre de 2019, en el qual els enfrontaments entre els joves refugiats Nuer i Nubis, a Kakuma van provocar la mort de cinc refugiats LGTBI, a més d'altres cinc que van ser assistits per diverses lesions.

Amnistia Internacional té a més en marxa una acció per enviar missatges de suport a aquestes persones en camps a Kènia.

Espanya, pendent de la Llei Trans i LGBTI

A Espanya, Amnistia Internacional segueix pendent de l'esborrany de Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones Trans i per a la garantia dels drets de les persones LGBTI, que, segons informació apareguda en diversos mitjans, podria iniciar el seu procés d'aprovació en el Consell de Ministres el proper dia 29 de juny. L'organització recorda que la manca de reconeixement legal de persones trans pot suposar una vulneració de drets humans, com el dret a la vida privada, i, en ocasions del dret al reconeixement de la seva personalitat jurídica, així com pot exposar a aquestes persones encara a més discriminació de la que ja paterixen diàriament i fins i tot una violació del seu dret a l'accés a la salut.

"Per a les persones trans, tenir documents d'identitat que reflecteixin la seva identitat de gènere és de de vital importància per al gaudi dels seus drets humans. Per això, s'han d'establir mecanismes perquè puguin obtenir aquests documents sense requisits patologitzants, com passa ara a Espanya. En aquest sentit, demanem als estats suprimir qualsevol requisit mèdic que condicioni el reconeixement legal del gènere i el canvi legal de nom, com ara tractament hormonal o diagnòstic de trastorn mental, tal com assenyalen Nacions Unides i el Consell d'Europa i la Comissió Europea i, en aquest sentit, l'esborrany de Llei ens sembla un avenç", explica el responsable de diversitat sexual i de gènere d'Amnistia Internacional Espanya.

A Espanya, Amnistia Internacional, que participarà en la manifestació a Madrid de l'Orgull LGBTI dissabte 3 de juliol i en actes en diverses localitats de l'Estat espanyol, engegarà el proper 28 de juny una furgoneta amb l'eslògan "Lluita i celebra amb Orgull", que recorrerà els carrers cèntrics de Madrid emetent en una pantalla, tant la intervenció de la influencer Gominuke, com els més de mil missatges rebuts amb denúncies sobre aquesta temàtica. Alhora, diumenge 27 de juny, a les 19h, projectarà en el Palau de la Premsa el documental "Benvinguts a Txetxènia", guanyador del premi Amnistia Internacional del festival de Cinema i Drets humans de Donostia.