Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Nobel de la Pau: la necessitat de lluitar contra la impunitat de la violació en els conflictes

Denis Muwege i Nadia Nurad
Denis Mukwege i Nadia Nurad, guardonats d'enguany amb el premi Nobel de la Pau
En resposta a la concessió del premi Nobel de la Pau 2018 al metge congolès Denis Mukwege i a l'activista de drets humans yazidita Nadia Murad, el secretari general d'Amnistia Internacional, Kumi Naidoo, ha declarat:

"Les meves més sinceres felicitacions a Denis Mukwege i Nadia Murad per aquest reconeixement a la valenta tasca en defensa de les víctimes de violència sexual relacionada amb els conflictes. Són dos fars d'esperança en un món en què violació i altres formes de violència sexual continuen sent una característica freqüent i terrible dels atacs bèl·lics, que sovint s'utilitzen per humiliar brutalment, silenciar i escampar la por".

"Pel que sembla, Denis Mukwege estava operant en el quiròfan quan s'ha anunciat la concessió del premi, la qual cosa dona fe de la dedicació ferma a l'atenció de dones i nenes en el seu hospital. Sota la seva comprensiva cura, milers de supervivents de violació i violència sexual a l'est de República Democràtica del Congo s'han recuperat de les lesions físiques. Malgrat un intent d'assassinat i dels atacs contra la seva família, Denis Mukwege segueix lluitant incansablement contra la violència sexual relacionada amb els conflictes. És un extraordinari defensor dels drets humans.

"El testimoni valent de Nadia Murad davant de les Nacions Unides ha posat al descobert els horrors inimaginables soferts per les dones i les nenes yazidites en captivitat i sotmeses a esclavitud sexual per l'anomenat Estat Islàmic a l'Iraq, i demostra que les que van sobreviure a violència sexual i altres abusos no seran silenciades ni ignorades. La seva demanda de justícia ofereix esperança a les supervivents i subratlla la importància que els seus torturadors retin comptes pels crims de dret internacional perpetrats".

Informació complementària

El doctor Denis Mukwege és el fundador i director mèdic de l'Hospital Panzi a Bukavu, en l'est de República Democràtica del Congo. La seva dedicació a les supervivents de la violència sexual al Kivu Meridional és ben coneguda pel poble congolès i la comunitat de drets humans. Ha estat guardonat amb desenes de premis, entre els quals el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides el 2008, per la seva feina amb supervivents de violència sexual.

Denis Mukwege defensa des de fa temps els drets de les dones a la RD Congo. Ha estat amenaçat diverses vegades per grups armats per denunciar la violació. La seva família també ha estat atacada. El 25 d'octubre de 2012 va trobar uns homes armats amenaçant els seus fills amb pistoles i gairebé el van tocar en disparar contra ell i matar un dels seus guàrdies de seguretat.

El 2015, Nadia Murad va comparèixer davant del Consell de Seguretat de l'ONU per explicar la seva experiència quan el grup armat autodenominat Estat Islàmic la va segrestar i la va sotmetre a esclavitud sexual a l'Iraq. Des de llavors ha fet reiterades crides perquè els crims perpetrats per l'Estat Islàmic siguin investigats i jutjats. El 2016, quan només tenia 23 anys, Nadia Murad va ser nomenada primera Ambaixadora de Bona Voluntat de l'ONU per a la Dignitat de les Persones Supervivents de Tràfic d'Éssers Humans amb finalitat d'explotació sexual.

Aquest any es compleix una dècada des que el Consell de Seguretat de l'ONU va adoptar la resolució 1820 (2008). Aquesta resolució reiterava les obligacions dels Estats de prendre mesures especials per protegir dones i nenes en els conflictes armats i exigir responsabilitats als perpetradors de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra, inclosos els relatius a violència sexual i altres actes de violència contra les dones i les nenes. Això també està recollit en l'Estatut de Roma de 1998, que regeix el treball de la Cort Penal Internacional (CPI).