Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Nova campanya per combatre el discurs del "nosaltres contra ells" davant les properes eleccions

  • Més de 30 ciutats de tot l'estat, com Madrid, Saragossa, A Coruña, Logronyo i altres s'han sumat a la iniciativa.
En un context en què proliferen els discursos d'odi i els missatges demonitzadors que intenten enfrontar les persones, Amnistia Internacional llança una campanya per a les properes eleccions a Espanya i al Parlament Europeu: una aposta per la mobilització de la població més jove per parlar en clau positiva del futur que volen.

Amb #HazTuCampaña, l'organització pretén impulsar el debat, escoltar i donar veu als i les joves sobre tres temes rellevants: els drets de les dones, els drets de les persones migrants i refugiades i les conseqüències que les polítiques d'austeritat tenen sobre el dret a l'habitatge o a la salut, tot això tant a Espanya com a Europa.

"Els desitjos i les preocupacions de les persones joves importen, i la seva mobilització pot ajudar a multiplicar idees i actituds a favor dels drets humans de cara a les eleccions", ha declarat Carlos Escaño, responsable de la campanya a Amnistia Internacional Espanya. "Convidem totes les persones que vulguin implicar-se en el diàleg i compartir la seva visió i inquietuds sobre la societat que volem que se sumin a la campanya en xarxes socials com Twitter o Instagram amb l'etiqueta #HazTuCampaña", afegeix Escaño.

La campanya, que s'emmarca en una mobilització europea, intenta fer front les polítiques de demonització que assenyalen "bocs expiatoris" (migrants, dones, col·lectiu LGBTI) i de retrocés en drets humans que s'estan intentant obrir camí a diversos països de la Unió Europea, per col·locar al centre del debat valors com la solidaritat, l'empatia i la dignitat, i obrir camí a un futur on els drets de totes les persones són respectats i protegits.

Per a això, joves de tot el país compartiran en xarxes socials les seves històries d'activisme i les seves propostes de solució als problemes que els inquieten, amb les etiquetes #HazTuCampaña i #TurnItUp. A més, els i les joves han apostat també per organitzar trobades informals per a "comunicar-nos, generar diàleg i compartir experiències" en persona, i "passar també d'aquí a les xarxes socials, ampliant així el moviment de joves que treballa pels drets humans", expliquen algunes d'aquestes joves participants. Els tres focus de debat de la campanya seran: violència contra les dones, migracions i refugi, i els drets a l'habitatge i la salut.

"La veu de les persones joves és molt important. El patiment no s'ha de silenciar i les necessitats hem de cridar-les", denúncia Arantxa Mejías en el seu vídeo de la campanya. Mejías, de 30 anys, és, des de fa cinc la presidenta de l'Associació d'Afectats i Afectades per la Venda d'Habitatges (AAVVI) per l'Empresa Municipal d'Habitatge i Sòl de Madrid (EMVS) i víctima d'aquesta operació per la qual es van vendre 4.800 habitatges i altres propietats a fons d'inversió, deixant milers de persones desemparades.

Un futur en el qual ningú quedi enrere
Després de la crisi financera de 2008, diversos països d'Europa, inclosa Espanya, van optar per mesures d'austeritat que van tenir com a conseqüència la reducció de la despesa pública en habitatge, salut, educació, i altres serveis socials. Milions de persones van pagar un preu molt alt per això, i el segueixen pagant. "A Espanya hem sofert una crisi en l'habitatge molt greu, davant la passivitat dels successius Governs. Mentre centenars de milers de persones perdien les seves cases, les ajudes a l'habitatge es retallaven en un 70% de 2009 a 2018, per això demanem a les autoritats recuperar almenys el nivell d'inversió anterior a la crisi", explica Escaño.

El mateix ha passat amb sanitat: des de 2008 el pressupost assignat a la política de despesa de sanitat s'ha reduït en un 54,03%. Aquestes retallades han tingut com a conseqüència un sistema menys accessible, menys assequible i de pitjor qualitat, generant molt patiment en les persones.

Pel que fa al Parlament Europeu, l'organització assenyala que és necessari que es faci una avaluació de l'impacte que les retallades han tingut en la ciutadania, per garantir que els objectius d'estabilitat pressupostària no impedeixen als Estats membres protegir drets econòmics i socials de les persones, com l'habitatge i la salut.

Un futur sense violència contra les dones
A Espanya, més d'1.000 dones han estat assassinades per les seves parelles i exparelles des de 2003, i la violència sexual afecta més de 3 milions de dones. No obstant això, i malgrat les grans mobilitzacions feministes, encara hi ha qui qüestiona que les dones pateixin violència pel simple fet de ser dones . "Per això, des d'Amnistia Internacional exigim que les lleis contra la violència cap a les dones no se substitueixin per lleis genèriques contra la violència domèstica, i que es destinin recursos suficients per abordar totes les formes de violència que sofreixen, inclosa la sexual", assegura Escaño. Per AI, és imprescindible també que el Pacte d'Estat contra la violència de gènere aprovat al Congrés es tradueixi en una veritable protecció per a les dones.

A Europa, l'organització centra la seva petició a demanar que la legislació sobre violació estigui basada en el consentiment, perquè les víctimes no es vegin qüestionades ni assenyalades i que puguin denunciar la violència sexual sense por. De moment només 8 de 31 països analitzats per AI tenen lleis basades en el consentiment: Suècia, Regne Unit, Irlanda, Luxemburg, Alemanya, Xipre, Islàndia i Bèlgica.

Un futur en el qual hi hagi lloc per a totes les persones
Els discursos demonitzadors han tingut com un dels seus principals objectius culpar els qui arriben d'altres països a la recerca de seguretat i protecció. No obstant això, els qui fugen de la guerra, la violència i la persecució tenen dret a rebre una acollida digna, i no haver d'arriscar la vida en viatges perillosos.

"Per això cal exigir, tant a Espanya com a Europa, una responsabilitat compartida a l'hora de donar-los protecció, i l'obertura de rutes legals i segures. Necessitem processos d'asil justos que ofereixin protecció efectiva a qui la necessita i posar fi a les devolucions il·legals a les fronteres", assenyala el responsable de la campanya.

Els dirigents europeus han d'actuar amb urgència per reparar un sistema que dissuadeix els Estats d'auxiliar les persones refugiades i migrants que corren perill en el mar, i posar fi a l'espectacle vergonyós del bloqueig dels vaixells de salvament.

La campanya està disponible en aquest enllaç i en xarxes socials amb les etiquetes #HazTuCampaña i #TurnItUp.