Un any després de la mort de Nizar Banat, activista palestí mort al juny de 2021 poc després de ser detingut i agredit brutalment per les forces de seguretat palestines, segueix sense fer-se justícia, segons ha manifestat avui Amnistia Internacional. L'organització demana a les autoritats palestines que garanteixin que els responsables de la mort de Nizar Banat reten comptes davant el sistema de justícia ordinària, ja que els procediments davant de tribunals militars són essencialment deficients.

Nizar Banat era un destacat activista i un crític declarat de la corrupció existent entre les autoritats palestines de Cisjordània. El 24 de juny de 2021, una unitat conjunta de forces del servei de Seguretat Preventiva i els Serveis Generals d'Intel·ligència de Palestina va irrompre en l'habitatge on estava, van colpejar-lo amb porres se'l van emportar en un vehicle militar. Nizar Banat va morir prop d'una hora després, sense que el portessin a l'hospital. Les autoritats palestines van acusar de la seva mort 14 agents, però no van interrogar ni van investigar cap comandament superior. La investigació i el judici es van dur a terme davant el sistema de justícia penal militar, fet que vulnera les normes de drets humans.

"El judici militar irregular de 14 agents de seguretat de baixa graduació no contribuirà al fet que es faci justícia. Ha d'haver-hi un judici civil que compleixi les normes internacionals, i no una simple cortina de fum per protegir els qui estan més amunt. És fonamental que també es faci retre comptes a les persones que van ordenar la detenció de Nizar Banat sense motiu legítim i que van supervisar l'agressió", ha declarat Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"El dret internacional dels drets humans estipula que les causes que incloguin violacions de drets humans han de ser enjudiciades en tribunals civils, tot i que hagi implicats membres de les forces armades. L'Autoritat Palestina ha de transferir immediatament aquesta causa al sistema de justícia ordinària per garantir la independència dels procediments pel que fa als implicats en el delicte".

El judici va començar el setembre de 2021 davant del tribunal militar de Ramallah. L'1 de novembre de 2021, la família de Nizar Banat i el seu advocat, Ghandi Al Rabi, es van retirar de la vista després que l'advocat defensor dels 14 sospitosos acusés Hussein Banat, familiar de Nizar Banat, de fals testimoni. L'advocat de la família va instar al tribunal a registrar aquesta difamació i va afegir aquesta objecció a la seva llista de proves que el tribunal militar no actuava amb imparcialitat pel que fa a les forces de seguretat.

Ghandi Al Rabi va explicar a Amnistia Internacional que s'havia obstruït reiteradament el sumari penal amb ajornaments constants, difamació de testimonis i, més recentment, la posada en llibertat provisional dels jutjats per l'homicidi de Nizar Banat.

Els 14 agents no han estat suspesos del servei actiu en les Forces de Seguretat Preventiva de Palestina. Malgrat haver estat reclosos al juliol de 2021 a la presó militar de Jericó, el 21 de juny de 2022 el fiscal general militar va autoritzar la seva llibertat entre el 21 de juny i el 2 de juliol de 2022. La seva llibertat provisional havia estat sol·licitada com a "vacances" i garantida pels seus col·legues de les Forces de Seguretat Preventiva de Palestina.

"Quan la mateixa organització que empra als presumptes responsables també s'ofereix a garantir la cooperació d'aquests amb el seu judici, el procés judicial sembla una farsa. Això és precisament el que impedeix que un tribunal militar tregui la veritat a la llum", va manifestar Heba Morayef.

El 18 de maig de 2022, Ghandi Al Rabi i la família de Nizar Banat es van retirar per complet de les vistes judicials al·legant la seva pèrdua de confiança en les actuacions. Estan preparant el cas per als tribunals civils.

Ghandi Al Rabi va explicar a Amnistia Internacional: "Estem lluitant per que es porti davant la justícia no només els qui van cometre l'acte cruel de torturar i assassinar Nizar, sinó també als qui van donar l'ordre, ho van facilitar i van donar llum verda. Ara hem reculat 10 passes enrere, ja que els acusats estan de "vacances".

Ammar Banat, cosí de Nizar Banat, va ser una de les persones que va presenciar la detenció al juny de l'any passat. Va explicar a Amnistia Internacional que un grup d'agents de seguretat van detonar la porta de la casa, van irrompre-hi sense presentar cap ordre judicial i es van dirigir immediatament a l'habitació on dormia Nizar. Segons Ammar Banat, membres de les forces de seguretat van començar a pegar-li amb porres fins i tot al cap i li van ruixar la cara amb un esprai de pebre. Després li van llevar tota la roba excepte la interior i van arrossegar-lo fins a un vehicle que estava fora sense informar a la família del lloc on se l'emportaven.

Informació complementària

La investigació de la mort de Nizar Banat que van dur a terme les forces de seguretat, que va acabar-se el 6 de setembre, va absoldre als caps regionals de tota responsabilitat per les ordres de detenció sense ordre judicial i la cultura de violència excessiva.

Les autoritats palestines segueixen reprimint la llibertat d'expressió i de reunió en una campanya creixent per esclafar la dissidència. Les forces de seguretat van respondre amb força excessiva a les protestes desencadenades per la mort de Nizar Banat. El 3 de juliol de 2021, centenars de persones palestines es van congregar a Ramallah, ciutat palestina del centre de Cisjordània, per a una manifestació pacífica contra el president Mahmud Abas. Els agents de seguretat van detenir desenes de manifestants, inclòs Ghassan al Saadi, destacat detractor de les autoritats palestines, a qui van detenir quan es dirigia a casa seva després de la protesta i van propinar cops de puny, puntades de peu i cops amb porres.

La tortura i altres maltractaments segueixen sent generalitzats a les presons administrades per les autoritats palestines. Entre l'1 de gener i el 31 de maig de 2022, l'entitat defensora dels drets humans de Palestina -Comissió Independent pels Drets Humans-, va rebre 55 denúncies de tortura i altres maltractaments contra les autoritats de Cisjordània i 60 contra les de Gaza.