Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

“No hi ha cap lloc segur a Gaza”: Atacs il·legítims d'Israel mostren el menyspreu insensible per les vides dels palestins

Persones en el funeral de les víctimes de l'església de Sant Porfiri a la ciutat de Gaza.(Photo by Ali Jadallah/Anadolu via Getty Images)
  • Nous indicis de crims de guerra en la mort de 46 civils
  • Bebè de tres mesos i dona de 80 anys, entre les víctimes d'atac contra una església
  • “No hi ha cap lloc segur a Gaza en aquesta guerra” - Ramez al Sury, que ha perdut els seus tres fills

Les forces israelianes han demostrat, una vegada més, una esgarrifosa indiferència cap al catastròfic nombre de víctimes civils que els seus incessants bombardejos continuen provocant a la Franja de Gaza ocupada. Com a part d'un investigació en curs sobre les violacions de les lleis de la guerra, Amnistia Internacional ha documentat dos casos il·lustratius en els quals els atacs israelians han causat la mort de 46 civils, dels quals 20 eren nens i nenes. La víctima de més edat va ser una dona de 80 anys, i la més jove un nadó de tres mesos. Aquests atacs han de ser investigats com a crims de guerra.

Els atacs, que van tenir lloc els dies 19 i 20 d'octubre, van afectar l'edifici d'una església on es refugiaven centenars de civils desplaçats a la Ciutat de Gaza i un habitatge en el camp de refugiats d'Al Nuseirat, en el centre de Gaza.

Amnistia Internacional, basant-se en la seva investigació en profunditat d'aquests fets, ha determinat que aquestes accions bèl·liques van ser atacs indiscriminats o atacs directes contra civils o béns de caràcter civil, que han de ser investigats com a crims de guerra.

"Aquests atacs mortífers i il·legítims formen part d'una constant documentada de menyspreu per la població civil palestina i demostren els devastadors efectes de l'ofensiva sense precedents de les forces armades israelianes, davant la qual ja no queda cap lloc segur a Gaza, sense importar on visquin o busquin refugi les persones civils," ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora d'Investigació, Treball d'Incidència i Política Globals d'Amnistia Internacional.

"Instem la Fiscalia de la Cort Penal Internacional a prendre de manera immediata mesures concretes per a accelerar la investigació sobre crims de guerra i altres crims de dret internacional oberta el 2021".

Amnistia Internacional ha visitat els llocs on van tenir lloc els atacs, ha pres fotografies de les seqüeles de cada atac i ha entrevistat un total de 14 persones: 9 supervivents, 2 testimonis, un familiar de víctimes i 2 dirigents religiosos. L'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional ha analitzat imatges de satèl·lit i materials audiovisuals de font oberta per a geolocalitzar i verificar els atacs.

L'organització també ha examinat declaracions pertinents de les forces armades israelianes i el 30 d'octubre va remetre preguntes a la unitat del portaveu de l'exèrcit israelià en relació amb l'atac a l'església i al camp d'Al Nuseirat. En el moment de publicar aquest comunicat, no s'havia rebut resposta.

Les autoritats israelianes no han publicat cap prova creïble que sustenti els motius que justifiquin aquests atacs, i tampoc sobre els presumptes objectius militars presents. Per contra, en el cas del bombardeig de l'edifici de l'església, les forces armades israelianes van publicar informació contradictòria, incloent un vídeo que més tard van retirar i una declaració que no van fonamentar. La investigació d'Amnistia Internacional no va trobar cap indici que els edificis afectats poguessin considerar-se objectius militars ni que fossin utilitzats per combatents.

Aquestes conclusions es basen en documentació prèvia d'Amnistia Internacional sobre atacs israelians il·legítims durant l'actual escalada i en documentació d'una constant similar d'atacs il·legítims en les edicions anteriors de les operacions israelianes a Gaza. Els bombardejos actuals no tenen precedents a Gaza pel que fa a intensitat, nombre de víctimes mortals entre la població civil i nivell de destrucció causat en habitatges, escoles, hospitals i altres infraestructures civils.

"L'organització ha documentat àmpliament el menyspreu insensible de les forces israelianes pel dret internacional humanitari en operacions militars anteriors, però la intensitat i crueltat dels bombardejos actuals no tenen precedents", ha afirmat Erika Guevara Rosas.

"L'horrible nombre de víctimes mortals a Gaza, en només sis setmanes han mort més de 11.000 palestins, dels quals més de 4.600 eren nens i nenes, mostra fins a quin punt les forces israelianes consideren d'un sol ús les vides de les persones palestines."

"El meu cor va morir amb els meus fills"

El 19 d'octubre, un atac aeri israelià va destruir un edifici en el recinte de l'església ortodoxa grega de Satn Porfiri, al centre de la ciutat vella de Gaza, on es refugiaven uns 450 membres internament desplaçats de la petita comunitat cristiana de Gaza. L'atac va causar la mort de 18 civils i ferides a almenys 12 persones més.

Ramez al Sury, que va perdre els fills, la filla i 10 familiars més en l'atac, va explicar a Amnistia Internacional: “El meu cor va morir amb els meus fills aquesta nit. Els van matar a tots: Majid, de 11 anys, Julie, de 12, i Suhail, de 14. No em queda res. Hauria d'haver mort amb els meus fills i la meva filla.

“Jo era allà, dos minuts abans. La meva germana em va dir que baixés al soterrani per a ajudar el meu pare [que està] prostrat des que va patir un accident cardiovascular [...] els meus fills es van quedar a l'habitació amb els meus cosins i les seves esposes i fills. Va ser llavors quan es va produir l'atac i els va matar a tots.

“Vam deixar casa nostra i vam venir a l'església perquè vam pensar que aquí estaríem protegits. No teníem cap altre lloc on anar. [...] l'església era plena de gent pacífica, només gent pacífica. [...] No hi ha cap lloc segur a Gaza en aquesta guerra. Bombardejos a tot arreu, dia i nit. Cada dia, més i més civils moren. Resem per la pau, però els nostres cors estan trencats.”

Sami Tarazi va explicar a Amnistia Internacional que el seu pare i la seva mare, Marwan i Nahed, van morir, juntament amb la seva neboda de sis mesos, Joelle, i el seu familiar de 80 anys, Elaine.

Un dels dirigents de l'església va dir a Amnistia Internacional: “No sabem per què [es va llançar] aquest bombardeig contra la nostra església; ningú ha donat una explicació de per què s'ha causat aquesta tragèdia. Això és una església, un lloc de pau i amor i oració. [...] No hi ha seguretat en cap lloc de Gaza en aquest moment.”

El 20 d'octubre, les forces armades israelianes van publicar a les xarxes socials un vídeo de material filmat per un dron, que Amnistia Internacional ha examinat i arxivat, que mostra el moment de l'atac aeri contra un edifici dins del recinte de l'església. Diversos mitjans de comunicació van informar després d'una declaració de les forces armades israelianes en la qual s'indicava que “avions de combat de les Forces de Defensa d'Israel van atacar el centre de comandament i control pertanyent a un terrorista d'Hamàs implicat en el llançament de coets i morters cap a Israel”, es reconeixia que “un mur d'una església en la zona va patir danys” a conseqüència de l'atac, i s'assegurava que “l'incident s'està examinant”.

No obstant això, el vídeo de les forces armades israelianes que mostra l'atac ha estat esborrat després, i ni les forces armades ni les autoritats israelianes han aportat informació que corrobori l'afirmació que l'edifici de l'església destruït era un “centre de comandament i control” de Hamàs, ni informació addicional sobre el pretès examen de l'atac. 

L'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional ha examinat, verificat i geolocalizat vídeos i imatges publicades en les xarxes socials dels moments immediatament posteriors a l'atac, i ha analitzat imatges del lloc preses des de satèl·lit abans i després de l'atac, i tot això confirma la destrucció d'un edifici i la destrucció parcial d'un altre en el recinte de l'església.

Una persona experta en armes d'Amnistia Internacional també ha examinat el vídeo de les forces armades i altres imatges i ha arribat a la conclusió que munició de gran calibre llançada des de l'aire va impactar directament en l'edifici on es refugiaven les persones mortes i ferides. 

Persones responsables de l'església havien declarat públicament que centenars de civils es refugiaven allà abans de l'atac, per la qual cosa les forces armades havien de conèixer la seva presència. La decisió de les forces armades israelianes de seguir endavant amb un atac contra un recinte religiós conegut i lloc on hi havia civils desplaçats va ser imprudent i per tant és constitutiva de crim de guerra, fins i tot en el cas que es cregués que hi havia un objectiu militar en les proximitats.

“Viuré amb aquest sentiment de culpa la resta de la meva vida”

El 20 d'octubre, cap a les 2 pm., hora local, 28 civils —12 d'ells nens i nenes— van morir per un atac israelià que va destruir l'habitatge de la família Al Aydi i va causar greus danys en dues cases veïnes al camp de refugiats d'Al Nuseirat, al centre de la Franja de Gaza, dins de la zona on les forces armades israelianes havien ordenat a les persones residents en el nord de Gaza que es traslladessin.

Van morir Rami al Aydi, la seva esposa Ranin i els tres fills de tots dos: Ghina, de 10 anys; Maia, de 8, i Iyad, de 6. Zeina Abu Shehada i els seus dos fills, Amir al Aydi, de 4 anys, i Rakan al Aydi, de 3, també van morir, així com les dues germanes i la mare de Zeina.

Hani al Aydi, que va sobreviure a l'atac, va explicar a Amnistia Internacional: “Estàvem asseguts a casa, estava plena de gent, de nens i nenes, de familiars. De sobte, de manera inesperada, tot es va esfondrar sobre els nostres caps. Tots els meus germans van morir, els meus nebots, les meves nebodes. [...] la meva mare va morir, les meves germanes van morir, la nostra casa ja no hi és. [...] Aquí no hi ha res, i ara no ens queda res i estem desplaçats. No sé fins a on poden empitjorar les coses. Però, poden empitjorar?”

L'esposa i les tres filles de Hazem Abu Shehada eren entre les víctimes. S'havien traslladat des del pròxim camp de refugiats d'Al Maghazi a la cerca de seguretat. Hazem va explicar a Amnistia Internacional: “Viuré amb aquest sentiment de culpa la resta de la meva vida. Vaig ser jo qui va suggerir que es traslladessin allà temporalment. Tant de bo no ho hagués fet, tant de bo pogués retrocedir en el temps. Hauria preferit morir tots junts abans que perdre la meva família.”

L'atac també va causar greus danys i la destrucció gairebé total de les cases veïnes de les famílies Al Ashram i Abu Zarqa. En l'habitatge de la família Abu Zarqa van morir sis persones, entre elles quatre nens i nenes: les germanes Sondos, de 12 anys, i Areej, de 11; i la seva cosina Yara, de 10 anys, i el seu cosí Khamis Abu Tahoun, de 12.

L'investigació d'Amnistia Internacional va concloure que totes les persones presents a la casa de la família Al Aydi, que es va veure directament afectada, i en les dues cases pròximes eren civils. Dos membres de la família Al Aydi tenien permís per a treballar a Israel, l'expedició del qual requereix rigorosos controls de seguretat per part de les autoritats israelianes, tant per als qui obtenen el permís com per a la seva família extensa.

Imatges de satèl·lit del lloc confirmen la destrucció, compatible amb un atac aeri, entre el 20 d'octubre a les 11.19 hores UTC i el 21 d'octubre a les 08.00 hores UTC. La zona i moltes de les construccions semblen haver sofert danys considerables.

El dret internacional humanitari

Les parts en conflictes armats han de distingir en tot moment entre persones civils i béns de caràcter civil, d'una banda, i combatents i objectius militars, per una altra. Els atacs directes contra persones civils i béns de caràcter civil estan prohibits, ja que són considerats atacs indiscriminats.

Quan Israel ataca un objectiu militar, està obligat a prendre totes les precaucions factibles per evitar, i en qualsevol cas minimitzar, causar morts i ferides a persones civils i danys a béns de caràcter civil. Aquestes precaucions inclouen fer tot el possible per verificar que un objectiu és militar; triar mitjans i mètodes d'atac que minimitzin els danys civils; avaluar si un atac serà desproporcionat; avisar de manera efectiva i amb antelació quan sigui factible; i cancel·lar l'atac si resulta evident que serà il·legítim.

Amnistia Internacional no ha trobat cap indicació que hi hagués objectius militars en els llocs on es van produir els dos atacs, ni que les persones que estaven en els edificis fossin destinades a ser objectius militars. Això fa sospitar que aquests atacs van ser directes contra persones civils o béns de caràcter civil.

Però fins i tot en el cas que hi hagués hagut un objectiu militar legítim a prop dels edificis atacats, aquests atacs no van distingir entre objectius militars i béns de caràcter civil. Les dades recopilades per Amnistia Internacional també indiquen que les forces armades israelianes no van prendre les precaucions factibles per minimitzar els danys a persones civils i béns civils, entre altres coses, no van avisar —com a mínim a les persones que vivien en els llocs afectats— abans dels atacs.

Els atacs indiscriminats que maten o fereixen civils constitueixen crims de guerra. Una constant prolongada d'atacs imprudents que afecten béns de caràcter civil, documentada per Amnistia Internacional en els atacs actuals d'Israel, així com durant els conflictes de 2008-2009, 2014 i 2021, podria equivaler a dirigir els atacs contra persones civils i béns de caràcter civil, que també és un crim de guerra.

La densitat de població extremadament alta de Gaza entra en desafiaments addicionals per a totes les parts implicades en el conflicte. El dret internacional humanitari exigeix que Hamàs i altres grups armats prenguin totes les precaucions factibles per protegir la població civil dels efectes dels atacs. Això inclou evitar, en la mesura possible, situar objectius militars dins de zones densament poblades o en les seves proximitats.

No obstant això, fins i tot en el cas que els grups armats incompleixin les seves obligacions, Israel continua subjecte al dret internacional humanitari, incloent la prohibició dels atacs indiscriminats i desproporcionats.

Informació complementària

Amnistia Internacional reclama un alto el foc immediat, respectat per totes les parts, que eviti més pèrdues de vides entre la població civil i que garanteixi l'accés a l'ajuda humanitària per a la població de Gaza, immersa en una catàstrofe humanitària sense precedents.

Amnistia Internacional ha documentat com Hamàs i altres grups armats van llançar indiscriminadament coets contra Israel el 7 d'octubre i van enviar combatents que van cometre crims de guerra, com homicidis massius deliberats de civils i presa d'ostatges. Segons les autoritats israelianes, almenys 239 persones, entre elles 33 nens i nenes, continuen retingudes com a ostages de Hamàs i altres grups armats a Gaza.

L'organització també ha documentat indicis condemnatoris de crims de guerra comesos per forces israelianes en la seva ofensiva sobre Gaza, incloent altres atacs indiscriminats, que han causat un enorme nombre de baixes civils, han eliminat famílies senceres i han destruït barris residencials.